Cartas de los lectores

Amb un trastorn adaptatiu – símptomes de depressió, ansietat i estrès - a les dificultats i limitacions que aquesta nova situació vital ens produeix i que no entenem de cap de les maneres i que ens fa sentir com persones inútils, poc vàlides, que no podem arribar a tot el que s'espera de nosaltres i que nosaltres mateixes ens exigim, que ens fa sentir culpables....

Tot aquest quadre sembla ja prou greu, invalidant i incapacitant per si mateix. Suficient, crec, per a tenir dret, com qualsevol persona afectada per una malaltia, a una atenció mèdica i social adient. En canvi, les persones afectades de fibromiàlgia ens veiem sovint rodejades per un sistema mèdic i una inspecció de la Seguretat Social que encara avui dia neguen o dubten de l'existència de la malaltia. Per un sistema mèdic que ens fa anar, durant mesos – un diagnòstic pot tardar com a mínim de 12 a 18 mesos en el millor dels casos, i a vegades, poden passar més de 10 anys des de la primera visita al metge de capçalera - de metge a metge, d'especialista a especialista, de prova a prova, fins que trobem algú que a més de mirar-se les proves i analítiques, sempre normals, ens escolta i ens creu, a les persones malaltes.

Sovint rodejades de coneguts, companys de feina, fins i tot, familiars que ens tracten de persones fingidores, "no serà per a tant", "vols dir, amb aquest bon aspecte que tens". "la feina és la feina, si vols, pots, no et falta cap braç...", "sempre estàs plorant i queixant-te" "si no has fet res en tot el dia" " va, aixecat d'una vegada del llit" etc, etc, aquests són comentaris habituals que pràcticament hem sentit totes les persones afectades de fibromiàlgia. Aquesta incomprensió i falta de suport social ens produeix un augment considerable tant en el estrès físic com en l'emocional provocant-nos emocions de tristor, ira, por, culpabilitat i vergonya que ens provoquen, al seu torn sentir-nos humiliades com persones.

El proper dia 12 és el Dia de la Fibromiàlgia. Totes les persones podem patir aquesta malaltia, no solament les dones com es creu. A Menorca s'han creat serveis de suport específics per a aquest col·lectiu. Qualsevol persona que pateixi aquesta simptomatologia, faria bo de fer-los servir quan abans millor. I a la societat i al sistema mèdic, sols vull demanar-los que ens respectin com a malalts i sobretot, com a persones afectades per una malaltia. És el mínim que crec ens mereixem. Vos desitg a tots que passeu un bon dia.

Francisca Cabrisas Alberto
Ciutadella

El Sots
Feréstecs
El procés de transformació dels carrers de Cabildolàndia en camins rurals, està sent tot un èxit. Malgrat la feinada, fosca, subversiva, traïdora dels de la Triple A, AAA (Associació d'Amics de l'Asfalt), la reforma endegada pels tècnics municipals, que han comptat amb la col·laboració inestimable i eficaç de les pluges de primavera, promet. "Contra el mal de la Triple A, la feina fina", és el nostre lema. Val a dir que hi ha gent que es decanta per un altre: "El clot ben fet, no té fronteres, ni té rival", però es veu que aquest col·lectiu ha estat desqualificat perquè l'anàlisi ha demostrat que havien participat en el concurs plens de Damm fins a les orelles. A hores d'ara el Jurat està resolent sobre la reclamació: la contraanàlisi dictaminarà.

Cabildolàndia, després de tant anys d'acotar cap davant la Confraria del Sant Ciment, ha reexit amb força. Fa goig veure com cada barri, cada via, cada cap de cantó, s'esmerça a aconseguir criar el millor clot de Ponent. És un veritable concurs en què els millors creadors i fins i tot els ciutadans hi participen amb un entusiasme que fa patxoca. Hi han tingut un paper destacat els camions, els 4x4 –una mena de vehicles que odien el paviment— i sospit que algun empresari –ja sabem que les pedreres són adorades per aquestes contrades-- o per dissenyadors de primer nivell. La vila, cada cop més, s'assembla a una cosa nova. Jo li canviaria el nom. Propòs aquest: "Els Sots Feréstecs", però si algú té una alternativa millor, cap problema, assumiré el que decidesqui la majoria: la democràcia ha de passar davant de tot. (Faig un incís, atès que acaben d'informar-me que els simpàtics membres del Tribunal Constitucional consideren que aquesta afirmació meva pot desafiar els principis més sagrats de la unitat d'Espanya.

Sempre amatent al que diguin les autoritat, acat la seva decisió i… Bé, un cop acatada, m'alliberaré del seu jou: tururut!)
Tornem, acabat l'incís, als camins de la vila. Com deia, fa goig contemplar com el sauló que quatre extremistes pagats per l'autoritat empren per amagar els nostrats clots, desapareix poques hores després d'abocat. No se'n surten. Sabem exactament on són, els clots. Ells, els de la brigada municipal, els tapen, i nosaltres, que som unes espases, els recuperam poques hores després. Què es pensava la brigada? Som molt vius! No sap amb qui s'enfronten! Fins i tot hem editat plànols i estudis topogràfics de categoria per fer possible que cap ciutadà ignori on es pot trencar una cama, on pot punxar una roda, on pot contemplar aquesta meravella de forats. Tothom participa en el concurs. Quin serà el millor clot? Fa de mal dir. N'hi ha d'espectaculars.

