Cartas de los lectores

Després de  llegir als diaris les reflexions del nostres representants de Dalt la Sala sobre el succeït el dijous passat en el ple de l'Ajuntament de Ciutadella, per a mi també era bastant previsible i llastimós. Em sap greu i patesc vergonya pel comportament d'aquest conciutadans meus; els mateixos conciutadans que teniu emborratxats d'informació treta a glopades, mal explicada i mostrada amb cara d'oi. De Citur i de "netejar calaixos", de son Quim i de s'hort d'en Llinyà. Dels regidors que hi eren i ho van fer, dels qui hi eren i no ho van saber investigar i dels qui han vingut per la manera que ho manegen. Tot remenat amb moltes amenaces, informes, investigacions, titulars cridaners i poques sentències. A més, espargit damunt un camp de cultiu mitjanament preparat ha fet, i malauradament seguirà fent, bullir s'olla (de vots?).

Distingits regidors, facin servir el que amb el seu càrrec es té per suposat: meditin les paraules i els gestos; siguin ponderats, i sobretot siguin modestos i honestos. Facin cas del savi consell: "No parlis paraula, ni facis acció alguna sens haver premeditat antes i reflectit com t'has de comportar, i quals podran ésser-ne les resultes".

... i s'oblidin dels vots, de moment; però no dels votants, o els votants s'oblidaran de vostès.

Carta per Maite Salord, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella.

"No hi ha teatres però sí teatre…". Així començava vostè la exposició a la premsa de les properes representacions de la productora MIB. Li he de dir que estic d'acord amb vostè, ja que és evident que a Menorca manquen espais per fer teatre, però perquè hi manquin espais no vol dir que se n'hagi d'utilitzar qualsevol. Dic això ja que vaig llegir en premsa que l'espectacle sobre el naufragi de "Chanzy" es representarà en el Seminari, i d'aquí la meva indignació. Vostè estava asseguda a la filera 10 del Seminari i jo a la 11 per gaudir del "Lazarillo de Tormes" de Rafael Àlvarez  "El Brujo". Gaudir és un dir, és clar, ja que vostè era allà més o menys a la mateixa distància meva. Sabrà perfectament que això no és gaudir de teatre; no es pot estar assegut durant gairebé hora i mitja en una incomodíssima cadira, a 30º, amb els caps dels de davant i, el que és més greu, sense poder escoltar l'actor, ja que l'acústica d'aquest espai està concebuda per pregar, pel recolliment o per qualsevol altra tasca religiosa o espiritual però mai perquè un actor hagi de fer autèntiques filigranes  perquè el públic el pugui escoltar amb claredat i sense aconseguir-ho, és clar, i com vostè estava asseguda a la fila 10 es devia adonar com jo que hi havia gent que s'aixecava buscant aproximar-se a l'espai escènic, sacrificant l'estupenda butaca per quedar-se de peus, així com altres optaren per anar-se directament, aquests, a més de sacrificar la butaca, van sacrificar els 35 €. Per cert, ara que parlo del preu, voldria remetre'm a les paraules d'un conegut professor d'interpretació a Menorca que sempre ens recorda­ "poques bromes amb el públic que paga una entrada, poques bromes". Per tot això és que no entenc que pel proper agost es programi l'espectacle de "Chanzy" al seminari i es convidi al públic a no meravellar-se amb la veu, per exemple, de Lluís Soler, ja que l'espai no ho permetrà; es perdrà entre els racons amb volta del seminari. I com vostè ho sap, perquè seia a la fila 10, podria recomanar als organitzadors, productors o a qui correspongui que en els cartells publicitaris posin entre parèntesi que l'obra en qüestió és susceptible de no ser gaudida com potser mereixeria. No puc jugar a futbol en una taula de ping-pong  pel fet que no trobi camp...

Sense més.