Una història de la ignorància

En entrar en matèria, Burke s’adonà que no era ni molt manco el primer en tractar el tema de la ignorància, cosa que ell, en principi ignorava. La primera lliçó està clara per més coneixements que un tingui sobre la societat, la cultura, la ciència i el món, el que sap és moltíssim menys de tot el que ignora.

La producció de coneixement nou sembla no tenir barreres, però si està limitada la nostra capacitat d’estar al dia de tot. A l’època del Renaixement una persona culta podia llegir tots els llibres importants sobre ciència escrits fins al moment, ara aquesta tasca és del tot impossible.

La provocativa tesi de Burke, autor també d’una «Historia social del coneixement», és que «col·lectivament, la humanitat sap més que abans, però individualment no sabem més que els nostres predecessors».

La raó d’això és que els antics sabers s’han abandonat per fer lloc als nous. El coneixement sobre els cotxes, per exemple, va substituir el coneixement sobre les característiques dels cavalls. El saber de l’heràldica, que abans es considerava essencial per a qualsevol ciutadà culte, ara és només un territori per uns pocs especialistes. I així l’autor segueix amb un bon nombre d’altres casos de coneixements perduts o reemplaçats per altres.

Ja ho deia amb encert Mark Twain, citat en el llibre, «tots som ignorants, només que ho som sobre coses diferents».

Tanmateix, cal considerar que si bé, en general, no tenim capacitat per saber més quantitat de coses que els nostres avantpassats, si anem tenint una cultura general de més qualitat. Abans de Galileu pràcticament ningú podia saber que la terra girava entorn del sol ni que al firmament hi havien més astres dels que es veuen a simple vista, cosa que el seu telescopi va refutar. Abans de Darwin ningú havia pensat en la teoria de l’evolució de les espècies i ara ho aprenem tots al col·legi. I així podríem continuar amb una llarga llista de coses que ara sap el comú dels mortals i que abans simplement es desconeixen.

El mateix Burke, que identifica més de quaranta tipus d’ignorància, posa l’accent en algunes qüestions de desconeixement col·lectiu que es van superant amb el temps en terrenys com les dones, les cultures diferents, les altres religions, etcètera. Escoltar avui les barbaritats que alguns filòsofs com Aristòtil deien sobre les dones és una mostra de com els prejudicis de cada època poden anul·lar el judici de les ments més brillants.

En qualsevol cas, llegir La ignorància ens fa una mica menys ignorants.

La Ignorància. Una història global

Peter Burke

Traducció d’Ariadna Pou Solà

Editorial Arcàdia

508 pàgines