Cartas de los lectores

A doña Magdalena Quetglas. Venía yo de ordeñar las vacas, cuando he leído la carta de mi apreciada doña Magdalena Quetglas, publicada en el "Menorca" (22-9-2011). Y cual no ha sido mi sorpresa, entre ellas que dicha señora me ha llamado en varias ocasiones para felicitarme o hacerme cualquier comentario, prefiriendo en esta ocasión hacerlo a través de la prensa. ¿Por qué no lo ha hecho cuando le ha gustado? Comprendo que saliendo en las páginas de "Es Diari", la repercusión es mayor. "De un tir mata dos pardals". Todos pueden leer su regañina poniéndome firme y cara a la pared. Según ella merecidísima, según esta parvulita, le falta razón.Sí, doña Magdalena, ya que esta servidora en ningún momento cité nombre alguno. Mi escrito iba dirigido a cuantos tuvimos que ver el caluroso recibimiento, al llegar a la clase, de la hija de una casa pudiente con un presente y como era alabada ante todas las niñas como ejemplo a seguir. Y esto lo dije, lo digo y lo diré cuantas veces sea preciso y Dios sabe que es tan cierto, como el haber leído su escrito. Doña Magdalena, no me lo ha contado la vecina lo he vivido en mis propias carnes y conmigo infinidad de antiguas alumnas, no tengo porqué mentir, "Déu me n'alliberi". Que tal vez fue debido a que en los tiempos que me remonto aquella comida representaba un beneficio…¡ Claro que sí ! Que aquella actitud del maestro hacía daño a las que no les correspondíamos con "butifarrons i sobrassades", también. Que había maestras/ os muy majas como usted lo fue, claro que sí, que hubo otros/as que no lo fueron tanto también.Por favor, doña Magdalena no se me enfade, póngase tranquila, que usted ya hace tiempo dejó de ser niña y ,con lo inteligente que es, sabe muy bien lo que yo quería decir y por donde iban los tiros. Que las clases sociales tuvieron y tienen su momento, es indiscutible por la sencilla razón que el mundo está compuesto de seres humanos. Y esto lamentablemente se palpa en toda clase de oficios, hasta el de escribidora.

Y es más, doña Magdalena, ya que usted pertenece al grupo de lectores de "ses xerradetes", recuerde mi escrito del 27 de agosto del presente año titulado "Otras fiestas de Mahón", en el que, entre otras muchas cosas, comentaba la cantidad de correos que había recibido, aunándose a mi pataleo sobre el olvido del Ayuntamiento mahonés del excelente barítono Ismael Pons y que contesté con mi lista particular de 12 personajes mahoneses, todos ellos merecedores de ser pregoneros y decía así:

Tan solo se encuentra un cantante el aludido más arriba y dos mujeres de excepción, ambas funcionarias, una en el mundo administrativo y la segunda maestra nacional, las dos con el listón "dalt de tot", los otros nueve, todos ellos varones de oficios diversos…

Hoy en esta ocasión y en primicia publico que la maestra nacional a la que hacía referencia se trataba de usted, señora Quetglas, en reconocimiento como maestra de mi hijo, por lo cual le quede muy agradecida a la vez de su trayectoria profesional, pudiendo recoger de su ciudad y en nombre de un merecidísimo grupo de mujeres que ejercieron la profesión.

Y con ello queda dicho todo, tan solo añadir que de tantísima gente que pasó por la aula de doña Maria Mir, "al cel sia", fui la única mujer que le dedicó unas líneas de recuerdo. Al resto que usted cita, no las conocí como maestras, pero si añadiría a otras muchas que quise hasta sus últimos momentos demostrándoles todo mi cariño, porque a pesar de no regalarles más que una sencilla postal, que confeccionaba con ayuda de mamá Teresa, me lo supieron agradecer, a las otras las que me ignoraban también les rezo, faltaría más.

