Un recorregut per l’oferta expositiva de l’estiu

A dues passes, a la galeria Vidrart, Jorge Fernández Alday inaugurà fa una setmana una nova exposició el leitmotiv de la qual és el cavall, i ens torna a delectar amb una pinzellada expressiva i desimbolta. És, en certa manera, una exposició de comiat perquè en Jorge torna a la seva terra d’origen, però que desitjam que tan sols sigui una absència temporal, perquè la seva figura ha transcendit l’activitat pictòrica per esdevenir un actiu destacat en la vida cultural de l’illa, amb iniciatives com Menorca Pulsar i l’escola de pintura CREAE, fundada amb la seva dona Virginia i un model d’èxit sense precedents.

També a Ciutadella tenim la fortuna de poder veure l’obra d’Anna Rierola, una de les artistes més innovadores en la investigació de les relacions entre art i ciència. En entrar a la sala Sant Josep, una petita església al nucli antic de Ciutadella, una gran pantalla formada per centenars d’imatges obtingudes per microscopis, en un projecte que dugué a terme a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona com a artista resident, conforma un retaule contemporani sobre la vida i els processos biològics. A «El jardín de las delicias» Anna Rierola ens parla de la bellesa i l’harmonia dels sistemes complexos quan aquests estan integrats i connectats.

Ja a Maó, l’exposició de Joan Miró, organitzada per la galeria Cayón, bé que mereix una visita. Ens presenta un Miró ple d’energia i delit per descobrir i investigar nous camins en l’art. Un Miró que ja vam poder contemplar a l’exposició «La llum de la nit», l’any 2014 a la sala municipal d’exposicions El Roser de Ciutadella. Aquí, de nou, Joan Miró és un creador-mag capaç de convertir en poesia un os, el tors d’una nina, un estri de fusta, un clau o una llauna. Ja ho deia el seu amic Joan Prats: «Quan jo trobo una pedra, és una pedra. Quan Miró troba una pedra, és un Miró». Més d'una vintena de bronzes amb pàtines rugoses i verdoses, assemblatges d’objectes quotidians, esdevenen un cant a la poesia de la senzillesa, un missatge que es veu multiplicat per les parets malmeses de la gran caixa de l’antic cinema Victoria.

També fa una setmana obrí portes l’exposició col·lectiva d’estiu de la galeria Kroma, amb noms com Alejandro Martín, Sebastià Moll, David Monrós, Josep Moncada, Joan Peri, Manel Bosch o Pau Sintes. Una petita obra abstracta de Liz Sponner, Esporas de roca, ens introdueix en un món fantàstic. Està realitzada amb una tècnica desenvolupada recentment per l’artista i consistent en l’aplicació d’oli per a pintura sobre vidre mesclada amb dissolvent damunt metacrilat utilitzant una eina a tall de dibuix.

Per onzè any consecutiu, la Fundació Hospital Illa del Rei organitza una exposició benèfica que ja s’ha convertit en un clàssic de l’estiu. S’emmarca en una tradició molt arrelada en el món anglosaxó que neix del convenciment que la ciutadania, el voluntariat i la generositat són motor de canvi social i un acte de responsabilitat. Després de dinou anys de treball fet per voluntaris, l’antic hospital britànic ha esdevingut la iniciativa ciutadana més gran a l’illa de Menorca en nombre de voluntaris (més de 200) i també per la magnitud dels resultats obtinguts. El lligam entre l’art i l’acte de donar és, com demostren estudis americans (Giving EUA 2013), molt sòlid. Ells ho anomenen una «win-win situation»; és a dir, tots hi sortim guanyant. La varietat d’estils, tècniques i autors permet satisfer els gustos d’una àmplia majoria d’amants de l’art. Enguany l’exposició té lloc al carrer de l'Àngel, 5, de Maó, en horari d’11 a 13.30 h i de 19 a 21 h (dissabtes capvespre i festius tancat), gràcies a la col·laboració desinteressada de Bonnin Sansó i del diari Menorca.