TW
0

Se me ha ido
un familiar
Conocí al padre Macián cuando yo tenía 10 años y vivía en la Misericordia, juntamente con mi hermano Juan Antonio. Con el padre Macián siempre he mantenido una excelente relación a lo largo de los años. Lo vi por última vez hace un par de semanas, cuando le visité en su residencia.

Siento mucho su fallecimiento. Asistí a la misa funeral, que resultó muy emotiva. Doy gracias a Dios por haberle conocido. Destacaría su gran bondad y su simpatía personal hacia mí.

Fina Fernández
Maó

Al Padre
Macián
Sabíamos sus amigos desde hace mucho tiempo que su vida no es que pendiese de un hilo, como se dice vulgarmente, sino de un chorro de sangre que cada vez con más frecuencia tenían que transfundir en sus venas pero lo veíamos con una entereza tal, que esperábamos contra toda esperanza, quizás, un milagro que al final no se produjo.

Cuando cumplió usted sus bodas de oro sacerdotales, le escribí una carta en la que le decía entre otras cosas: "Gracias por tantos pecados perdonados, gracias por tantas Eucaristías celebradas, gracias por tantos matrimonios unidos, gracias por haber abierto las puertas del Cielo a tantos enfermos que murieron en la Residencia "Virgen del Toro".

Y ahora añado. Gracias por tantos años ejerciendo su ministerio sacerdotal, y dedicándose a otras cosas, enfermos, educación, expresión artística, estamento militar, etc. etc. que hacían pensar que el día tenía más de 24 horas para usted.

Ahora, que está en el lugar del refrigerio, de la luz y de la paz, que ya ha visto el Rostro de Nuestro Padre Celestial, le auguro que tampoco le faltará trabajo, intercediendo por todos nosotros, sobre todo pidiendo que en nuestra Diócesis de Menorca, haya jóvenes valientes y decididos, que den un paso al frente y subiendo las gradas del Altar por el Sacramento del Orden, ocupen los sitios que ustedes los sacerdotes fallecidos dejaron vacantes.

Porque en unos pocos años, una pléyade de capellanes nos han dejado. El padre Marcelino, el Sr. Poncio, el padre Valls, mi amigo entrañable Miguel Tutzó (amigos desde que éramos parvulitos y asistíamos a clase en las Monjas del Cós), el Sr. Cots, y ahora usted. Creo que me dejo alguno en el tintero. Parece que el Señor tiene prisa por tenerlos a su lado.

Mientras tanto, sus feligreses, sus amigos, añadiremos a nuestro rezo diario, la súplica: Padre Macián, ayúdanos. Y estoy segura, no quedaremos defraudados.

Con todo mi afecto.

Magdalena Quetglas Deonato
Maó


Siempre
en el recuerdo
Desde nuestra agrupación, con gran dolor, nos adherimos y suscribimos todos los calificativos y alabanzas que se han dirigido hacia la persona del padre Macián, fallecido recientemente.

Ya desde nuestros inicios, en 1979, fue fiel seguidor, crítico riguroso, compañero de viaje y cronista de nuestros conciertos por tierras alemanas e italianas, siempre dispuesto al consejo cuando éste era requerido...

A los que hemos tenido la oportunidad de disfrutar de sus conocimientos y compañía, se nos antoja tarea harto difícil prescindir, en el futuro, de ello.
Siempre estará en nuestro recuerdo, Sr. Macián.

Coral Sant Antoni
Maó

Pintem Maó ? (i II)
Xerràvem en l'anterior carta sobre la campanya "colorista" del PSOE, anomenada "Pintem Maó", amb la qual es pretén dibuixar un panorama optimista, lluny de la preocupant realitat de la nostra ciutat, davant la qual s'hi ha de fer molta feina i evitar tant discursos catastrofistes com escenaris de color de rosa i fugides endavant.

En aquesta situació el PSOE vol aparentar allò de "açò no va amb jo", defugint la responsabilitat de 28 anys de govern. Com si les seves propostes i idees peregrines no fossin gran part del problema.

A aquest pas, i atès que sembla que Vicenç Tur té línia directa amb en Zapatero, molt ens temem que la propera iniciativa del PSOE per treure la ciutat de l'apatia i el desencís econòmic sigui proposar Mô com a seu d'aquella Aliança de les Civilitzacions del president del govern, que ha d'aclarir tots els problemes del món.

A diferència de les iniciatives del PSOE, que no dubtem a qualificar com a progressistes "de façana" i buides de contingut, com açò de "Pintem Maó", Unió Menorquina presenta propostes serioses i analitzades, i que lògicament seran perfeccionades si els ciutadans ens donen la seva confiança.

