Cartas de los Lectores

També em van ensenyar que els mitjans de transport habituals per viatjar a una illa són el vaixell i l'avió.

En aquella època jo vivia a Menorca i si volia sortir de l'illa encara podia optar entre dues companyies aèries: Aviaco i Iberia. Els avions eren grans i no feien soroll. Fins i tot, l'any 1989, quan vaig establir la meua residència a València, Aviaco enllaçava cada dia Maó i Manisses, i el vol amb prou feines durava tres quarts d'hora.

Ara, per fer aquest mateix trajecte no puc elegir companyia aèria, si tenc la sort d'anar-hi en un vol directe, estic una hora i deu minuts, i ho he de fer amb un avió petit, de cinquanta places, amb poc espai per a les cames, les butaques estretes i un ambient extraordinàriament sorollós.

Com podeu veure, senyors Vázquez i Serratosa, en lloc d'avançar retrocedim. Avui en dia també es produeix un fenomen extraordinari: és més barat viatjar des de València fent una escala allà on sigui, fins i tot a Madrid, que anar-hi directe. Deu ser que el querosè que els posen a Barajas els surt més barat que el que els posen a Maó.

Senyors, això que els acab d'explicar en un to relativament ingenu i divertit té un reflex a la vida quotidiana. Un reflex en forma de presa de pèl, de burla, i, si em permeten, d'estafa.

Divendres vaig haver de comprar dos bitllet d'avió per un vol directe entre València i Menorca i tant a la pàgina web com a l'agència costaven 423 euros cada un.

Una volta aplicat el descompte de resident, que, dit de passada, vostès intenten llevar-nos, el preu de cada bitllet va quedar en 221,53 euros. Caríssim, sí! Sens dubte. Però encara n'hi ha més. Tant en el web com a l'agència ens van advertir que l'avió anava ple, que només quedaven sis places. Mentida! Dins aquell vol de les 11.45 de diumenge 13 de febrer del 2011 hi havia 8 passatgers. Cinc en classe turista, i tres en classe Bussiness. Entre aquests tres, és clar, hi havia els dos viatgers esmentats. No per gust, sinó perquè era l'única opció que tenien si volien viatjar, en vol directe, a Menorca.

Senyors Vázquez i Serratosa, aquesta és la manera de fer negocis? S'aprofiten de la falta de competència, de la necessitat que tenim els menorquins d'utilitzar els seus avions per a ampliar el seu compte de resultats? És això el que vostès entenen com a servei públic? És així com avancen avui en dia les empreses? És així com es vertebren les societats? I finalment, és una pràctica habitual de la seua companyia enganyar els consumidors? Perquè dir que només hi ha sis places buides i obligar a comprar primera classe quan l'avió va pràcticament buit és una mentida pura i dura.

Sincerament, em sembla lamentable.

Esperança Camps Barber
Ciutadella

La Casa de ses Aigües: estem d'enhorabona
Ja tenim a Maó, al carrer Josep Maria Quadrado, la nova Casa de ses Aigües, un fantàstic espai de creació per als joves. Per tots aquells que encara no saben de què va això els explicaré breument el que pens què significa per als joves de Maó aquest nou espai de creació a Menorca.

Significa que els joves maonesos, què dic maonesos… menorquins!, podran gaudir d'un espai inèdit a l'illa, un lloc on, per exemple, si algun grup de música vol assajar ho podrà fer, si vol gravar ho podrà fer… (si algun jove músic llegeix aquestes línies li vull demanar: quantes vegades has volgut tenir un espai en el qual poder assajar amb el teu grup? O tal vegada gravar una maqueta? Moltes, de ben segur).

Però no només això, tots aquells joves que necessitin un espai d'edició de vídeo i/o projecció tindran les eines per fer-ho, tot per ells! Em vénen al cap uns quants skaters i surfers que conec bé que aplaudiran amb força aquesta oportunitat que se'ls obra per editar els seus vídeos del seu esport preferit, per posar un exemple. Més enllà encara, es podrien fer cursets de creació i edició de vídeos, videoclips, curts, muntatges fotogràfics... els joves necessitaven un espai així!

També es podrà tenir accés a una sala per fer dansa, teatre, interpretació, el que es proposi. Es podran fer reunions de les associacions de joves, esdeveniments puntuals, gaudir d'internet d'alta velocitat gratuïtament, llegir, estudiar… Hi haurà, he vist, un punt d'Informació per als joves... En definitiva, art, creació, cultura, tecnologia i joventut seran sinònims a partir d'ara a sa Casa de ses Aigües.

Jo sí donaré les gràcies a Maó, al seu Ajuntament, al seu Batlle, al Consell i a tots aquells que han participat en aquest projecte tots aquests anys i que poc a poc ha anat agafant forma per acabar essent una eina imprescindible que els joves han de tractar com es mereix, amb cura i amb responsabilitat. Així, aquest regal, es convertirà (per molt que pesi a alguns pel que he pogut llegir aquests dies) en símbol d'un Maó jove i progressista. Felicitats per la feina ben feta. Sí senyor!

Roberto Sastre Carretero
Maó