Cartas de los lectores

Dándose el caso que dicha cita coincidía con mi tratamiento de radioterapia en Son Dureta, me acerqué al hospital para cambiar la cita y me dieron hora para el 30 de noviembre.Cuando me dirigí a la oficina de atención al usuario y les hice notar que de ese modo transcurrirían 8 meses más de lo previsto me contestaron de mala manera que eso era lo que había que si me gustaba bien y si no que hiciera una queja.

Me marché sin poder resolver el asunto y hace unos días me llamaron de nuevo (telefónicamente) para decirme que el cardiólogo estaba enfermo y que tampoco me atendería el 30 de noviembre y que no podían saber cuándo podría ser atendido. Las formas de la comunicación tampoco fueron muy correctas.

Sin saber qué hacer me dirigí al médico de cabecera que tampoco ha podido solucionarme el problema, dado que él no es cardiólogo.

¿Qué debo hacer entonces?

¿Por qué se me trata con tan poca educación y no me dan soluciones?

¿Por qué no hay sustituto en cardiología?

¿Si tengo un percance con el corazón llegaré a tiempo a urgencias?

¿A quién debo pedir responsabilidades y de qué modo?

Agradeceré cualquier sugerencia que me puedan dar.
Gabriel Quevedo Camps
usuario del Servei de Salut de
les Illes Balears

Con tal dedejar su sello
Seguramente era bebé o parvulito, cuando la malograda Cecilia cantaba la historia de aquella Dama; quien: si no fuera por miedo / sería la novia en la boda / el niño en el bautizo /el muerto en el entierro / con tal de dejar su sello, etc.Resulta temeroso para los ciudadanos, que una dama no del todo capacitada para desarrollar sólo una gestión de gobierno, asuma cuatro, ¿o son cinco? En cualquier caso; la Dama se autoadjudica hasta noviembre, los cargos dejados por doña Anna Pons. Esto huele a dictadura. No creemos que doña Carbonero pueda haber sufrido tamaña metamorfosis, en tan corto espacio de tiempo. De resultar así, ella sólo podría ocupar en las próximas elecciones, los cinco primeros puestos de la lista. Lista.O una de dos –canta Aute–, o me llevo a esa mujer / o entre los tres nos organizamos / si puede ser... Entre puntos suspensivos está la cosa. Entre los tres no se organizan –o no saben– por lo que más pronto que tarde, alguien se llevará a doña Anna quien dejó patente su racional manera de actuar. No contaba doña Anna con que el ser humano, es el racional más animal que existe. Consecuencia de esto es, el ninguneo a que estuvo sometida.

Coda. Si la experiencia piloto Velociutat, no ha tenido o supuesto coste alguno para el Ayuntamiento; para la comunidad sí supone un alto coste mantener el Ayuntamiento.
Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella

Ajuntament d'Alaior: Camí de Binifamís ni respon ni actua
Quan un passeja pel poble d'Alaior s'adona que les millores en infraestructures han estat molt grans durant els darrers anys. Habitualment hi ha obres als carrers per millorar-los i condicionar-los per a gaudir d'un espai urbà modern i en la mesura del possible més peatonal. Pel que fa a les urbanitzacions, les actuacions són constants, no suficients potser per als empresaris turístics. Però hi ha ciutadans del terme municipal que se senten bastant abandonats en no viure ni al poble ni a les zones urbanitzades.

Afortunadament els sotasignants vivim o treballem al camp i utilitzem el camí de Binifamís i de Biniarroi i, malauradament, ens toca cada dia passar per una espècie de camp de mines que any rere any incrementa el nombre de clots i, en conseqüència, el nombre d'avaries dels nostres vehicles. Per altra banda, les voreres del camí normalment també estan poblades per vegetació que se va menjant el terreny per circular i limitant el marge de maniobra dels vehicles en el cas d'esquivar un sotrac o un altre vehicle.És de suposar que l'Ajuntament d'Alaior té consciència de la quantitat de persones i vehicles que viuen per aquesta zona perquè a l'hora de cobrar els impostos ens té en compte. El camí ha passat de ser una zona de poquíssim trànsit a mantenir un flux important de vehicles i persones però, pel que sembla, no se'ns fa massa cas.La brigada de l'Ajuntament, una vegada a l'any (quan ja hem protestat molt) passa amb un camionet amb asfalt i tapa a mà, sense cap maquinària pesant important, els forats que hi ha al camí. Aquesta operació s'aclareix normalment en un matí i la durada de l'actuació no sol durar més d'un mes. Els clots reapareixen amb les primeres pluges, al pas de vehicles pesants habituals a qualsevol camí rural com els tractors i camions, o amb el simple pas dels cotxes i motos.

Una gran quantitat dels habitants de la zona vàrem signar unes instàncies lliurades al registre de l'Ajuntament l'abril d'aquest any protestant pel que hem explicat fins ara. A hores d'ara ningú ens ha contestat cap de les nostres demandes formalment. Ningú ha rebut resposta. A no ser que l'equip de govern cregui que quan va enviar uns dies més tard a la brigada d'obres a tornar a tapar els forats ja ens vàrem donar per contestats.

Convidem a tothom a veure el resultat de la resposta al propi camí, i millor si passen pel novembre quan ja hagi plogut un poc més, venguin preparats o amb vehicles 4x4.

Ara la crisi econòmica ho impedeix tot, ens diran. El Consell Insular té partides econòmiques per a la millora d'aquests tipus de camins i l'Ajuntament d'Alaior podria fer alguna cosa per aconseguir-les, si no té els recursos suficients per realitzar la pavimentació nova i la neteja del camí. Sembla que quan s'han de fer les obres per a les zones turístiques o les urbanes sí que els troben. Bé que s'han legalitzat zones rurals que s'han transformat en semi urbanes amb els costs assumits per tots.

Només demanem tenir un accés digne a les nostres residències o treballs agrícoles sense passar per una processó de clots, bonys i rascades, i que l'administració més propera ens contesti i actuï.
Joan Pau Salort i Jordi Quintana
Camí de Binifamís (Alaior)