Margarita Caules y Amettler
Bini Repòs (Torret) Sant Lluís

------------------------------------

Odisea a la entrada de la Cova d'en Xoroi

Sábado 17, fiestas de Cala en Porter, 1:15 de la noche, por fin llega el día de ir a "sa cova", después de seis meses preparando una salida de amigas, para pasar una noche divertida, "amb seny".Empieza nuestra odisea, llegamos a la cueva, y haciendo cola en la puerta, hablando entre nosotras y entre risas, llega la hora de entrar, van entrando mis amigas y cuando es mi turno, cual es mi sorpresa, el guarda de seguridad, creo que de nacionalidad extranjera, pues era de color, no me deja entrar, según él, tengo la entrada prohibida, por derecho de admisión. Yo preguntándole por qué y el contestando que yo lo sabía, ¿de qué me está hablando? ,¡ no tengo ni idea! ¿? Cuando consigo que me diga el motivo, insistiéndole, me dice que días antes o semanas le había insultado, sin especificarme nada más. Pueden imaginar mi cara, era la primera vez en mi vida que veía a este "señor", si se le puede llamar así, porque no son maneras de tratar a la gente, una cola detrás de mí, yo muerta de vergüenza, le pregunto que se asegure de que soy yo esa chica que él dice y él que sí, erre que erre. Entonces, pido la hoja de reclamaciones, me la dan y hago mi pertinente reclamación, pido que salga el encargado, y nadie aparece. Solo el otro guarda de seguridad, me dice que hagamos como si no pasara nada, cree que su compañero me confunde, que entremos y ya está. Pero yo pregunto ¿dónde están mis derechos? Si este "señor" se equivocó, que lo reconozca y me pida disculpas. Bueno, nos dejan pasar, pero yo como sigo adelante con la hoja de reclamación, ya no nos dejan entrar. ¿Paradójico no creen? A título personal, le digo a este "señor" que vaya al oftalmólogo a que le revisen la vista, y que todos nos podemos equivocar, porque somos personas, pero hay que reconocer los errores. Y, a los encargados del establecimiento les pediría que tuvieran una lista de personas no gratas, con sus datos, a fin de que malos entendidos como éste hacia mi persona no se repitan. ¿Y pregunto, si le pido al guarda que se identifique, con su nombre o placa, está en su derecho de negármelo? Puede ser que la cueva, sea un lugar espectacular, un enclave maravilloso, y mucho más, pero el personal de seguridad deja mucho que desear. Es una vergüenza que a la gente, de la propia isla se nos trate así. Una indignada por el trato recibido.

Juana Coll Gomila. "pitu"

Alaior

------------------------------------

Comunicat sobre la Fundació de Persones amb discapacitat

El Comitè d'Empresa de la Fundació per a persones amb discapacitat Illa de Menorca, a través d'aquest manifest i en nom de tot el personal de l'entitat, vol transmetre el malestar que vivim els treballadors i les treballadores de l'entitat des de fa més d'un any.La Fundació és una entitat sense ànim de lucre constituïda al maig del 2007 amb personalitat jurídica pròpia i que té com objectiu principal promocionar i defensar les condicions bàsiques per l'autonomia de les persones amb discapacitat de l'Illa de Menorca per tal d'assolir la seva integració social, laboral i familiar.La Fundació està formada pel Consell Insular de Menorca, els vuit Ajuntaments de l'Illa (Ajuntament de Maó, de Ciutadella, d'Alaior, des Mercadal, de Ferreries, des Castell, de Sant Lluís i des Migjorn Gran) i 14 entitats que treballen per a les persones amb discapacitat: AFEM (Associació de Familiars de Malalts Mentals de Menorca), ASINPROS (Associació de Persones amb Discapacitat de Balears), ABIB (Associació de Bipolars de les Illes Balears), Associació d'Esclerosis Múltiple Illa de Menorca, Associació de Malalts de Pàrkinson de Menorca, ASSORME (Associació de Persones Sordes de Menorca), Club Vidalba, Coordinadora de Persones amb Discapacitat, Associació per a la Integració de Persones amb Síndrome de Down de Menorca, Frater Menorca (Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat de Menorca), Fundació Convivència Maó, Lliga Reumatològica de Menorca, S'Olivera (Associació d'Usuaris pro Salut Mental de Menorca) i TEA (Associació de Familiars de Persones amb Trastorn de l'Espectre Autista de Menorca).La Fundació compta amb un màxim òrgan de govern, compost pel Patronat (integrat pel president del Consell Insular de Menorca, la consellera competent en matèria de serveis d'atenció a les persones amb discapacitat del Consell Insular de Menorca, un representant de cadascuna de les entitats que integren la Fundació, tres representants del Consell Insular de Menorca i un representant de cadascun dels Ajuntaments que integren la Fundació) i la junta executiva.

