Cartas de los lectores

El pueblo soberano decide cada cuatro años quien tiene que representarlo en las instituciones y en qué proporción.El pueblo de Ciutadella decidió otorgar hace unos meses al PP 10 concejales y 11 al conjunto de la oposición. Esa es la representatividad surgida de las urnas y salta a la vista que 11 suman más que 10.El PP eligió libremente la opción de gobernar en minoría, que es una opción tan buena, válida y legítima como cualquier otra, especialmente teniendo en cuenta que no había ningún otro partido con representación en el Ayuntamiento que solicitara pactar. El problema surge sin embargo, cuando un PP al que nadie ha puesto el menor obstáculo para conseguir su propósito de gobernar en minoría, pretende hacerlo con una representatividad y poder de decisión aplastante que no tiene.

Muchas de las normativas vigentes así como la mentalidad administrativa en cuanto a la representación y participación en algunos órganos colectivos están enfocadas y predeterminadas para el ejercicio del gobierno en mayoría, porque de los últimos 28 años Ciutadella ha tenido durante 25 años gobiernos en mayoría. Hasta ahora se había venido asignando muchas veces una mayor representatividad al equipo de gobierno que a la oposición en su conjunto, porque se partía de la base de que los diferentes gobiernos eran mayoritarios y la oposición minoritaria, ahora sucede justamente al revés.
Hace unos días el PP notificaba una primera propuesta de ordenanza con una composición de mesas de negociación según la cual, los 12 representantes del Ayuntamiento que iba a haber en las diferentes mesas serían todos del PP. Esa es la representatividad que correspondería al PP, en el caso de contar con 21 concejales y no haber obtenido ni una sola acta de concejal ninguno de los diferentes partidos de la oposición.

Hasta desde el equipo de gobierno debieron de apercibirse de que no estaban en condiciones de someter a semejante ninguneo a una oposición que, en virtud de la voluntad emanada de las urnas, es mayoritaria en el Pleno, porque presentaron una nueva propuesta en la que se incluía a representantes de la oposición, aunque el PP se reservaba una mayoría de dos tercios en todas las mesas. El problema es que el PP tampoco obtuvo dos tercios de las actas de concejal sino menos de la mitad.
En el artículo 22, que no se ha modificado en la nueva propuesta, se dice que "la voluntat de cada una de les parts, representació de l'Administració i representació sindical, es formarà per majoria absoluta dels seus representants", con lo cual al disponer el PP en la nueva Propuesta de Acuerdo del equipo de gobierno que se va a elevar al Pleno, de una holgada mayoría de 2 a 1 respecto de la oposición en dos de las mesas que propone crear y de 4 a 2 en la otra, se convierte la presencia de la oposición con voz y voto en puramente inútil en caso de discrepancia, ya que al adoptarse las decisiones del Ayuntamiento por una mayoría absoluta que en el texto de la ordenanza se asigna directamente al PP, resulta que aunque la oposición esté presente en las diferentes mesas, el PP impondrá siempre su voluntad, en caso de discrepancia, al conjunto de la oposición, mediante unos votos que se le atribuyen en la propuesta de ordenanza que no tienen nada que ver con la representatividad legitimada por las urnas, ya que el PP ni tiene mayoría absoluta, ni mucho menos aún la mayoría de dos tercios que se le conferiría en la composición política de todas y cada una de las nuevas mesas.

El sistema para adoptar acuerdos funcionaría de la siguiente manera: vota por una parte la representación del Ayuntamiento en la que el PP tiene en todas las mesas una mayoría de dos tercios, es decir una mayoría más que absoluta, con lo que al formarse "la voluntat de cada una de les parts, representació de l'Administració i representació sindical" por "majoria absoluta dels seus representants", estaría garantizado para todo el presente mandato que la "voluntat de l'Administració" será siempre en realidad "la voluntat" del PP y el voto final correspondiente a la administración coincidirá siempre con el sentido del voto del PP.

Es natural que "l'alcalde o regidor en qui delegui" presida las diferentes mesas, no lo es que el PP intente que un Pleno en el que está en minoría legitime que tenga una capacidad de decisión aplastante.

Una de las salidas que propuso posteriormente el PP consistiría en mantener la composición de las mesas tal cual, pero sus componentes se comprometerían a defender los criterios de la mayoría fijados en una reunión previa entre todos los grupos municipales en la que se votaría de acuerdo con la representatividad surgida de las urnas. ¿Pero cómo iba a defender el PP en caso de discrepancia con el conjunto de la oposición unas propuestas en las que no creería el mismo? Por eso UPCM ha propuesto que el equipo de gobierno modifique la composición de las mesas negociadoras para ajustarse a la proporcionalidad reflejada en las urnas.

