Cartas de los lectores

Mira per on avui estic d'acord amb el que l'altre dia, intentant fer una crítica, deia en el seu article en Portella... Per això no ens ha d'estranyar que un dels arguments més senzills i recurrents dels partits, quan s'aproximen les eleccions, sigui el de la por: si guanyen els altres faran açò, açò i açò, si guanyen els altres es retallaran els drets socials i açò, açò, açò. Després, la realitat té poc a veure amb aquests lemes.

Exactament, ben dit, la realitat té que veure molt poc amb aquests lemes. Per això mateix els electors no tenim que fer cas d'aquests comentaris d'uns i dels altres que pretenen finalment, debilitar el nostre sistema democràtic bassat amb el vot crític i responsable del ciutadà i no en el vot esclau de la por o de un fanatisme acòlit irracional més a prop de l'acte de fe religiós que d'altre cosa.

Malament quan un polític, empra aquest arguments, és senyal que no en té altres i s'aferren a la por i al vot acòlit per fer números i calcular les possibilitats que tenen de continuar o accedir a un càrrec, es a dir tracten de manipular-nos de alguna manera.
Però estimats lectors anem amb compte, malauradament, tindrem que acostumar-nos ara que venen eleccions a l'exercici del cinisme més pur i a llegir entre línies. Em temo que no hi ha cap partit, inclòs el del Sr. Portella, gran coneixedor del tema, que en aquesta qüestió pugui dir... el qui sigui innocent que tiri la primera pedra.

JORDI VIOLA
Alaior

-----------------------------------------

Estimats senyors polítics

A Maó, ja fa uns anys que les escoles pateixen un greu problema de massificació, amb la pèrdua de biblioteques, aules de música, sales de professors…i aules prefabricades ocupen els patis i aparcaments.

La construcció d'una nova escola no soluciona aquest problema, com vostès mateixos han reconegut, i traslladar-hi sa Graduada, a més d'anar en contra de la voluntat d'una gran part de pares, tampoc.

S'escola d'Adults sens dubte necessita un nou espai, és ben cert, ho he comprovat de primera mà, també és cert, però, que ocupar l'edifici de sa Graduada no és solució. No volem un Maó sense cotxes? No l'estem convertit en peatonal? Si és així, per què hem de llevar l'única escola pública que hi queda en el centre?

Volem una educació de qualitat per els nostres fills i un Maó reviscolat i Viu, facin de Maó una ciutat on sigui agradable viure-hi i estudiar.

Sí a l'escola nova, sí a un edifici nou i digne pera l'escola d'Adults, no al trasllat de sa Graduada.

RAFELA FIOL GOMILA
Maó

-----------------------------------------

Fins quan sense pediatra a Urgències?

El passat divendres 1 d'abril el meu fill de 2 anys va patir una convulsió febril. Espantats per l'aparatós que pot arribar a ser i veient que el fillet no responia a res i de cada vegada la cara se li estava posant de color morat vam córrer cap a urgències al Canal Salat. Ens van atendre de seguida (cosa que agraeixo moltíssim).

De primer moment ens van dir que havia estat una convulsió febril, que se li havia administrat medicació i que en aquests moments estava sedat. Em van dir que quan pogués passar ja m'avisarien. Passada gairebé una hora va sortir el metge i ens va dir que ja estava estabilitzat, que en breu em deixarien passar però que ens enviarien al Mateu Orfila per tenir-lo en observació.

Quan vam arribar a Maó, el van entrar tot d'una a urgències. Al cap d'una estona va venir el pediatra a informar-nos que el fillet estava en un estat molt baix de consciencia, ens va fer unes quantes preguntes i ens va dir que li farien un TAC. Més tard ens van venir a cercar per dir-nos que el fillet l'havien duit a la UCI directament. Ja eren poc més de les 14 h. quan es va presentar el metge de la UCI que atenia el fillet i ens va tornar a dir que tenia un estat molt baix de consciència i que degut a que encara patia convulsions i vòmits era necessari intubar-lo (respiració assistida) i fer un seguit de proves per descartar malalties. Ja devien ser gairebé les 17 h. de la tarda quan finalment ens van donar un diagnòstic: el meu fill estava en coma. Amb l'analítica havien detectat que els nivells de fenitoina (un medicament que s'utilitza per aturar les convulsions) triplicaven els que hauria de tenir el meu fill pel seu pes i edat.

Pel que hem sabut més tard, la sobredosi no es va produir per un excés de medicació sinó en la manera en que li va ser administrada, que es va fer tres vegades més ràpid del que hauria d'haver estat.

Tot ha quedat en un ensurt molt gros i per sort ell ja està bé. Ara se li hauran de fer una sèrie de proves per detectar si aquesta medicació ha danyat qualque cosa o tot funciona amb normalitat.

No volem culpar el servei d'urgències del Canal Salat de forma directa, entenem que els metges van actuar sempre de bona fe i l'únic que volem es fer veure que en aquest servei hi manca un metge especialitzat en els més petits, ja que com ens han anat comentant tots els pediatres que per desgràcia hem vist aquest dies, "en medicina el dels nens es un món apart".

SANDRA MOLL BOSCH
Ciutadella

-----------------------------------------

9 valientes 9

Este es el número de presuntos implicados por corruptelas políticas (del ramo textil, urbanístico, financiero, administrativo y otros) que se presentan en la lista del PP por la Comunidad Valenciana. No son uno ni dos, que igual nadie se habría dado cuenta tal como está hoy el patio. No. Han optado por 9. Un número potente, redondo, que no admite dudas. Somos 9 y aquí estamos. Todos muy ufanos.

Somos 2 más que en la peli de los 7 magníficos. 3 más que el 6 a 2 que le endoso el Barça al Madrid hace un par de años. 2 más que las 7 maravillas del mundo y de las 7 medallas que ganó Marc Spit en una sola olimpiada. El mejor diestro español solo consiguió masacrar 6 toros en una sola corrida. Ni siquiera el prolífico Capitán Gran consiguió tener tantos hijos. Este número es magnífico, inigualable, no tiene parangón. Nada se le resiste.
El público que llena el recinto aplaude, lanza vítores, les anima a seguir adelante en su misión. Les grita que son los mejores, los más buenos, los más honrados y tal y cual. No paran los aplausos y, arriba que también son muchos (9+los otros) se sonríen, se estrechan manos, también aplauden a los de abajo, sacan pecho, levantan brazos. A todos les embarga la emoción. Ánimo que somos muchos los que estamos abajo y los de arriba. Solo les faltan 2 para poder formar un equipillo de fútbol pero eso ahora no les preocupa.

Saben que están en el buen camino y que todo llegará. Uno de tantos que aparte de presunto tiene su lado simpático (una cosa no tiene que ver con la otra) le dice al de al lado que les llaman igual que al grupo musical Presuntos Implicados. Pero nosotros somos más que ellos, somos 9. Podríamos añadir una flauta, unas maracas y unos bongos. Llegaríamos a formar una orquestina o una banda.

El acto está llegando al final. La alegría es total. Los de arriba se funden en abrazos, los 9 nueve presuntos con los que todavía no lo son. Se dan ánimos mutuamente. Los de abajo siguen aplaudiendo, los de arriba también. El acto se alarga, nadie se va. Se les pasará la paella pero da igual hoy comeremos risotto, como los italianos. Los de arriba se despiden. La sala se está vaciando poco a poco sin prisas, todos sonrientes y encantados. Han dado un sí rotundo a la lista, no falta nadie. Están todos los que tienen que estar, los 9 + los otros.

LANDO PONS CAMPS
Son Vilar (Es Castell)