Cartas de los Lectores

El lunes 18 de enero salió publicado un reportaje en su sección regular para británicos con foto incluida del estand en el Salón Náutico de Londres para promocionar Menorca. Sin duda uno de los eventos más prestigiosos a nivel mundial del sector. Se aprecian en la foto los logos que distinguen varias organizaciones y estamentos… y una sola frase como eslogan, en inglés, claro está.

Imagínense la escena: Panel enorme con fotografía de una de las calas más emblemáticas de la costa sur de Menorca, primeras horas del día y en la que se aprecia un bonito velero anclado y alguien lanzándose al agua. Paradisiaco y llama la atención por su belleza plástica.

Lástima que la frase tenga, no sé si decir una falta de ortografía o errónea traducción. El eslogan pretende decir "Primer chapuzón del día", incitando a visitar nuestra isla y en cambio dice "Primer imbécil del día" haciendo alusión al que se lanza al agua y despreciando claramente a nuestros visitantes.

Al margen de la nefasta imagen dada, cabe preguntarse cómo es posible que se malgasten cantidades importantísimas de dinero de esta manera, ¿quién es responsable de la frasecita?, ¿se equivocó el traductor?, ¿se equivocó el impresor?, ¿es que no se repasan los trabajos? Y más importante, ¿de dónde ha salido el dinero para semejante aborto? No me gustaría cargar las tintas contra entes o personas en particular sin conocer exactamente todos los datos, lo que sí está claro es que hay responsable o responsables a los que sería conveniente exponer. Según se desprende del artículo al que hacía referencia al principio no es la primera vez que promocionan Menorca de forma lamentable por diferentes causas aunque sin llegar a los extremos de la presente edición.

Víctor Serrano Tudurí
Sant Lluís

Una acusación fuera de lugar

Me llamo Cayetano Donato y soy el responsable de la Sección Territorial de la Unión de Radioaficionados Españoles en Menorca.

Me dirijo a Ustedes para alzar una enérgica protesta por la publicación del artículo que les adjunto el pasado domingo día 6 de febrero. En dicho artículo afirman (no presuponen) la culpabilidad de un radioaficionado en la emisión de unas interferencias, acusaciones que me parecen completamente fuera de lugar. Creo que una Editorial como la suya no debería permitir que se publiquen acusaciones contra ningún colectivo sin que se haya contrastado antes.

Así que rogaría que emitieran una nota en la que al menos se deje claro que dichas interferencias pueden ser debidas a multitud de causas completamente ajenas a la Radioafición.

Cayetano Donato
presidente Sección Territorial Comarcal en Menorca de la Unión de Radioaficionados Españoles

¿No volverán a jugar los niños en la calle?

Es indignante que se achaque al cierre parcial del tráfico rodado en Sant Lluís nada menos que el no progreso de los comerciantes. ¿El no de la izquierda?. Más bien se trata del rechazo sistemático por parte del PP de cualquier propuesta que se haga sea buena o no. Hablan de que los tiempos han cambiado, de que antes no había coches y de que "los niños no volverán a jugar en la calle", ¿ y eso por qué?. Es un pueblo pequeño, en el que todo está cerca, no tardamos más de 10 minutos en recorrerlo de punta a punta, el colegio, el centro de salud, el poli están en la misma zona; los comercios y los bares repartidos en dos calles. El progreso del que habla el PP pasa porque nos quedemos en nuestras casas calentitas y para ir a comprar cojamos el coche y para ir al colegio también.

Corríjanme si me equivoco pero hoy en día creo que el progreso es, precisamente, todo lo contrario, retirar progresivamente los coches de los centros de los pueblos y ciudades y hacerlos habitables para los peatones potenciando el carril bici, aceras más anchas, etc. ¿"Lugares adecuados para su relación social"?. En un pueblo tan fácil de recorrer que tiene tantos días de buen tiempo y en el que los comercios están uno al lado de otro, ¿se trata de coger el coche para ir del estanco, a la pescadería y aparcar enfrente?, o más bien ¿se trata de comprar paseando tranquilamente sin que nadie te atropelle?. ¿Cuántos minutos nos lleva hacer ese recorrido andando?. Realmente han hecho un estudio serio con estadísticas o simplemente se trata de vociferar... Hablamos de vivir, por ejemplo, en la Avenida y coger el coche para llevar a los niños al cole.

