Cartas de los lectores

Ilustrísimo Señor:

El pasado día 17 de febrero, el presidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Menorca entregó una carta al director insular de Menorca el Sr. Javier Tejero, en nombre de la plataforma El Transport Aeri Ofega Menorca (El Transporte Aéreo Ahoga Menorca) dirigida a usted exponiéndole las dificultades que hace muchos años tenemos los residentes en Menorca para desplazarnos fuera de la isla.

Vemos que los días pasan y no hemos recibido ni un acuse de recibo por parte del Ministerio que usted preside. Suponemos que este documento llegó a sus manos y nos extraña no haber recibido todavía ninguna respuesta por su parte. Estamos decepcionados ante esta falta de consideración, ya que creemos que las formas son imprescindibles para un buen entendimiento. Lamentablemente detectamos muy poca sensibilidad por su parte ante una problemática que afecta a toda Menorca.

Hace pocos días hemos empezado una campaña de recogida de firmas reclamando un transporte aéreo digno y ya tenemos más de 14.000. Esto demuestra la insatisfacción que hay en nuestro territorio en lo referente al transporte aéreo. Necesitamos urgentemente una solución,

En espera de su pronta respuesta y reiterándole nuestro deseo de entrevistarnos con usted en nuestra isla, le saluda atentamente.

Anton Soler
presidente de la Federación de AA.VV. de Menorca y portavoz de la plataforma El Transport Aeri Ofega Menorca

----------------------

La celebració del 40 aniversari encara dura!

El dissabte 2 d'abril, la quinta de 1971 des Migjorn Gran es va reunir, com es fa cada cinc anys. En principi, havia de ser la típica trobada de quinta, amb el clàssic sopar de celebració del nostre 40 aniversari...

Però alguna cosa ja ens deia que aquesta vegada res seria tan típic ni tan clàssic: ens van citar a les 6 del capvespre al bar can Ricki i allà érem tots a l'hora indicada (algú va arribar un poc més tard...), el bar estava ben enramat per a l'ocasió, sonaven les cançons que ens van acompanyar en la nostra infància, ens començàvem a posar al dia de les nostres vides i, com no, ens demanàvem els uns als altres si algú sabia res del que ens esperava aquell vespre: ningú sabia res de res! Bé, ningú tret dels organitzadors, en Jaume Gonyalons i na Joana Gomila, els quals malgrat les nostres insistents preguntes guardaven un silenci absolut i un somriure d'orella a orella.

A les 19 h. ens embarcàrem tots dins el bus, que per la nostra sorpresa ens va dur cap a Son Bou, sense saber molt bé què anàvem a fer allà. El camí cap a Son Bou va estar amenitzat pel nostre company Toni Gomila, més conegut a partir d'aquell dia con "en Manolo Escobar migjorner" per la seva particular versió de la popular cançó "Madrecita, María del Carmen".

Arribats a Son Bou, ens van fer davallar davant "la Bolera" per anar a fer "un campionat de bolos" i una vegada tots i totes calçats amb les corresponents sabates (a més d'una li va costar llevar-se les botes…) començàrem les partides: fins els moments finals no es va decidir el guanyador, justament el nostre particular Manolo Escobar, seguit de Lluís Febrer i Pere Moll.

Vam tornar al bus i vam partir cap a Maó, però a mitjan camí i davant la nostra sorpresa, na Joana Gomila ens comença a demanar els DNI: el bus es dirigeix cap a l'aeroport! Una vegada allà i ja pensant que havíem d'agafar un avió, tot resulta ser una broma i ens feim una foto de família. Realment allò ja era una celebració ben diferent i ens ho estàvem passant molt bé.

Ja era hora de sopar i, una vegada superat el retgiró de l'aeroport, el bus es va dirigir cap a Sant Climent, concretament cap al Casino. Allà, abans de sopar, van gaudir d'un espectable musical que va recórrer músiques tan diverses com el cabaret o Camilo Sesto.
L'estona del sopar va ser el moment de tornar a recordar velles anècdotes, confidències, antics amors... sense cap dubte un moment entranyable. Havent sopat, i per seguir amb l'emoció, en Jaume, na Joana i alguns còmplices més (entre els quals les nostres pròpies famílies!) ens havien preparat una projecció d'imatges de la nostra vida... Fins i tot, els nostres antics mestres de la EGB ens dedicaven unes paraules a través d'un vídeo: Van ser moments molts emotius i especials.

