La venjança de les postals

Foto: Gemma Andreu

Pep Mir30/12/24 4:00

La societat sempre canvia. Res és permanent. El progrés provoca la desaparició de molts elements que a conseqüència del seu desús passen, primer, per la nostàlgia i, finalment, per l’oblit. Enfilades en aquest camí cap a la marginació, cap a la pràctica desaparició, trobam les postals. El temps gloriós de les postals va ser quan els viatges eren una cosa més excepcional i qui els gaudia tenia l’ocasió de demostrar que, en la distància, pensava en algun ésser apreciat mentre coneixia altres indrets, altres cultures.

La postal, amb la fotografia d’un racó idíl·lic, arribava a la bústia com una demostració d’afecte, de compartir. També eren records que quedaven en les mans de qui les comprava. Tot açò ha canviat. Els viatges són més freqüents, experiències massificades sense l’encant de l’exclusivitat ni el misteri, i es donen a conèixer mitjançant fotografies instantànies sense suport físic que, no ens enganyem, també són efímeres i abocades, cadascuna d’elles, a la desaparició. Almanco les postals han trobat un altre ús esporàdic en forma de protesta, precisament contra la massificació del turisme. És la seva particular venjança.