TW
1

Som una parella que fa uns quinze anys que col·laborem com a voluntaris en la recuperació de l’hospital militar a l’Illa del Rei, a part de passar llargues temporades a Menorca des de fa gairebé cinquanta anys. Som el que en termes laborals en diuen «fixes discontinus».

Possiblement no som els més indicats per a fer aquestes consideracions tot i que, per allò de que «els arbres no deixen veure el bosc», una visió una mica externa, amb distància, pot no ser dolenta del tot.

Som conscients que som voluntaris de base i en conseqüència possiblement ens falta molta informació per veure cap a on van els temes. Per això mateix no voldríem ferir cap susceptibilitat ni ficar-nos a on no ens hi demanen. L’únic que se’ns ha sol·licitat és un article parlant de l’ illa i per això fem aquestes consideracions públiques.

Evidentment no cal parlar de la gran tasca feta pels voluntaris, només fent una visita es pot comprovar com s’ha recuperat per la ciutadania un lloc degradat i abandonat per l’administració que ara ja és i serà per sempre un espai de memòria.

Potser tampoc cal allargar-se amb la bona feina feta pel patronat, només cal considerar els premis atorgats per diferents institucions reconeixent aquesta magnífica obra.

Pensem que hem arribat a un punt en què l’actual model de gestió s’esgota, ja que les circumstàncies no son les mateixes que quan es va començar el projecte. Expliquem-ho:

--La presència del centre d’art Hauser & Wirth ens aporta molts visitants durant els mesos en què aquest està obert. A part del nombre, hauríem de poder captar visitants VIP cap a la nostra fundació. Hem aconseguit sinèrgies però cal potenciar més aquesta possibilitat.

--Els voluntaris inicials compleixen anys i costa incorporar noves generacions.

--L’esforç de molts voluntaris és immens i esgotador, com exemples fent visites de reforç en aquests mesos d’estiu, el treball al jardí o al moll de les monges. Tot i així molta gent va a H&W i no pot conèixer l’hospital.

--L’apertura de la segona planta permetria «vendre« molt millor la visita. Ja no podem dependre de la voluntat dels visitants al pujar al catamarà de retorn.

Hem comentat el tema amb altres voluntaris i amb visitants que, a part d’elogiar la bona feina feta durant aquests anys, també pensen que cal un cop de timó degut a la magnitud que està assolint el projecte.

Pensem que és l’hora d’un canvi important de model de funcionament, per evitar morir d’èxit o d’esgotament. Al nostre entendre una possibilitat seria professionalitzar-ne la gestió. Els voluntaris han de fer una tasca complementària, no ser els únics protagonistes que treballen per tirar el projecte endavant.

No cal inventar res. En el món podem trobar centres d’interpretació/ museus en ciutats de la mida de la nostra que funcionen així, amb professionals gestors i voluntaris. Hi ha prou feina per tots.

El voluntariat que estima i sent l’obra és bàsic, però no suficient a partir de cert volum. Dona un exemple magnífic que ajuda a potenciar la institució, però no li podem demanar que faci tasques professionals. De fet en molts temes de reconstrucció ja es col·labora amb empreses externes especialistes.

Si no existeix, caldria un pla de negoci, veure els punts forts i els febles. Hauríem de saber què passa si cobrem oficialment entrades( no com ara a través del transport) si tenim un gestor i un mini equip pagats a preu de mercat i adaptats a la realitat de les temporades (potenciat per tant a l’estiu). Si, per exemple, ens organitzem de manera més conjunta amb H&W de forma que oferint el transport i les dues visites, a la galeria d’art i a l’hospital atrauríem més visitants? Ens podríem arribar a auto finançar?...

Pensem que el patronat ha de seguir dirigint i controlant però els seus components no caldria que fossin presents en el dia a dia.

Professionalitzar implica tenir pressupostos, complir-los dins la mesura, en poques paraules que la Fundació treballi com una empresa privada o com un organisme públic amb objectius i responsabilitats.

L’envergadura del que s’ha fet fins ara i s’està fent encara hauria de permetre aquesta solució. Si no, cal buscar-ne una altra però sembla clar que l’actual s’està exhaurint i no pot donar molt més de si.

Esperem que entre tots trobem el camí per continuar aquesta magnífica obra de recuperació de patrimoni i memòria històrica que s’està fent.

Josep Sauret Pont i Tere Arau

Voluntaris Illa del Rei