Cartas de los lectores

Després de molt de temps de fer feina com a conserge a la nostra escola, arriba el moment de la jubilació d'en Llorenç. Arriba el moment de passar comptes, recordar els anys passats, com va començar tot i com està tot ara. Aquests darrers dies se li veu a la cara la satisfacció pel resultat d'una feina ben feta, senzilla però ben feta durant tot aquest temps que ha fet feina a l'escola. A vegades les coses simples són les més difícils de fer, a vegades les coses rutinàries i que ningú valora són les que al final et creen més satisfacció en el teu cor. Tots valoram molt la disponibilitat, l'amabilitat, l'atenció, l'interès i la feina que en Llorenç ha dedicat a tota l'escola i a totes les persones que s'hi han atracat durant més de trenta anys, valoram molt com ha cuidat la nostra escola, l'escola de tot el poble de Ferreries, l'ha cuidada com si fos casa seva, sempre hem valorat molt la seva opinió i la seva reflexió serena sobre el que més convenia a la nostra escola, sempre respectuós, sempre amable, sempre atent. Aquests dies seran molts els moments a recordar, seran moltes les coses bones que es diran d'ell, seran moltes les persones que agrairan de tot cor tot el que ha fet per l'escola i pel poble de Ferreries, seran molts els elogis que d'ell es diran... perquè simplement s'ho ben mereix i s'ho ha ben guanyat. En qualque racó de la capsa dels records de la vida d'aquesta escola en Llorenç, segur, que hi tindrà un lloc privilegiat, sempre el recordarem amb afecte, i segur que també l'enyorarem molt. I ara, a gaudir de la jubilació, que s'ho ha ben merescut. Gràcies, Llorenç!

C.P. Castell de Santa Àgueda

Ferreries

Una buena persona...

El pasado lunes día 25, a primera hora de la mañana, antes de desayunar, miré los titulares de la prensa local y pude leer la esquela mortuoria de Francisca Pons Figuerola, Vda. de Antonio Company Serra, "Abuela del Menorca Bàsquet".

A na Paca, la conocía desde mi infancia, por ser vecinos de la calle de la Luna de Mahón. Me vienen recuerdos de aquella época, en la que los niños jugábamos habitualmente en la calle, y como punto de encuentro la plaza Bastión... "Es germans Victoriano i Marcos (q.e.p.d.) des forn, en Nando i es seu germà en Julio de sa pasteleria,... Diego, Benjamín, Dani, es Curro, entre altres". Su recuerdo es de una persona que nunca nos riñó y nos trataba con mucho cariño.Como gran aficionada al baloncesto, la recuerdo como fiel seguidora de La Salle, en la época de la calle del Carmen, por supuesto, animando al equipo de sus amores. Siempre tenía unas palabras de cariño hacia nosotros, o sea, con "sus" jugadores.

Para ella, lo más grande deportivamente hablando, fue el ascenso a la ACB. Solíamos coincidir en el pabellón Menorca, ya que teníamos los asientos muy cercanos, y cuando terminaban los partidos me comentaba sus impresiones sobre el mismo. Por supuesto su cara era de alegría si habíamos ganado, y de tristeza si habíamos sufrido una derrota.
Cuando coincidíamos en la calle, normalmente hablábamos de baloncesto, pero un día me preguntó por mi madre (q.e.p.d.), le dije que había fallecido recientemente, la pobre se quedó "helada" y por supuesto muy triste. Eran dos vecinas que se apreciaban de verdad.

El recuerdo que me queda de Paca es que fue una gran persona, muy trabajadora, y últimamente siempre iba acompañada de algún familiar directo.

Apreciada Paca, descansa en paz.

P.D.: Recomiendo leer la entrevista que le hicieron en el año 2005, en la página web oficial del Menorca Bàsquet.

José Barber Allés
Maó