Els centres i serveis gestionats per la Fundació, estan finançats, majoritàriament, per les Administracions Públiques a través de la concertació de places i convenis de prestació de serveis i si n'hi ha, amb els procedents dels ajuts, les subvencions o donacions que rebi de persones o entitats, tant públiques com privades.

L'entitat compta amb diferents centres i serveis per portar a terme la seva tasca: el Centre Ocupacional i de Dia s'Auba, el Centre Polivalent Carlos Mir, Centre de Dia Conductual de Milà, Serveis Assistencials, Servei d'Atenció Primària, Serveis de Salut Mental, Servei de Suport a les Persones Sordes, Servei de Transport Adaptat, Servei d'Inserció Laboral, Servei d'Inserció Socio Assistencial, Servei d'Atenció a les Entitats, Servei d'Accessibilitat, Serveis d'Infància i Joventut, CEO Lligall Art Gràfic, CEO Ecoverd, CEO Social Càtering i Taller Ocupacional la Florida.

Tenint en compte l'impacte social directe que suposa portar a terme cadascun dels serveis que configuren la Fundació, els treballadors i les treballadores de l'entitat manifestem el nostre malestar envers els problemes sorgits en el cobrament de les nòmines. Aquest malestar fa més d'un any que el patim i és que hem cobrat les nòmines amb un retard considerable, mes rere mes. L'aspecte més agreujat d'aquest fet, no és tant cobrar la nòmina amb retard, sinó no saber si la cobrarem al mes següent ni quan. Tot plegat, ens porta a tenir problemes, entre altres, de liquiditat amb els bancs i les caixes on tenim domiciliades despeses mensuals (hipoteques, préstecs, etc.).

En aquests moments, seguim sense cobrar la meitat de la paga extra ordinària pendent del mes de juny.

Tot plegat, ens ha portat al moment actual: sentim que la nostra preocupació pel retard en el cobrament de les nòmines, no és un tema important i que no s'han valorat totes les conseqüències que es podrien propiciar, de manera directe i indirecte, si els treballadors i les treballadores de l'entitat seguim en aquesta situació.

Reivindiquem que s'ha intentat (durant el darrer any) mantenir una comunicació directe i formal entre els dirigents de l'entitat, sense obtenir les respostes esperades.

Després d'haver pactat entre tots els treballadors i les treballadores de l'entitat les mesures a portar a terme d'ara endavant, comuniquem:

Que els treballadors i les treballadores de l'entitat fem constar que en cap moment hem descuidat la nostra responsabilitat i professionalitat envers la nostra tasca.

Que les accions que es portaran a terme pels treballadors i per les treballadores de l'entitat, si el dia 5 del mes d'octubre no cobrem el sou corresponent a la nòmina del mes de setembre i no tenim negociat el termini de pagament de la meitat de la paga extra ordinària pendent del mes de juny, seran:

1. El mateix dia 5 a la tarda, el Comitè d'Empresa passarà un comunicat als medis de comunicació donant fe de la situació que viuen els treballadors i les treballadores de l'entitat.

2. El dia 6 el Comitè d'Empresa farà registre d'entrada a l'entitat d'una sol·licitud de mora en el cobrament de les nòmines corresponent al 10 per cent. Aquesta demanda es farà de manera conjunta per tot el personal de l'entitat que vulgui participar

3. El dia 6 a les 18.00 de la tarda, si persisteix la situació, els treballadors i les treballadores de l'entitat (i tota aquella persona que vulgui i es senti compromesa amb la nostra tasca) es concentraran, davant les oficines de la Fundació, a la Plaça Biosfera de Maó i de l'Avinguda Palma de Mallorca de Ciutadella, per denunciar públicament els problemes econòmics que patim els treballadors i les treballadores des de fa més d'un any.