Unió des Poble de Ciutadella
de Menorca (UPCM)

----------------------------

Reflexions de Gràcia

Dues coses a destacar en aquestes festes de Gràcia. La primera l'actitud "infantiloide" del nous regidors de l'Ajuntament de Maó. Canviar per canviar, per posar el seu segell, como a mostra d'autoritat, l'únic que demostra és poc seny. A jo m'importa poc si el pregó es fa un dia o l'altre, o la ubicació de les parades del mercat, però veig molta improvisació i ganes de mostrar l'orella en tot això. Crec que hagués estat més intel·ligent que al ser el primer any ho haguessin deixat tot tal qual estava i després, amb temps, per a l'any que ve, fer els canvis que consideressin una millora, encara que només fos per provar. A vegades, fent canvis, es demostra que el que hi havia abans no estava tan malament.La segona, i aquesta sí que em preocupa, és el gir pseudo-religiós que se li ha donat a la festa.Com a no-catòlic em sento exclòs i com a cristià em sento ofès.

És evident que totes les festes tenen un origen religiós. Començant pel descans dominical, i seguint per tot el degotim de festes de l'any. Però això no vol dir que en aquest moment i situació encara ho siguin. Ara parlem de vacances de Nadal, de Pasqua o del Cap de setmana, i també de festes de Gràcia. El sentit religiós ha donat pas a un sentit social d'esbarjo, de descans de la feina i de l'activitat diària.

Evidentment per algunes persones no és així. Els creients donen el seu sentit a les celebracions i als diumenges d'acord amb les seves inquietuds espirituals. I ho han de seguir fent d'acord amb la seva fe.

Aquesta separació segons les creences de les persones, crec que és important. Si volem dur la celebració popular a l'església, en realitat el que fem és banalitzar els actes religiosos convertint-los en actes folklòrics. I d'aquesta actitud el principal perjudicat és, al meu parer, l'església catòlica.

Si els responsables catòlics, el que volen és ser l'església dels batejos, les comunions, les bodes, la missa de caixers i els funerals, que segueixen així, però jo el que penso és que ells haurien de ser els primers interessats en voler fugir de la religiositat aparent i banal i en donar a les seves celebracions un veritable sentit cristià i transcendent.

La separació entre actes soci-culturals i actes religiosos no ha de ser una manera de menysprear ni els uns ni els altres, sinó del més absolut respecte, dignificar i donar un sentit real a les dues opcions.

Frederic Samuel Pérez Capó
Es Castell

----------------------------

La nostra llengua

Encara que estic convençuda que no tenir estudis sobre l'origen de la nostra llengua desvirtua el que vaig a escriure, tot i així m'arrisco a donar la meva opinió, ja que el tema està d'actualitat a la premsa local. Ja fa temps, el comentari de què la veritat és com un diamant, em va quedar gravat. Te moltes cares i tots creiem en la que veiem, pot ser la que ens van mostrar des de l'infantesa, la que hem cercat amb ànsia, la que ens han descobert altres persones o la que senzillament ens és més còmode. Més o menys tots tenim la nostra veritat.El que intent aconseguir amb aquesta carta és que totes les escrites (amb molta o poca educació) sobre aquest tema, tenen la seva part de raó. Per què, es demanen uns, s'ha de dir catalana si no se sap on es va començar a parlar primer, a Balears, a Valènciao a Catalunya? Penso que quasi tots tenim clar que és la mateixa llengua i que ja era hora que es fes una gramàtica que normalitzés la nostra manera de llegir i escriure i el que va passar és que la varen fer ells, els catalans.

Menorca ha patit moltes dominacions, ha sigut governada per moros, castellans, francesos, anglesos, però sempre, pot ser per mor dela insularitat, la nostra parla s'ha mantingut amb pocs canvis, els normals del pas del temps.No és des de la repressió franquista que a la nostra Illa es mostra a llegir i a escriure en castellà ja que mon pare, que va néixer el 1902, va estudiar pedagogia, que va ser la seva gran vocació, va escriure molt i tot era fet en castellà, tret d'algunes poesies i obretes costumistes per les que va emprar la seva llengua.Així doncs no és d'estranyar, que quan ja teníem assimilat quel'oficial era en castellà i a ca nostra era el de sempre, varen venir una bona gent catalana (com si anessin a les seves colònies) dient-nos com teníem que aprendre a llegir i a escriure en català i a més amb unes paraules que ens eren desconegudes i com és normal, a la majoria ens va semblar que tot era política i que si els castellans ens trepitjaven fort, els catalans no ho feien més fluix.

Suposo que el tant recorregut tema de que els andalusos escriuen i llegeixen amb el mateix castellà de Castella, em fa pensar en com devien reaccionar els nadius d'Andalusia, quant se'ls va imposar la llengua de la Espanya Imperial.

Amb aquestes retxes he intentat fer veure que tots tenim la nostra part de raó i que tan sols ens fa falta una mica de transigència.

Margarita Bosch Mesquida
Ciutadella