Les iniciatives d'UMe estan basades a més en la participació d'entitats, col·lectius i persones anònimes i no tant anònimes, no com el PSOE, que al llarg de tots aquests anys ja ha demostrat quin és el seu concepte de participació. Molts ciutadans de Maó en són testimonis.

Una política a llarg termini amb mesures des del primer dia per rescatar el Centre Històric del seu abandonament, fomentant la residència i l'activitat comercial.

Un programa d'actuació concret per al Port de Maó. Una aposta pel sector industrial i de serveis. Un Pla d'oci juvenil (i no tant juvenil, perquè avui dia tots tenim dret a gaudir del temps lliure). L'estaló per als emprenedors i el foment de l'ocupació amb una administració eficaç, una normativa afavoridora i els ajuts econòmics pertinents. Etc.

En definitiva, un programa electoral que s'està concretant aquestes setmanes en benefici de tots els maonesos i maoneses, pensant en revifar econòmicament Maó i en fer-la una ciutat cuidada, pulcra i amb una millor qualitat de vida en tots els aspectes.

Comitè Local d'UMe
Maó

Sobre la Plataforma per la reforma educativa (1)
El passat dilluns, 28 de febrer, es va publicar en aquest diari un escrit signat pel senyor Rafel Andreu Güell, president de l'Associació de directors de Secundà ria de Menorca (ADESME), en el qual ens comunicava la presentació a Palma de la Plataforma per la reforma del sistema educatiu a les Illes Balears, el passat 11 de febrer, liderada pel Cercle d'Economia i que agrupa diferents entitats socials, com ara el Col·legi oficial d'advocats, el Col·legi oficial d'arquitectes, la Cambra de comerç de Mallorca, la Patronal majoritària dels centres privats i la Federació d'associacions de directors de Secundària.

Després d'exposar una sèrie de resultats catastròfics de l'ensenyament a les Balears i de dir que "la Conselleria d'Educació dissimula o minimitza el problema", manifesta que "la finalitat de la Plataforma és que aquest assumpte (l'educació)es converteixi en la prioritat nombre u del debat polític i social" i proposa una sèrie de mesures per tal de resoldre aquest estat de coses tan lamentable.

Davant d'aquesta situació, voldria manifestar el següent:
1r. Em sembla que, al costat d'aquests col·lectius socials tan prestigiosos com són els arquitectes, els advocats, els economistes o els comerciants, també hi podria tenir cabuda el col·lectiu de professors i professores, a no ser que se'ns consideri poc més om manco com la sutja del sistema educatiu actual i la causa de tots els fracassos descrits. Si a mi, com a docent, se m'ocorregués dir la meva en qüestions jurídiques, arquitectòniques, econòmiques o comercials, no crec que se'm fes gaire cas per part dels professionals en la matèria, però bé, aquí sembla que tothom pot dir la seva quant a temes educatius menys els implicats.

2n. No és cert que aquesta Plataforma estigui "liderada" pel Cercle d'Economia; qui realment l'encapçala és l'Associació de directors de Secundària de Mallorca (ADESMA), però aquesta associació té la virtut -o la necessitat- d'envoltar-se de col·lectius "amb prestigi professional" com els descrits abans per tal d'equiparar-s'hi, a la vegada que s'allunyen del col·lectiu del professorat -al qual ells pertanyen-, perquè, que quedi ben clar, no convé mesclar ous amb caragols. L'Associació de directors i directores de l'Educació Secundària té uns objectius estratègics dels quals en podem parlar en una altra ocasió i, per tal d'aconseguir-los, no tenen empatx a crear conflicte amb l'Administració educativa, crear divisió entre el professorat o endegar una Plataforma com aquesta, que amaga més que mostra l'autèntic objectiu dels directors: eternitzar-se en el govern dels centres educatius.

3r. Aquesta Plataforma diu defensar "el sistema educatiu", la qual cosa és molt lloable i no té res de sospitós. Però a mi, com a professional del sistema educatiu públic d'aquestes illes, m'hauria agradat que a qualque racó del seu escrit aparegués l'adjectiu "públic" com a referent de les seves intencions. Curiosament, qui sí hi apareix com a associada és la Patronal majoritària dels centres privats, que no es caracteritza precisament per la defensa de la qualitat de l'ensenyament públic. Però és que, ja que parlam de centres privats, saben vostès a quin tipus de centres porten llurs fills aquells col·lectius que donen suport a aquesta Plataforma? Els puc dir que la majoria de fills d'arquitectes, advocats, economistes o comerciants de Mallorca no van a centres públics.

Pere Reurer Melià
en representació de l'Associació de professorat de l'ensenyament públic de les Illes Balears