Reflexions al voltant de la intel·ligència artificial

En l’exposició, a partir de l’obra d’artistes i centres de recerca, es plantegen els reptes que aquesta tecnologia significa per a la societat contemporània i aporta interessants elements de debat. Els he dividit en sis àmbits: principis que defineixen la intel·ligència artificial; IA i innovació; ètica; societat; política, i creativitat.

PRINCIPIS. Ens trobam davant el primer invent de la humanitat que és capaç de prendre decisions per si mateix fonamentant-se en un llenguatge que no és el natural, aquell amb el qual ens comunicam els humans. A diferència del llenguatge artificial en el natural intervenen les emocions i és creat coneixent el sentit de les paraules. La IA en desconeix el sentit i es construeix segons probabilitats estadístiques, al mateix temps que no és capaç de citar les fonts, amb el que això comporta: opacitat i apropiació de drets d’autoria. Tampoc coneix què és el sentit comú i les relacions de causa-efecte, per exemple que el gall canta quan surt el sol i no a l’inrevés.

Així com el progrés industrial i tecnològic al llarg de la història ha substituït el treball humà per les màquines, la IA també substitueix el talent humà i això afecta la mateixa raó de ser de l’humà i el seu sentit crític.

INNOVACIÓ. No podem negar els avantatges de la IA en la productivitat. Segons la consultora McKinsey, el seu ús suposarà un augment anual de la productivitat d’entre 2,6 i 4,4 bilions de dòlars en el planeta. També ja constatam la revolució que la IA significa en els avenços científics i mèdics, especialment en el camp de la medecina personalitzada i el tractament de moltes malalties.

ÈTICA. No podem perdre de vista, però, que aquests avenços es nodreixen de l’enorme quantitat de dades que abocam a la xarxa i que són emprades sense el nostre consentiment. Participam en un gegantí experiment les regles del joc del qual no coneixem perquè no n’hi ha. Unes poques grans corporacions (Meta i Google principalment) en fan ús sense cap mena de control. És per això que cal establir codis ètics i els límits del seu ús, des dels programadors i les organitzacions fins als estudiants de ciències i tecnologia, i definir quins són els límits de la responsabilitat de la IA. En un accident produït per un cotxe autònom qui és el responsable? El conductor, el programador, l’empresa fabricant?

Cal tenir present que la IA no és capaç de distingir entre el verdader i el fals i en conseqüència hem de poder saber si parlam amb un humà o amb una màquina que actua suplantant la identitat d’un ésser humà.

SOCIETAT. La IA s’alimenta de les dades disponibles i, per tant, parteix d’un biaix relatiu a la raça, gènere, cànons de bellesa, música mainstream, etc. Una bona part de les cultures i coneixement del món queda fora del seu abast.

Si bé la IA sembla gratuïta, això no és així. Es nodreix de la informació que li proporcionam, suposadament privada, que les grans corporacions monetitzen, perquè avui la informació val més que els doblers. La seva comercialització pot arribar fins i tot a perjudicar-nos, si no es regula.

POLÍTICA. Les grans corporacions de la IA prenen el poder econòmic i polític sense que les hàgim elegides, cosa que provoca un desequilibri que afecta els processos democràtics i soscava l’esfera pública afavorint la manipulació i polarització de l’opinió pública, així com el control massiu dels ciutadans. El reconeixement facial n’és un bon exemple en tant que limita la nostra llibertat i els nostres drets democràtics.

CREATIVITAT. Si bé és cert que el concepte d’autoria es qüestiona des de Marcel Duchamp i que els artistes que treballen amb computació generativa actuen més com a directors d’orquestra, posant en comú conceptes, sons i imatges que la base de dades facilita, el fet és que amb la IA els drets d’autor es dissolen, quan es tracta d’un dret irrenunciable.

La creativitat neix d’un patró conegut (cànon) que es trenca amb una intencionalitat fonamentada en una nova idea, i que fa ús de la sensibilitat, l’emoció, la ironia o la denúncia. La capacitat de generar obres artístiques, musicals o literàries per la IA no respon a aquest concepte. És per això que la IA no pot mai substituir l’artista.