El goig de l'aventura

La va fer durant la pandèmia i després d’una primera versió la va tornar a escriure per tal de millorar-la. El resultat és una gran novel·la d’aventures, amb tocs de realisme màgic marca de la casa, que transporta al lector als temps de la seva joventut quan gaudia amb les històries de Salgari, Verne, Dickens o Dumas, els mestres del gènere.

La dama de Constantinoble comença amb el saqueig turc de Ciutadella el 9 de juliol de 1558, marcat per sempre com “L’any de sa desgràcia”. El narrador descriu l’esglaiadora arribada al port ciutadellenc d’unes 140 naus otomanes comandades per Piali Paixà i els inútils intents de resistència de la població davant un atac tan colossal.

Ho veiem tot prop de na Sola, una nena de només catorze anys que veu morir tota la seva família. Faner descriu amb expressivitat els horrors provocats pels geníssers en aquella desfeta històrica:

“No abusaven de les dones, tot just se les enduien com una bona mercaderia o com a carn d’esclavitud. Degollaven els homes que se’ls oposaven amb una facilitat inaudita, amb llestesa i eficàcia. Semblava que no haguessin fet res més en tota la vida”.

Poc abans de la seva mort, el pare de Sola, un ferrer ciutadellenc, li fa prometre a la seva filla que mai serà esclava. Aquesta demanda paterna la marcarà completament. La jove serà capturada pels invasors que la duran a Constantinoble per a ser venguda com a esclava, però ella, junt els seus amics, no deixarà mai de lluitar per la seva llibertat i intentar fugir del seu fatal destí d’odalisca a l’harem del sultà Solimà el magnífic.

La novel·la ens proposa un viatge per la Turquia del segle XVII, ple de sorpreses i perills. Un viatge per la història i la geografia amb alguns moments d’erotisme i aturades gastronòmiques. Un viatge per a tornar als temps en què les aventures no tenien fi.

La dama de Constantinoble

Pau Faner Coll

La Magrana

383 pàgines