Con esto no quiero decir que esté de acuerdo con la política que lleva a cabo el equipo de gobierno que, según mi opinión, navega siempre entre dos aguas y no se define nunca, o peatonalizas o no, pero medias tintas solo llevan a la confusión.

En cuanto al progreso de los comerciantes creo que pasa más bien por tener un horario adecuado a todos los habitantes del pueblo y no solo para las personas que no trabajan (que suelen ir a pie a comprar ), los que trabajamos no acudimos a los comercios de Sant Lluís por el horario y los vecinos de temporada suelen ser de ciudades grandes y están acostumbrados a no aparcar en la puerta de los comercios, se sonríen cuando se les habla de caminar diez minutos para comprar.

Se habla también de los bares, pues que mejor que la peatonalización ahora que todo el mundo está en la calle fumando y que las mesas de los bares están en medio de la calle, lo que no sé es cómo la gente se sienta tranquila pasándoles los coches a cinco centímetros del cogote.

Como madre tampoco me importa mojarme un poquito el día que llueve si a cambio puedo dejar salir tranquilamente a mis hijas caminando desde el cole hasta el Poli o en bici desde casa sin miedo a los coches.

En mi opinión el progreso pasa precisamente porque nuestros hijos puedan jugar en la calle, que nuestros políticos aporten ideas y no solo críticas y que no solo prevalezcan en el pueblo las opiniones de los de siempre. Todos formamos el pueblo y todos tenemos derecho a disfrutarlo.

Josefina Montero Deyà
Binibèquer Vell (Sant Lluís)

I, han rectificat! Sort i gràcies!!
Hi ha notícies que no per absurdes deixen de ser certes, com la que va aparèixer fa un parell de setmanes, el dimecres, dia en que justament el diari Menorca reparteix el suplement escolar del XOC. La notícia titulava: "Els alumnes de centres concertats no podran sol·licitar ajudes per a llibres i material escolar".

No, no era una broma ni un malentès, el Govern de les Illes Balears havia rebut una partida que des de fa ja molts anys el Ministeri d'Educació destina a subvencionar l'adquisició de llibres i material escolar per a l'alumnat que cursa estudis obligatoris. Una partida que, a dia d'avui sabem que puja 1.265.576 €.
No sabem sota quins criteris, ni quins assessoraments va rebre el Govern perquè aquesta ajuda s'ofertàs exclusivament per a Centres Públics de les Illes. I no és broma. Només cal donar una ullada als impresos, concreten de forma descarada "CP", o sigui, centre públic.

I diem descarada perquè, després que l'Escola Catòlica de les Illes Balears va haver presentat una queixa formal i exigí una lectura més detallada de la normativa, es va accedir a què, com a mínim, tots els alumnes que el curs passat havien estat beneficiaris de l'esmentada ajuda, aquest curs 2010/2011 també poguessin conservar aquest dret. Idò bé, després de tot açò els impresos no van ser modificats i en obrir-los el primer que es veu i llegeix després de l'anagrama del Govern, és: CP. LOCALITAT.

I no és broma, és que fa rialles, perquè davant aquestes sigles molts dels pares del nostre centre creien que et demanaven el Codi Postal. En emplenar els impresos que els cursos anteriors venien del Ministeri podies posar sense cap complex CP (Centre públic) o CC (Centre concertat), mai s'havia establert cap condició prèvia que no fos la declaració de renda o la situació familiar.

I ho trobeu estrany? Qui es podia imaginar que un Govern de tots els illencs apartés, per no dir una paraula més forta, els centres concertats? Centres que han establert un conveni amb la Conselleria, centres que cada any rendeixen comptes -de tipus econòmic i administratiu- davant l'administració educativa, centres que compleixen tota la normativa haguda i per haver, centres que segons sembla i, costa tant d'admetre, els surten molt a compte econòmicament al Govern de les Illes.

