TW
0

Marc
Llufriu

La vida és molt polida, però a vegades també és molt injusta, dia 20 la d'en Marc es va acabar.Som els teus companys d'equip, amb tu vam aprendre moltes coses, t'has aferrat a la vida amb tota la força que sempre has tingut, fins el darrer dia vas anar a fer el cafè, fins fa molt poc encara jugaves a futbol. Quan guanyam tres partits seguits encara anam a dinar, com fèiem quan tu jugaves, costum que tu i uns quants més vau implantar ja fa molts anys i que encara dura.

Sempre estaràs present a la nostra memòria, els teus gols, les teves bromes, els berenars i la cervesa (o les herbes si feia molt de fred ) després de jugar el dissabte matí, els dinars a l'hortal del teu pare…El futbol (o qualsevol altre esport d'equip ) és molt gran, perquè lo de menys és guanyar o perdre, al final lo que queda és això, grans amics per tota la vida, en Marc era gran en tots els sentits: gran persona, gran jugador, gran company, humà, servicial, gran amic…
Aquesta carta està firmada per tres germans, però és en nom de tots els qui hem tingut la sort de tenir en Marc com a company i amic.
Gràcies per tot Marc i fins sempre!

Liberto Triay Moll
Miguel Triay Moll
Dani Triay Moll
Ciutadella

Todavía con el
solar de Catisa

Yo trabajé 46 años en Catisa, del 63 al 16 de junio de 2009 día en que llegó la orden judicial a las 10.20 de la mañana en que se cerraba la empresa. Por un ERE que presentamos 22 obreros y una suspensión de pagos con concurso de acreedores presentada por la empresa.

Los últimos 10 años fueron ir del cielo al infierno (años 63 al 99). Hasta ese día de junio de 2009, estuvimos 5 meses sin cobrar, después fue Fogasa quien se hizo cargo y la indemnización fue la mínima que prevé la ley.Quedamos con dos años de paro, y a muchos se les acaba sin encontrar trabajo.Éramos tres delegados de personal, mis compañeros Francisco, Tomás y yo. La verdad es que lo pasamos mal pues veíamos que no había solución, pero teníamos que dar esperanzas a los demás compañeros.
En estos días, con lo que está ocurriendo con Quesería Menorquina, antiguo "El Caserío", me acuerdo de lo que pasó en Catisa, y me parece que van por el mismo camino.
Digo en el titular que Catisa sobrevive, pues con lo que está ocurriendo con el antiguo solar de la calle San Sebastián, algo presuntamente no se hizo bien por parte de quien…
Supongo que tendrá que aclararse algun día.
La verdad es que no me gustaría volverlo a vivir, aunque recuerdo una persona que en el año 1995 ya me avisó de lo que pasaría.

Miguel Perea Cavaller
Barcelona