Amb aquestes accions, pretenem que es solucionin els problemes que hem patit. En cas contrari, les accions que es portaran a terme durant el mes de novembre seran de major intensitat.

Comitè d'Empresa de la Fundació per a persones amb discapacitat Illa de Menorca

------------------------------------

Resposta a la demanda del senyor Eladi Saura

Tornant d'un breu viatge he pogut veure el seu article on fa referència a l'autor i cantor Bonet de Sant Pere, on vostè demana la col·laboració dels lectors per tal d'esclarir alguns aspectes de la cançó Raskayú. Deia Vostè:Aprofit aquest article per demanar ajuda als lectors des "Diari". M'agradaria saber –i crec que a més lectors també els pot interessar– si a la dècada dels quarantes Raske-yú va trobar impediments per a la seva retransmissió radiofònica. Va arribar a no ser censurada per la dictadura franquista? I cas que sí, per quin motiu?. Per una possible identificació entre Raska-yú i el general Franco? Per desproveir d'ànima els difunts o tractar-los de manera poc respectuosa? Per qualsevol altre motiu? Si algun lector ho té clar, ens ho podria també aclarir a través del "Menorca". Gràcies anticipades a qui ens pugui informar.Crec que no hi ha millor aclariment que el que fa el mateix Bonet mitjançant les seves respostes a una entrevista que li van fer l'any 2001, que adjunto a aquest escrit, per si és de interès la seva publicació.

No obstant, m'he permès aportar dos retalls; al primer s'explica l'origen de la llegenda citada per vostè i a l'altre queda clar que mai no va ser represaliat pel "Caudillo" i família.

Diu en Bonet:

Us ocasionà algun conflicte aquest cançó?

A mi no, però a Barcelona en passà una que ara us contaré. A les sales de cine, quan s'acabava la sessió, sortia la imatge del general Franco i, dempeus , la gent escoltava l'himne nacional. En un cine de Barcelona, però, quan tothom esperava sentir sonar l'himne, l'operador –supòs que per equivocació– posà Raska yú i s'organitzà una de grossa.

Suposam que l'operador degué sortir per cames...

I encara deu córrer...

Quina va ser la cançó més sol·licitada?

Jo diria que totes, però una d'elles, "Juntito al mar", vaig haver-la d'interpretar un caramull de vegades en les noces de la filla de Franco i el marquès de Villaverde. Aquell dia em pensava que arribaria a avorrir la guitarra.

On va ser això?

Al palau de El Pardo. Tocàvem damunt d'un peculiar escenari: una piscina coberta per taulons de fusta. A mi em preocupava que allò pogués passar per ull i acabar remullats.

D'altre banda, ara soc jo qui demana ajut, per tal d'esclarir una cosa que vaig sentir a dir per mon pare en repetides ocasions i que era que en Bonet va passar la guerra del 36 al 39 a Menorca, concretament a Es Castell, fet que no es menciona enlloc. Estaria bé si algú ens pogués donar dades sobre aquest fet. El que sí és segur és que en Bonet tenia una especial predilecció pels menorquins, sobre tot els ciutadellencs. A l'acte d'homenatge a en Guillem d'Efak, poc abans de morir, en Bonet va cantar una cançó inèdita on aquesta estimació quedava palesa.

Vull acabar, Sr. Saura, recordant que prest farà 50 anys vostè i jo varem mantenir una relació epistolar a aquest mateix diari. Es tractava de la qualitat musical i demés consideracions artístiques de la Tuna de l'Institut de Maó. Curiosament, els dos estàvem a Barcelona, ens veiem molt sovint (recordo aquell pis del carrer Sepúlveda, si no vaig errat) però les discussions es feien a distància. Temps...

Antoni Tudurí Miquel
Es Castell