Cartas de los Lectores

Em veig en la necessitat de demanar-li, per les molèsties que m'ocasiona, que publiqui aquest escrit al seu diari.

Al diari "Menorca", de tant en quan apareixen articles sobre un partit polític d'àmbit municipal i de Fornells, on s'anomena Valentí Roca, no apareixent així el 2n llinatge. I és clar que aquelles persones que no viuen aquí o pels voltants i que, per tant, no ho saben, em relacionen massa vegades amb aquest partit.Per aclarir una mica aquesta qüestió, he de dir que el meu nom és també Valentí Roca, encara que amb el "Roselló" de 2n llinatge i visc a Fornells. Actualment sóc professor a l'institut Josep Miquel Guàrdia d'Alaior i, juntament amb els meus germans, tenim l'empresa d'autocars anomenada Valentín Roca Triay SL (més coneguda com a Autos Fornells) amb domicili social també a Fornells.

Miri, jo no tinc res en contra del Valentí Roca que surt al seu diari, ni molt manco. És més, com es pot suposar, és un familiar meu. Però em molesta que me relacionin amb tot allò del que no formo part, sigui l'activitat que sigui: política, comercial o social.
Si en lloc de Valentí me di­gués, per exemple, Joan, Toni o Paco i, de 1r llinatge Pons, Mascaró o Marquès, pel sol fet d'haver-n'hi molts, potser no seria necessari demanar-li que publiqués aquest escrit d'aclariment.

Per acabar, agrairia que la propera vegada posessin els dos llinatges per evitar confusions, ja que, com és de suposar ara que s'atraquen les eleccions municipals, els partits polítics sortiran molt més a premsa.

VALENTÍ ROCA ROSELLÓ
Fornells

No todos estamos
en crisis

Empezaré diciendo que nunca me ha gustado la política (cada vez me gusta menos). Hace unos días, leí en este periódico que a José Mª Aznar y a Felipe González, el Estado les pagaba 80.000 euros anuales (creo recordar), a pesar de estar trabajando en empresas privadas; en cambio como estamos en crisis a los funcionarios se les rebajó el sueldo y también hay pensionistas que cobran una paga irrisoria.

Actualmente no sé cómo está, pero años atrás a los ministros cuando cesaban del cargo les quedaba una paga vitalicia, cobrando del Estado y de sus empleos en empresas privadas. ¡Menudo chollo! Me parece que algunos están en la política por el sueldazo que tienen.Sres. políticos-as, empiecen ustedes dando ejemplo recortándose los sueldos, los funcionarios también trabajan para el Estado y como he comentado anteriormente, en su día se lo hicieron teniendo un sueldo ridículo comparándose con los suyos.Todos sabemos que la crisis es mundial pero España podría "no estar" entre los peores países.

INMA GARCÍA SINTES
Maó

Miedo a la democracia dentro del PSM

El PSM permite que sus militantes se puedan presentar como candidatos para las próximas elecciones municipales e insulares. De esta manera se posiciona frente a los ciudadanos como un partido político más demócrata que el PSOE y el PP, ya que en estos 2 últimos partidos los candidatos son designados a dedo por un Comité Electoral Central, sin que sus militantes de base puedan democráticamente escoger a sus candidatos. Hasta aquí parece que el PSM abraza la democracia en su seno, cosa que el PP y el PSOE no. Pero nada más lejos de la realidad, pues si leen con atención los estatutos del PSM, ¡resulta que los candidatos que libremente nombran los militantes de base, deben ser aprobados por el Comité Electoral Central! ¿Les suena?La falta de democracia interna en todos los partidos es una vergüenza en esta sociedad cansada ya de la falta de honestidad, poca valía humana y tanto amiguismo político. En Ciudadanos en Blanco pensamos que el escaño hay que trabajarlo, ganárselo a pulso conquistando la confianza de los militantes de base primero y de los ciudadanos después. El sistema actual evita que los políticos verdaderamente honestos puedan progresar libremente dentro de esta tupida y estúpida red de favoritismos. Rebélate desde ya mismo contra este mamoneo en el reparto de listas electorales que tanto perjudica a nuestra democracia de baja intensidad. Recuerda, en las próximas elecciones si no hay democracia en los partidos, quítales el escaño: vota a Ciudadanos en Blanco. Dejaremos el escaño vacío. Porque ya se acabó el tiempo en que los defraudados de la política se quedaban fuera del cómputo de escaños. El hartazgo de tantos ciudadanos es ahora la tierra fértil donde una democracia más sana, transparente y participativa está naciendo. Rebélate.

Guillermo Alonso de Armiño y Erce
Ciudadanos en Blanco

A Jordi Vila Soler,
l'amic de Vidalba

Divendres, els diaris duien la noticia: En Jordi Vila, als 81 anys, i després d'una vida intensa i prolífica, ha deixat aquest nostre món terrenal.Els joves i voluntaris que integrem el Club Vidalba guardarem per sempre, a un raconet del nostre cor, la presència viva d'aquest home bo que va decidir passar molts moments preciosos amb noltros.

L'esport de la petanca va ser el nexe d'unió entre en Jordi i els joves de Vidalba. Va ser cap allà l'any 1998, més o manco durant els primers anys que vam incorporar la petanca entre les disciplines esportives que oferir als joves de Menorca, i per mà de la seva filla Anna, llavors voluntària i monitora de petanca a Ciutadella, quan el seu pare s'afegí al nostre grup d'amants de les tres bolles i el bolitx. Durant molts anys, i mentre la força física li va permetre, va ser entre noltros a les pistes de la plaça des Pins, els dissabtes matí. En Jordi ens va ser un bon mestre. L'afició a l'esport ja sabem que va marcar la seva vida, i que ho feia realment molt bé.Persona afable, conversador, alegre, ens va transmetre molt més que la passió per l'esport. Ell va compartir també amb noltros la seva passió per la vida, per l'aventura de la vida, des de la cordialitat, la sinceritat, la paciència i l'humor com a eines per a superar, o pal·liar almanco, els entrebancs que se'ns posen per enmig, alguns d'ells de per vida.

Jordi, guardarem gelosament el record de la teva presència entre noltros per sempre més.
Des d'on siguis ara, i segur que amb el teu somrís tant característic al rostre, rep una abraçada molt afectuosa de la gent de Vidalba.

Club Vidalba
Ferreries

Poc a poc, però en la direcció pertinent

Des de l'Associació de Veïns del poble de Sant Lluís voldríem aplaudir la iniciativa presa pels responsables municipals de tancar el trànsit en la zona escolar en el horari d'entrada i sortida a l'escola. És un primer intent de pacificació d'aquesta zona reclamada per varis col·lectius, entre els que ens hi trobem. Si bé és una intervenció encara tímida i poc agosarada, creiem que és en la direcció correcta.

És una de les zones amb més presència ciutadana de tot el poble, donada l'existència en el mateix àmbit del Geriàtric, l'actual escola, l'ambulatori, i el poliesportiu. Sens dubte arribarà a ser una zona de gran vitalitat i de trobada de tota la ciutadania el dia que aquesta zona estigui completament pacificada i sense trànsit. I si a més algun dia aquesta zona, actualment d'estètica dura i freda, doncs hi predomina l'asfalt, se reordena i s'hi planten arbres, arribarà a ser un lloc rellevant en la vida del poble. Poc a poc arribarem a tenir un poble amable en el que la gent serem els protagonistes i no els cotxes.

Associació de veïns i veïnes
Sant Lluís