ha estat ple de poesies

que han omplert tots aquests dies

des principi a n’es final,

amb resum farem cabal

com faig sempre una vegada

i amb aquesta codolada

ho aclariré.

Ell tot d’una ve es gener

amb els reis que fan campanya

es d’Orient, també es d'Espanya

que és qui manco s’ho mereix,

i Menorca envelleix

amb vacunes caducades

i toxines enfangades

a l’andalusa.

Es febrer ve sense brusa

amb sa llei de biosfera

i ja queda un poc enrere

dur sa màscara a n’es bus,

un nou bisbe, bon Jesús,

a la fi, amb rel menorquina

i sa guerra d’Ucraïna

ja dura un any.

Es març entra un poc estrany,

sa llet puja, es pagès perd

i un formatge mou concert

per fer-se internacional,

dessalar la mar més val

i un molí gegant apura

sa moció de censura

que ja és fallida.

Amb s’abril arriba vida

de profètics dies sants,

i de cotxos n’hi ha tants

que és com s’obra fornellera,

com que es banc dolent s’esvera

tota Europa ho mana així

sa llagosta ha de dormir

dins caravanes.

Aquest maig comença amb ganes,

es hotels són boni plens

i s’ençata amb deu alens

sa campanya electoral,

sa LEB or no té rival,

sa justícia a l’estaqueta

i en orsai guanya la dreta

ses eleccions.

Dins es juny no hi ha racons,

sols es luxe és sa fal·lera

i apareix sa biosfera

anticonstitucional,

a ponent cap acord val

i en vaga està sa ITeVé

que es pobre senyor caixer

no té palau.

Es juliol tampoc té clau

per obrir cap casa buida,

i a Palma surt una druida

per llevar ses prohibicions,

as final, ses eleccions,

no sabem qui ha guanyat

que té molta d’ansietat

s’adolescència.

Amb s’agost ve s’afluència

per fer rècords al revés,

cotxos, barques, passatgers,

tant per aire com per mar,

qualque jet també vendrà

sense cap llit elevable,

i, que acabi, és molt probable,

amb gran tempesta.

Es setembre du sa festa,

de fer es anys as Llatzerets,

d’un sol pis feim dos pisets

amb un sisme marroquí,

si registr es pirulí

amb es drons donaré es vot

perquè es nostro talaiot

ja és patrimoni.

Ell s’octubre és el dimoni:

sant Joan a la italiana,

i sa guerra qui demana

Israel a Palestina,

a sa terra menorquina

es molins se’n van a fons

i ses urbanitzacions

no maduren.

As novembre mos supuren

cent paquets de droga forta,

emperò amb es porta a porta

esmarxam un boc des rol,

as govern nou espanyol

s’amnistia toca fibra

i sa fira vol es llibre

en català.

Es desembre no pot ‘nar

quan perdem una pagesa

i llavors prem s’altra empresa

per comprar sa llet barata,

oh, permuta tan ingrata

sa des covid i des grip

i quan as final arrib

toca sa grossa.

Aquest any, de sa seva ossa,

ja no sap lo que ha de fer

i és ben cert que li convé

pensar ja en el vint-i-quatre,

no me pos ara a debatre

es desig en sa vigília:

feina, pau, salut, família

i molt d’amor.