Cartas de los Lectores

Sr. Cabrera, nosotros como parte del equipo de gobierno, hemos actuado lealmente apoyando las soluciones técnicas que se nos han ido brindando, incluso apoyando la firma de un convenio que podría ser o no, una solución. Pero nos damos cuenta, a raíz de estudios y opiniones cualificadas, de que existen otras vías, y que se deben tener en cuenta sin precipitación ni demagogia electoral a escasos 80 días de las elecciones.

Tal como le dijimos, UMe ha convocado a sus asociados, simpatizantes y ciudadanía en general a una reunión para tratar el tema, el lunes 14 a las 20.30 en la Sala Multifuncional. Después de ello, le comunicaremos cual es la postura de nuestro partido.

Lamentamos que el comunicado que usted envió haga referencia al equipo de gobierno, cuando debería haber sido a título personal o, en todo caso, de su grupo, el PP.

Atentamente,

JUNTA LOCAL UNIó MENORQUINA
Es Castell

El nostre
agraïment
Un any més els mercadalencs i fornellers han pogut gaudir d'un dia de lleure i esbarjo a Cala Rotja ja que, com és costum, aquest passat darrer dimarts moltes persones van anar a cercar conxetes i torrar sobrassada a la badia de Fornells.

Des de l'Ajuntament des Mercadal volem manifestar públicament el nostre agraïment a FASTFOR, propietat de s'Albufera de Fornells per les facilitats donades per accedir a Cala Rotja i poder complir amb la tradició.

Ajuntament
Es Mercadal

Sobre la Plataforma
per la Reforma
Educativa (i 2)
4t. Una altra sorpresa que amaga l'esmentada Plataforma per la Reforma del Sistema Educatiu de les Illes Balears és que el model que tenen "in mente" els directors -i que pretenen aplicar o apliquen ja als centres públics que dirigeixen- no és altre que el que regeix els centres privats o concertats i que pretén, entre altres objectius: avançar en l'autonomia dels centres, avaluació de resultats, millora de la competència en Anglès i la professionalització dels equips directius dels centres. Però d'aquests objectius -lloables en sí mateixos- els directors en fan una lectura molt especial. Anem a veure:

a.- Avançar en l'autonomia dels centres vol dir, segons ells, fer allò que la direcció de cada centre considera millor, fins a l'extrem de botar-se aspectes de la legislació vigent en matèria educativa, fins a l'extrem d'enfrontar-se si cal a la inspecció educativa per tal de dur endavant el seu projecte, fins a l'extrem de sostreure al professorat informació objectiva per tal de fer valer les tesis de la direcció quan hi ha conflicte d'interessos. Autonomia de centre vol dir crear professorat acòlit a la direcció i greuges comparatius envers aquells que no combreguen amb les seves directrius; autonomia de centre vol dir, també, tergiversar la gestió econòmica fins al punt de fer-la sospitosament tèrbola, etc. De totes aquestes virtuts de l'autonomia de centre en puc parlar per experiència directa.

b.- Avaluació de resultats vol dir culpar directament el professorat del fracàs escolar existent i pressionar-lo per tal que canviïn mètodes d'ensenyament i sistemes d'avaluació amb la intenció d'aconseguir unes xifres d'èxit escolar que ens equiparin amb d'altres comunitats autònomes o, fins i tot, amb Europa. Òbviament, davant del fracàs escolar, els professors en tenim una part important de culpa, però una cosa és canviar mètodes pedagògics, agrupaments d'alumnes o sistemes d'avaluació, i una altra de molt diferent és pretendre maquillar el nivell d'exigència a l'alumnat per tal de mostrar unes estadístiques polides quant a resultats acadèmics. És a dir, oferir imatge més que bagatge, continent més que contingut: mostrar bons resultats dels instituts que dirigeixen encara que siguin una ficció perquè s'han utilitzat certs mecanismes pedagògics - entre els quals hi entra la pressió damunt del professorat- per tal de suavitzar o difuminar problemes d'aprenentatge. En definitiva, sostreure importància a la professionalitat del professor en benefici de la imatge corporativa de centre.

c.- Millorar la competència de l'alumnat en Anglès, sí, però que no sigui en detriment de l'ensenyament del Català, que és el que succeeix, malauradament, als centres privats i concertats de Mallorca. O que no passi com a l'institut de Porreres, on una direcció despòtica ha imposat l'ensenyament majoritari en castellà, tot creant un conflicte greu amb la majoria del professorat i amb bona part de la comunitat educativa.

d.- I, finalment, la gran patum, el gran objectiu d'aquesta "Plataforma per a la reforma del sistema educatiu": la professionalització dels equips directius dels centres. Difuminat o barrejat entre els altres, aquest és el primordial per a l'Associació de directors de Secundària de Mallorca i Menorca. Creant equips directius professionalitzats pretenen resoldre els problemes de l'educació. Evidentment, aquesta pot ser una via a tenir en compte, però, pel que hem pogut comprovar a diferents centres de Mallorca, també té uns perills evidents: tot depèn massa del tarannà de la direcció i de l'equip directiu. Hi ha direccions molt personalistes que no miren prim a l'hora de crear camarilles de professors acòlits i/o d'apestats, tot repartint recompenses i prebendes entre els primers i arraconant. I, en un futur, qui sap si incentivant econòmicament els primers i penalitzant els segons... En poques paraules, fer parts i quarts. A tot això, els equips directius professionalitzats cobraran, lògicament, incentius econòmics, fins al punt de consolidar el complement retributiu específic del càrrec més enllà de la vigència del mandat. Demanar, com fan, una asimetria salarial amb la resta de professorat o establir una carrera docent basada en el mèrit i no només en l'antiguitat pot tenir un cert sentit, sempre que açò no es converteixi en un regne de taifes amb retribucions o recompenses aleatòries i discriminatòries.

En definitiva, la "Plataforma per a la reforma del sistema educatiu a les Illes Balears" vol reformar el sistema educatiu sense tenir gaire en compte la veu del professorat, a la manera dels centres privats i/o concertats, on massa sovint la veu dels professionals de l'ensenyament és trepitjada en benefici del bon nom del centre, de la rellevància social dels pares d'alumnes o d'interessos espuris de les direccions. Els professionals de l'ensenyament secundari públic d'aquestes illes no podem mantenir-nos callats davant d'uns canvis tan importants com els proposats pels membres de l'Associació de directors, que pretenen erigir-se en salvadors d'un sistema educatiu, millorable, certament, però no enfonsat com pretenen donar a entendre. Ens hem de moure per tal de defensar la nostra dignitat com a professionals de l'ensenyament i la qualitat del sistema educatiu públic. Fem sentir la nostra veu.

Pere Reure Melià
en representació de l'Associació de Professorat de l'Ensenyament Públic de les Illes Balears