Un monòleg per a reflexionar

Lluís Vergés08/07/23 12:27

Un veterà escriptor que comença a perdre la memòria es proposa parlar de tot el que pensa i creu, abans que la seva ment s’ensorri en l’oblit total. Aquest home és el narrador de Funes, el meu nom és Toni Funes, la darrera novel·la de Josep Masanés.

El llibre és un monòleg irònic en el qual hi trobem diverses referències literàries començant pel títol. Funes ens evoca la figura de «Funes el memorioso», aquell conte de Jorge Luis Borges en el qual el protagonista es incapaç d’oblidar res. Però, en canvi, el Funes de Masanés és una mica desmemoriat i prescindeix dels noms i cognoms quan ens parla, per exemple, del «colombià bigotut» per referir-se a García Márquez o del «polonès que va visitar l’illa gran», per esmentar Chopin.

«El que cal és recordar -diu el monologuista-, això és el que vull, vull recordar, estar segur del que recordo. Però recordar no és tot. Només és una petita part de la intel·ligència. No tenir la intel·ligència suficient per aprofundir entendre expressar el món això és el que em mata».

Funes, que sembla a vegades una mica empipat, escriu i opina de tot confiant que ningú el llegirà «perquè no es pot llegir un paper escrit amb una cinta mecanogràfica que gairebé té tants anys com jo». Tanmateix, no es pot estar de donar les seves opinions per sentir-se viu.

I vol dir sempre la seva. Parlant de la igualtat afirma: «Ningú no vol ser igual. I sobretot no vol ser igual amb els desgraciats. Només s’aspira a la igualtat en l’abundància. Cinc milions d’homes casats amb la dona més bonica del món. Ja es veu que això no pot ser».

En el seu discurs va passant d’un tema a un altre a caprici però de forma coherent. Va de la democràcia com a victòria de les masses als cotxes, de la degradació dels costums als jocs infantils, del poder absolut de les bones persones al que veuen les aus. És com diu la contraportada un monòleg que ens interpel·la i ens obliga a pensar sobre el món en el qual vivim i el nostre paper com a individus.

L’obra va ser guardonada amb el XXV Premi Terra de Fang de Narrativa Breu 2022, convocat per l’Ajuntament de Deltebre. El jurat la va definir com «una novel·la en què cal valorar el seu hermetisme i una escriptura aparentment automàtica, però utilitzada per mantenir l'atenció del lector en tot moment. Una novel·la que demostra intel·ligència i mestria i que impacta pel seu sentit de l'humor i les reflexions filosòfiques que se'n desprenen».