TW

Per Sant Mateu, l’estiu diu adeu. Sant Mateu és el patró dels banquers, comptables i cobradors d’imposts, així com del poble de Bunyola, és la darrera festa de l’estiu, a dijous dia 21. L’endemà divendres, la lluna passarà pel Quart Creixent a les 21 hores i 31 minuts a Sagitari amb risc de tempestes. Dissabte que ve, dia 23, a les 08 hores i 50 minuts del matí començarà oficialment la tardor. L’equinocci, conegut també com a primavera d’hivern, és una de les quatre portes de l’any. S’igualen les nits i els dies, que tenen ara la mateixa intensitat. La tercera porta de l’any s’obri i, amb ella, el moment de preparar la terra. Comença l’últim trimestre del cicle anual de festes d’abans de Nadal.

PLUJA PER SANT MATEU, ANY DE NEU. Dijous, el vi farà mèrits suficients per convertir-se en vinagre. Les pluges d’aquest dia fan grosses les truges i els xots i anuncien, si escau, un hivern propici a les nevades. Aquest dia és el millor per fer arrop amb raïm i figues de moro. I amb meló, síndria, raïm i carabassó, tot cuit amb calç fins a confitar-se, el carabassat. Dissabte dia 23 també és Santa Tecla, molt segura i eficaç contra les malalties oculars i patrona de Biniamar, dels informàtics i dels qui manegen un ordinador, que avui són majoria absoluta.

A LA TARDOR, NI FRED NI CALOR. Els termòmetres, el temps i la terra s’agermanen. Fins a Nadal les pluges són imprescindibles per tal que hi hagi garantia d’una bona anyada. Amb les darreres pluges ha aparegut l’herba tendra, demostrant que «no hi ha cosa millor que l’herba que ve a la tardor». Collirem les fruites tardorenques que fan l’esplet i es pot sembrar patata tardana, api, cols, endívies, enciam, espinacs, bledes, porros, carabasses i colsfloris.

SANT VIDAL SI CAU AMB LLUNA NOVA SETEMBRAL, VES-HI AMB UN POAL. Divendres, dia 22, també és Sant Vidal. Segons la tradició la seva germana era Santa Marta. S’empelten d’escutet pruneres, pomeres, tarongers i pereres. Si teniu jardí, ara se sembren clavellines, vaumes i pensamenteres. Antigament en aquesta època maduraven les serves. Avui podem dir que ja no se’n troben per enlloc, desaparegudes per la voràgine de les noves fruites exòtiques. Al camp és el moment adequat per fer els clots on s’hagin de plantar els arbres durant l’hivern.