Lluís Vergés29/09/23 11:11
TW
0

Sergi Pàmies ha afirmat que el seu llibre A les dues seran les tres, és una reflexió sobre el pas del temps. Sosté que és un nou llibre de contes, però el lector de guàrdia s’emporta la impressió de què més tost es tracta d’un llibre de records transformats pels capricis de la memòria i dels anys. En qualsevol cas resulten divertits, nostàlgics, evocadors, familiars i literaris.

En una de les peces breus de la seva darrera obra, l’autor recorda que la seva mare, l’escriptora Teresa Pàmies, li parlà de l’escriptor mexicà Alfonso Reyes que a les classes d’escriptura ensenyava una capsa amb diferents objectes als alumnes. La finalitat de l’exercici era potenciar la mirada de l’estudiant i esperonar-lo a descriure, amb una veu pròpia, una realitat idèntica per tots.

En tota la seva obra literària i en els seus articles de premsa, Pàmies sempre ha destacat per la seva manera personal, amable i humorística de veure la realitat. Així , a “Per què no toco la guitarra” converteix la seva relació intermitent amb les guitarres en un evocador relat humorístic.

Parla també de la seva infància a la perifèria de París, del dia que va morir Franco, de la relació amb l’exdona i els seus fills bessons. Evoca les figures de Johann Cruyff i Manolo Vázquez Montalbán, i relata les trobades amb alguns escriptors britànics, amb els que no s’entén pel seu escadusser domini de la llengua anglesa.

Són, en total, deu peces (contes, diria l’autor) que valen la pena de llegir abans que els canvis d’hora se’ns emportin qui sap a quin lloc.

A les dues seran les tres

Sergi Pàmies

Quaderns Crema

133 pàgines