Cartas de los Lectores

Los vecinos de Cala en Bosc acordaron mediante asamblea convocada por su asociación, solicitar la construcción de una planta desaladora para paliar los graves problemas que durante años han tenido y tienen, para ello cursaron peticiones, al Govern balear, Ministerio de Medio Ambiente y Ayuntamiento de Ciutadella, también se recogieron más de dos mil firmas de residentes, comerciantes y personas con intereses económicos, todos de la zona. Posteriormente recibimos la satisfacción de saber que se había declarado de interés general. Los vecinos sabemos perfectamente que existen pozos que podrían suministrar agua buena suficiente para cubrir las necesidades de las urbanizaciones, pero también sabemos que estos pozos están en manos privadas. A lo largo de los años la Administración no ha sido capaz de conseguir que este agua fuese para la población, por el contrario hemos perdido algunas de esas fuentes, como ha sido el suministro que teníamos de la empresa Fetosi que en su día abasteció de agua a Cala en Bosc y que por desacuerdo con el Ayuntamiento suspendió el servicio.
Los detractores de la desaladora son los mismos que los del dique, que intentan sin conseguir convencer de que la desaladora es mala y que el precio del agua será muy caro, y lo hacen por dos motivos (que no razones) por estar en contra de otros y por desconocimiento. El precio del agua de una desaladora hasta la fecha no se conoce, todo son especulaciones, lo que sí se sabe es que será más económico a mayor rendimiento de la desaladora, sin embargo sí conocemos el precio del metro cúbico de agua que recibimos actualmente en Cal en Bosc, el coste es X+I es decir X (coste) más I (incremento del coste que ocasiona esta agua). Para saber el coste real se tendría que sumar y añadir lo siguiente: acortamiento de la vida normal de electrodomésticos, lavadoras, termos, etc., atascamientos de tuberías y roturas de llaves de paso, gasto extra por el empleo de detergentes, suavizantes, etc., por ser un agua muy dura, decoloración de la ropa, plantas vegetales que se mueren, coste de electricidad y mantenimiento de motobombas necesarias por no tener presión, mantenimiento de máquinas de osmosis inversa, y otro coste añadido que se está produciendo últimamente, se trata de atascos provocados por los desagües de lavadoras que debido al exceso de cal y sal se producen, una vez sumado y repartido el coste en el metro cúbico sabremos exactamente cuál es el verdadero precio que estamos pagando, pero no hace falta saber mucho para darse cuenta de que el precio del agua proveniente de una desaladora no puede superar el que resulte del actual.

Aviso a navegantes..., quienes intentan desprestigiar avances necesarios como la desaladora o el dique, intentan que a Menorca no venga turismo y que a los que vivimos aquí lo hagamos con penurias, y si quieren saber sobre desaladoras, que pregunten en Gran Canaria que todos disponen de estos servicios.

Jaime Brunicardi Martínez
Cala en Bosc (Ciutadella)

Justícia per en
Nito i en José
Feia temps que volia escriure aquestes paraules, però no sé per què, hi havia alguna cosa que m'ho impedia... he descobert que la tranquil·litat del record ajuda.

Però aquesta tranquil·litat és molt difícil de trobar, quan la tens, sempre hi ha alguna cosa que l'embruta... que l'espatlla... que la interromp.

Vull tenir el record serè de quan ens vàrem trobar tots a les sis i mitja del matí a Santa Rita, un dia de primavera que vàrem decidir recórrer els fars de l'illa que tant estimem, amb la il·lusió d'uns al·lots petits que van d'excursió, amb una energia inusual per l'hora que era, que necessitàvem transformar en una harmonia constant amb cada pedalada que teníem per davant, fent pinya, gaudint de les petites coses i d'una gran amistat. Teníem la necessitat de provar-nos a noltros mateixos, de veure que érem capaços, de gaudir del paisatge, de conviure, de compartir, d'arribar junts i comentar les sensacions... com si fos un gran esdeveniment, el més important... no havent-hi res més en el món que la gran satisfacció d'estar unes hores amb els teus amics, amb els amics en majúscules, entre els que de forma incondicional sempre hi havia en Nito i en José.

Aquest record que m'omple de felicitat i d'immensa tristesa alhora és interromput per les notícies que amb comptagotes arriben d'un procés judicial que suposadament pretén fer "justícia reparadora".

Justícia reparadora de què, si no hi ha res que es pugui reparar. A mi m'han pres dos amics i amb ells, l'alegria; a na Marga i na Loli els hi han pres els seus companys, confidents, estaló, ànima bessona amb qui havien compartit tot durant una vida... els hi han pres la tranquil·litat d'un dormir serè, d'un futur compartit; a en Sergio, na Laura, na Bàrbara i en Sergi els han pres son pare, i amb ell sa confiança i es consell savi, un referent, el punt de partida... i a en Nito i en José els hi han pres la vida, els hi van apagar el llum de sobte i violentament, sense avisar-los, sense demanar-los res, sense acomiadaments, sense més ni menys... un diumenge ben prest al matí, un diumenge d'estiu.

La llista és més llarga, però la resumirem en família i amics que no podran mai acostumar-se a viure amb el buit abismal que aquest robatori ha causat.

He descobert que la justícia ens concep a tots con un número i ens processa com un simple sil·logisme, sense més, que de vegades deriva, inclús, en fal·làcia, ja que la conclusió és errònia; la justícia en minúscules repara amb doblers, i no entén de sentiments i emocions. Per la justícia en minúscules en Nito i en José són les DP 759/2010. Quina reducció més simple, no creieu?

Vos encoratjo a fer Justícia en majúscules, a sentir i a emocionar-vos, a recordar sempre a en Nito i en José... com a "corda i poal".

Pedro Juan Fernández Seguí
Maó