I, avui ha sortit la rectificació. Idò, gràcies! Per sort aquesta rectificació ha arribat a temps i així no serà necessari haver de fer més endavant una nova convocatòria per als centres concertats!!! (Aquestes eren, després de les queixes, les primeres intencions d'aquest Govern, però sort i gràcies perquè, potser, la partida econòmica ja s'hauria esgotat i esfumat)

Com a pares i educadors, els nostres sentiments són de tristesa i les preguntes desfilen davant nostre:

Quina lectura n'hem de fer de tot aquest "filicomís", " intringulis",... no sabem com dir-ne.

Es segueixen currículums diferents als dos tipus de centres?

Incompleixen alguna norma els centres concertats?

No exercim els nostres deures les famílies que hem elegit un centre concertat?

Certament ens resulta incòmode i ens dol que s'estableixin uns criteris que a primera vista semblen sectaris; voldríem equivocar-nos.

Els nostres punts de vista a cops són limitats i necessitam allunyar-nos per veure les coses amb més claredat, amb més perspectiva. Si a nivell nacional ningú mai, cap govern (ni els del seu mateix color polític) havia establert discriminació quant al centre elegit per a cursar estudis obligatoris, perquè ara s'havien d'accentuar aquestes diferències? Des d'on ho miram? Potser el camp visual, amb l'excusa de la crisi econòmica, es redueix?

I, han rectificat! Sort i gràcies!!

Però aquest malentès ens ha entristit profundament, perquè sabem que no és l'única absurditat que es cou quant als centres concertats. Les direccions acadèmiques d'aquests col·legis saben prou bé les dificultats administratives i burocràtiques que, a vegades, han de salvar i superar per tal de poder gestionar un curs amb normalitat.

I recordam i pensam en el transport escolar. Quants cops el bus del transport públic ha passat de llarg davant dels llocs o casa de residència dels alumnes que van a centres concertats? (durant anys va ser causa que els centres concertats perdessin matrícula). Les ajudes de transport també són exclusives per alumnes de centres públics a no ser que els de centres concertats puguin demostrar que des de la inspecció educativa se'ls hagi escolaritzat d'ofici, com diu l'administració.

Es pot concebre en ple segle XXI, fins i tot parlant ecològicament, que s'hagin d'establir dues línies d'autobusos per a recollir alumnat que viu a fora del municipi? Si aquesta qüestió fos de competència municipal que en diria el poble? No creis que la línia discriminatòria seria massa evident? Els ajuntaments crearien aquestes diferències?

I així admirem més que mai aquelles famílies que, malgrat tot, van ser constants en la seva elecció de centre.

I, com no?, també ens ve a la memòria la retallada de sou d'un 5%, tant per al professorat de l'escola pública com per als de la concertada. Aquí sí que es van establir uns únics criteris. I la rebel·lió segueix perquè, oh mala sort, els sous de la concertada són més baixos. Decisió de dubtosa legalitat.

I, han rectificat! Sort i gràcies!!

Però no és suficient, ens cal canviar el nostre mirar: Aprendre a veure els centres no per les seves sigles, sinó com a comunitat de persones.

Donar oportunitats a tots i tenir en compte totes les realitats

Encaixar els límits que hi ha d'haver en tot, però rebutjant la parcialitat o el prejudici fàcil i tòpic.

Valorar més les persones i no tant els papers.

Complir amb les persones i establir normes consensuades.

El treball dels centres és educar i, noltros com a pares i educadors, i voltros com a polítics, hem de dur a terme una feina molt fina, una feina plena de vocació que cerqui el creixement de les persones en tots els sentits, i que inclou les rectificacions. Seguirem esperant. Gràcies!!

JUNTA DIRECTIVA DE L'AMPA i EQUIP DIRECTIU del CC Sant Francesc d'Assís - Ferreries