TW
0

Des de fa uns anys, la poesia de Menorca viu un gran moment. A veterans autors consagrats se’ls hi han afegit en el darrers anys una nova fornada de poetes joves i no tan joves que estan donant a conèixer la seva interessant obra. Dos elements que poden haver contribuït a això són per una part l’auge dels recitals poètics i per l’altre el premi que convoca per Sant Jordi el diari “Menorca”.

Dues obres recents recomanables són Fondària de Guillem Benejam y El llibre que no escric, de Jordi Odrí. Dos poemaris molt diferents entre sí, però que aporten visions inspirades de la realitat.

Benejam (Ciutadella, 1990) és graduat en Filologia catalana i professor de Secundària que el 2016 va guanyar el `premi de poesia Illa de Menorca i el 2018 el premi de Poesia Vila de Lloseta amb el poemari Calç Morta. Benejam crea una poesia molt arrelada al camp de Menorca. Com molt bé diu la poeta Margarita Ballester a l’epíleg de Fondària, “conrea la poesia com qui conrea la terra”.

Passejant pel llibre hi trobem tanques i portells, parets seques i saltadors, pedres i vinyes, caramuixes i cards, paisatges i abatzers, memòria i vida. Fondària és un cant a la terra que planteja un món quasi desaparegut, però que amb la veu del poeta crea una nova existència.

En un dels seus poemes, Benejam deixa clara la seva idea: “Transitaré les extenses tanques de l’illa/ per trobar el mosaic/ que em poetitzi la teva mirada”. Recollint de nou paraules de Ballester, tot el llibre és un cant a la terra.

Molt diferent, però no menys interessant és El llibre que no escric del polifacètic Jordi Odrí. Aquest és el quart poemari de l’actor, director i autor teatral, animador cultural i en el seu passat orgullós cantant de punk-rock amb el grup Maladie d’Amour.

Es tracta d’una obra de poemes, aforismes o petits contes poetitzats molt breus on sovint la ironia hi juga un paper important. “Tot va endavant, cada dia deixo d’escriure una pàgina més del llibre que no escric”, ens diu l’autor en un poema que és a la vegada una declaració d’intencions.

També a la contraportada expressa el que és El llibre que no escric: “Parlo de la tendresa, del dolor, la ràbia, la delicadesa, la natura, de l’amor, del desencís, de la crueltat i la innocència i de la pluja que colpeja la finestra, del foc i el gel dels dies i les nits. Quadres a mig fer, pinzellades, suggestions”.

Pàgines fàcils de llegir en les quals hi trobem sentiments i coses molt variats des d’una truita de pebrots en confitura a un home que passeja sol i es sorprèn quan veu el seu reflex als vidres del aparadors. Pàgines d’un llibre afortunadament escrit.

Fondària

Guillem Benejam

Adia edicions

95 pàgines

El llibre que no escric

Jordi Odrí

Editorial Neopàtria

66 pàgines