Cartas de los lectores

Bona part del mèrit d'aquesta consecució el podem atribuir a na Coloma Marquès, la presidenta d'ALCER Menorca. Una dona que, a qui no la conegui prou bé, pot donar la impressió de ser feble. Res més enfora de la realitat. Jo diria que és com les canyes, que es dobleguen amb el vent, però es tornen a alçar vigoroses i sense rompre's.

Durant aquests mesos, ha batallat insistentment en defensa dels malalts de ronyó, per aconseguir l'objectiu de millorar les condicions del servei, tot i haver de patir un intent de manipular i posar en contra seva els propis malalts. Qui sap si per uns interessos inconfessables, que ara deixarem de banda. Enmig de tot açò hi hem d'afegir un intent frustrat de trasplantament que, una vegada més, ens demostrà la seva capacitat de superar les adversitats.

Feliçment, el personal i les instal·lacions de diàlisi a Ciutadella ja no depenen d'una empresa que donava un servei indigne als usuaris i incomplia sistemàticament el conveni amb l'IB-Salut. Ara, aquest organisme dóna el servei a Ciutadella directament; després d'invertir prop de set-cents mil euros, ampliar de sis a vuit les màquines i tenir unes instal·lacions que compleixen els protocols exigibles.

No voldria deixar en l'oblit la feina d'altres membres d'ALCER, com en Vicenç Arnaiz o na Rosa Servez, i d'institucions com el Consell Insular i l'Ajuntament de Ciutadella. També s'ha de destacar la bona disposició del Dr. Gómez Arbona, amb la porta permanentment oberta a les peticions que li arribaven, i amatent a fer pressió damunt la Conselleria de Salut de Govern, sempre tan reticent, sigui del color que sigui.

A una societat molt donada a caure en el menfotisme i la crítica de cafè, és de justícia reconèixer i agrair la fermesa i la constància quan es produeixen. Allò important, al cap i la fi, és que els pacients de diàlisi n'han sortit airosos de l'envit i rebran el servei en bones condicions. Com els coloms missatgers que arriben a bon port, els fets han demostrat que na Coloma volava cap el destí correcte, sense defallir.

Adolf Sintes
Maó

Mil milions de famèlics en el món
La FAO acaba d'encetar una campanya contra la fam en el món amb un video per internet, en el qual l'actor britànic Jeremy Irons, crida cabrejat, "estic boig de ràbia i no deixaré que mil milions de persones es morin de gana".

Cerqueu a internet: www.1billionhungry.org.

La campanya ha rebut el suport d'esportistes com Carl Lewis, el futbolista Raúl González, el pianista cubà Chucho Valdés, entre molts altres.

La Federació d'Associacions de Veïns de Menorca ens volem sumar també a aquesta indignació contra aquesta ignominiosa vergonya actual, i denunciar l'abúlia general davant d'aquest fet, doncs malgrat la crisis actual, seguim malversant quantitat de recursos alimentaris i articles de luxe, que ajudarien a evitar la fam en el món.

Els nutricionistes asseguren que una dieta rica en llegums, cereals, fruites i verdures és molt més aconsellable. La producció de carn requereix un gran consum d'aigua i de camps, en perjudici de la massa forestal, la de peix comporta l'espoli dels oceans; amb els cereals necessaris per produir la carn per alimentar 1 persona se'n podrien alimentar 7.

Entre tots podem exigir als qui ens governen, que facin tot el que calgui per solucionar en l'àmbit internacional el gran problema que té la humanitat, cada dia deixem morir de fam 60.000 persones. Cadascú de nosaltres podem reflexionar sobre com participar en la lluita contra la fam. Al cap i a la fi tots som corresponsables d'aquesta injusta situació en consentir i contemplar des de casa aquest drama humanitari que cada dia que passa empitjora. La nostra Federació és posarà en contacte amb qualque entitat de l'illa que treballi per aquesta causa i aportarem el nostre granet d'arena. És una immoralitat, és un escàndol, que hi hagi 1.000 milions de famèlics en el món.

FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE MENORCA

Gràcies,
Toni
Hola Toni, volia dir bon dia, però mai serà un bon dia quant te n'assabentes de la mort d'un company, d'un amic, amb el que has compartit moments dolços i amargs de la teva vida professional.

La vida, aquesta punyetera vida, a vegades s'equivoca, i està clar que aquí hi ha hagut un error. Ara, fa ben bé uns pocs anys, que disfrutaves de la teva etapa de prejubilat, ara que et dedicaves a fer feines que realment t'agradaven, per als altres, altruísticament, ara se t'emporten.

Sempre recordaré quan ens trobàvem pel Born, compartíem les nostres vicissituds professionals, sempre amb la discreció que ens imposa el secret professional, quan ens trobàvem pel "pollo" o al "diskount" i em dedicaves aquest somriure còmplice (jo també estic prejubilat) que denota que per fi estàs bé, que havies deixat enrere la complexitat del nostre lloc de feina.

Tu has estat el millor director de Banc que he conegut aquí, a Ciutadella, amb el teu tarannà, sobri, equànim i equilibrat. Estic segur qui hi ha molta gent que és de la mateixa opinió, però jo et dedic la meva admiració i respecte que t'has guanyat al llarg de tants anys i també el meu condol a na Pati, Elena i José Luis.

Fins una altra Toni

Rafael Oliver Puig
Ciutadella