Al Born mateix, n'hi trobem d'una bellesa singular. N'hi ha de amb totes les formes, de tots els colors, de totes les fondàries. Hi ha visitants que fins i tot n'han tingut por. Efectivament: les agències de viatges estan col·lapsades. Es veu que la por és la por i alguns turistes despistats ha confós clots amb cràters. Deu ser que la influència islandesa ha arribat a l'illa. No cal preocupar-se. No hi ha cap vol ajornat., per ara. No cal patir ni adquirir passatges dels vaixells que surten d'aquell port (agredit per un mur espantós en forma de dic) que hi ha a Llevant… res d'açò. El polsim que veis, els núvols que s'aixequen de tant en tant dels nostres forats no són tòxics, no són cendra: és pols. El sauló té aquestes coses: dissimula els forats, però just el calcigues, l'escampes. És volàtil.

Em fa il·lusió assistir en directe a la votació per escollir els clots guanyadors: el més gros, el més profund –si és que una associació casta no s'hi oposa--, el més formós… Hi ha tantes possibilitats! Amb una mica de sort el concurs podria ser una biennal, però jo optaria per convertir-lo en anual i atorgar-los abans de Cinquagesma. Si a València tenen les seves falles, per què no els podem oposar els nostres clots? Sempre serien menys ofensius que aquests bujots ofensius que s'executen de mala manera per Pasqua. Cabildolàndia i el turisme els ho agrairíem, als responsables. Els nostres, clos, senyors, ni tocar-los! Ai, que he caigut dins un i no puc continuar! Treis-me d'aquí, que no puc veure els altres!

Francesc Sintes Giménez
Ciutadella

Compañías de bajo coste. ¿A qué precio?
Soy una vitoriana, que he vivido parte de mi niñez y toda mi adolescencia en esta maravillosa isla, y desde entonces no he faltado al menos una vez a mi cita anual. Llevo viajando, por tanto, desde entonces, y ahora con mi familia, y no había tenido una experiencia como la que me he animado a contarles. Me mueve además del lógico interés por denunciar y reclamar los perjuicios ocasionados, mi amor a esta tierra y a su principal fuente de ingresos, el turismo, que debe ser no cuidado, sino mimado por todos, para hacer de él un desarrollo sostenible de Menorca. Conozco las iniciativas que desde varias instituciones se llevan a cabo para conseguir un turismo de calidad y creo que estoy en mi derecho de denunciar hechos como el que sigue.

Allá por le mes de febrero, y aprovechando cinco días disponibles de vacaciones, del 27 de abril al 2 de mayo, contraté un vuelo directo con la compañía Vueling desde Bilbao a Mahón. En la tarde del 27 de abril, cuando llego al aeropuerto de Loiu en Bilbao, y al no aparecer dicho vuelo en los paneles de información, acudo al mostrador de Vueling, donde se me comunica ante mi estupor que ese vuelo había sido cancelado, y que tenemos derecho, o bien a la devolución del importe tras previa reclamación del mismo, o bien a viajar dos días después, el 29 de abril. En esta misma situación nos encontramos 12 personas más. Además, se me comunica que se me ha informado vía e-mail de dicha cancelación, pero cuando solicito se me imprima dicho e-mail, se me contesta que no es posible (¿?). Asimismo, unos días antes habíamos recibido vía sms la confirmación de las tarjetas de embarque con fecha 27 de abril. En el mostrador de Iberia, se me informa que la misma compañía Vueling dispone esa misma tarde de un vuelo a Barcelona con posterior conexión a Mahón. Propongo a Vueling, por tanto, que para evitarme mayores perjuicios, se me acomode a mí y mi familia en dichos vuelos, obteniendo la negativa por respuesta, por lo que finalmente, y para no incurrir en mayores gastos, decido comprar nuevamente billetes y viajar a Mahón con la misma compañía que ha cancelado mi vuelo y que se ha negado a concederme una solución tan evidente como sencilla.

Claro está, haciendo ejercicio de nuestros derechos, hemos interpuestos reclamaciones en Vueling, Aena, y a través de la Unión de consumidores de Euskadi, pero lo que digo yo, con este tipo de actuaciones, ¿No estaremos matando poco a poco la gallina de los huevos de oro?. En estos tiempos de crisis, en donde la calidad y el servicio deben ser el estandarte, estas prácticas no ayudan precisamente a levantar un ya de por si deteriorado sector. Por favor, a quien corresponda, que tome cumplida nota.

Sonia Echevarria Aloa
Vitoria