Lluís Vergés29/03/22 12:32
W
0

El castell de Montjuïc i un jove menorquí que arriba a Menorca com a polissó són els principals protagonistes de “La malaltia del cor”, darrera novel·la del ferrerienc Joan Pons. L’acció es situa en el segle XVIII quan Menorca està sota la dominació anglesa i Barcelona encara pateix les seqüeles de la guerra de Successió.

Ivan se’n va de l’Illa escapant de la misèria i de la mort d’un home. Per sobreviure en el vaixell que el du a terres catalanes s’alimenta de la sang de rates i per aquest motiu serà acusat de vampir, empresonat al castell i condemnat a mort. Però el castell en què Joan Pons s’inspirà per escriure aquesta novel·la mitjançant una beca de l’Ajuntament de Barcelona, és quelcom extraordinari. Per començar, com diu el capità que salva a Ivan de la pena capital, ”té ulls. Veu tot el que passa gràcies als seus innumerables ulls impossibles d’escrutar. El castell és un ésser mitològic i tenebrós. amb molts anys de vida, que posseeix la vista d’una àguila imperial. També té orelles, tacte, olfacte i altres poders que són desconeguts dins el regne vegetal i animal.

Dins o fora d’aquest món tenebrós, el nostre protagonista viurà moltes aventures i haurà de fer front a una misteriosa Germandat de l’Ase Roig que amb uns rituals macabres comet tot tipus de crims i abusos.

El realisme fantàstic amb sang i fetge de “La malaltia del cor” ens porta per misteris foscos i macabres, a una lluita entre la llum i la foscor, però també per un viatge a la recerca de l’amor i de la força del cor.

La malaltia del cor

Joan Pons

Univers

189 pàgines