D’entrada no acaba de precisar al lector quina edat té. “Soc fora del món – afirma a la primera pàgina-. El món és redó. El món gira. Mir el món. El món és un mirall blau. Soc aquesta. Tenc cinquanta anys i un forat. Però potser tenc dotze anys. O set anys o vuit anys”.
En realitat bona part del que ens diu són els seus contradictoris records de filleta i el que importa no és tant la seva pròpia vida com el que diu dels seus pares, dues persones ben peculiars i distants. També ens parla de les monges a qui ella treia de polleguera amb les seves preguntes innocents.
La veu de la nena ens conta que els seus pares són rics tot i que viuen en un pis llogat. Ells la satisfan de regals i la major part del temps estan absents. Sovint marxen a viatges de negocis i la deixen interna a ca les monges on pateix assetjament tant per les religioses com per les altres internes.
No sap explicar quina era la feina de la seva mare que “mai no s’embrutava les mans ni la roba ni es posava cap davantal”. El seu pare treballava a la seva oficina en la qual no fabriquen res “només fan anar i venir papers sobre carpetes i arxivadors”. Al pare no li agradava que ella anés al seu despatx.
A la mare no li agradava viure al poble i es considerava per sobre de la resta dels veïns. La filla pensa també que cap de les mares de les seves amigues són tan boniques i elegants com la seva.
La por ens parla d’un món que girava i un dia es va aturar per sempre. El lector esbrinarà al final tots els enigmes familiars i la realitat que s’amaga darrere les aparences.
Esperança Camps que en els seus tres llibres anteriors va mostrar el seu mestratge de la novel·la negra, dona una volta al gènere de misteri amb aquesta darrera entrega en què la narradora va creant un puzle amb les peces de la seva vida. Al lector li tocarà muntar-les com en un joc.
La por
Esperança Camps
Edicions del Bullent
175 pàgines
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.