Ja ben entrada la matinada, vàrem anar a prendre unes copes i a ballar: més d'un va demostrar ser un bon ballarí. En tornar as Migjorn ja era de dia, però tot just semblava que acabàvem de partir: les dotze hores que havíem estat junts ens havien passat volant!
Però encara no en tinguérem prou! Per açò, el passat dissabte 16 d'abril a les 19 h. ens vam tornar a trobar, al local de l'ACR per veure una projecció de les fotografies (preparada na Marta Orfila i n'Asunción Pons) del vespre del sopar. També per fer una bereneta amb la mateixa companyia de dues setmanes abans: En aquest acte vam aprofitar per agrair als nostres companys Jaume Gonyalons i Joana Gomila, entregant-los un collage fotogràfic i un ram de flors, per tot el temps i esforç que dedicaren a l'organització de la celebració del nostre 40 aniversari, que havia estat tot un èxit. Com no podia ser d'una altra manera, la banda sonora de la festa la va posar el nostre estimat Manolo Escobar!

Així, idò, des d'aquí volem agrair de tot cor als qui, d'una manera o una altra, heu contribuït a fer que la nostra festa de celebració del 40 aniversari sigui recordada per sempre!

Una abraçada a tots i moltes gràcies per ser així com sou!

La quinta de 1971
Es Migjorn Gran

----------------------

A Antònia Gener

Quiero manifestar mi más sincero apoyo a la familia de Antonia Gener y personalmente a ella como afectada, ruego que en todo momento se tenga en cuenta la presunción de inocencia.

Deseamos que la justicia sea lo más rápida posible y que cuanto antes se esclarezca todo. Simplemente respaldar a Antonia Gener, por su gran labor realizada durante estos años, por su entrega, por su sacrificio, dejando seguramente en muchas ocasiones aparcados a su marido y a sus hijos, para dedicarse a nosotros, los ciudadanos.

Un abrazo y ánimos, Toñi.

ISABEL MOLL MOLL
Es Mercadal

----------------------

A sus señorías
Tanto da que sean de Sarrià o de Ferreries. Casi tres mil expedientes duermen en espera de sentencia en los juzgados, según refleja la prensa esta Semana de Pasión. Otros tantos a "ojo de buen cubero", reposan sobre el suelo de los pasillos, apilados. Algunos muchos, se archivan porque sus señorías "entienden" que no existen indicios de delito. Pero, los hechos existieron. Habiendo tantísimo trabajo (no conocen la crisis) para dar salida adecuada y justa –de justicia verdadera– a tanto desajuste socio/criminal, desvían sus ojos hacia una cuestión baladí digna de Cabaret. De cabaret doméstico. Citan con urgencia a doña Soledad Sánchez para que justifique "su posado", a raíz de una demanda presentada por Esquerra Unida de Menorca.

Dos grupos políticos que se dicen de izquierdas y progresista, tienen gran peso dentro del Poder Judicial. Gran parte del mismo, está, si no sometido, si al servicio del Poder Político. Ejemplos sobran; el últimos, Troitiño. Y no es cierto que existan dos varas de medir, existen varias. Como cierto es que, en demasiadas ocasiones, se antepone la Razón de Estado a la Razón Pura.

Dos ejemplos (sólo dos) uno: se imputa a la víctima, para encubrir un delito perpetrado por el confidente de las Fuerzas de Seguridad del Estado. Dos: se denuncian a dos sargentos, al Agente número múltiplo de dos y a un Regidor de Seguridad Ciudadana, por; denegación de auxilio (art.412) encubrimiento (art.451), omisión de los deberes de impedir delitos (450.1) más otros. Cuatro años habrán pasado en agosto, desde que sucedieron los hechos. ¿Y...?

Coda: Para sus Señorías tiene más importancia un "inocente pasado", que lo anterior detallado. Pregunta en esta sección de don Víctor Ananias hoy jueves Santo: ¿No existe en Menorca un Defensor del Pueblo? Respuesta: sí, pero solo para defender una parte del Pueblo.

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella