Cartas de los lectores

Per la teva cadira està aprovada la partida pressupostària i pagar-la, però encara no hi ha diners. Exactament, t'hauran d'ingressar 3.700 euros".

Ja fa més de dos anys que estic esperant. I al banc cada cop li dec més diners perquè vaig haver de treure els diners per pagar a l'ortopèdia. Si no era així, no podia tenir la meva cadira i moure'm amb ella.

Però la història no acaba aquí. També, des del Govern balear, amb una altra partida pressupostària, que correspon a "dependència", també ha succeït el mateix cas que l'anterior. En aquesta partida pressupostària aprovada, i que tampoc de moment no paguen, parlem aproximadament d'uns 4.000 euros. Aquests diners també els he tret del banc, perquè cada mes he de pagar a les persones que em cuiden a mi.

És a dir que en aquests moments al meu compte bancari tinc un dèficit de 7.700 euros.

Quan pensa pagar el Govern?

Qui se'n farà càrrec d'aquesta situació? Com ho faig per sortir d'aquesta situació cada cop amb més dèbit?

Ja sé que és un moment de crisi. Pot ser està de moda? Ho dic pel terme. Ja sé que realment parlar de crisi, podríem parlar de la crisi alimentària que afecta el continent africà. Ja sé que en el nostre país o a la nostra comunitat "balear" de moment no hem arribat a sentir de ningú que per la crisi hagi mort de fam. Seria un insult parlar d'això.

Però he de recalcar que la gestió econòmica del Govern balear amb la gent que tenim una gran dependència, està resultant molt penosa (per part del Govern) i molt dificultosa (per nosaltres).

Per tot això demano als polítics que us poseu en marxa ja i no tardeu més.
Amb tota l'alegria de seguir vivint i disfrutant del sol que cada dia torna a sortir.
Natàlia Sans Rosselló
Fornells

Natalia y su silla
de ruedas
El caso de Natalia, su silla de ruedas y el impago de la misma por parte de la Administración es un ejemplo clarísimo de la indignación y el malestar existente en la ciudadanía debida a la imposibilidad de entender razonablemente cómo se está gestionando esta crisis económica y comprender el criterio, empleado por nuestras autoridades, para dar prioridad al pago de sus obligaciones. Cómo demonios quieren nuestros políticos que la población entienda y acepte la necesidad de hacer sacrificios para sanear la economía si pretenden descaradamente empezar a recortar la casa por el tejado. Qué clase de ejemplo se nos pretende transmitir.

No logro comprender, por más que me esfuerzo, este dislate. Si hay menos dinero en las arcas públicas, cualquier partida presupuestaria debería ser susceptible de recorte o de dilación en el pago antes que hacerles pagar el pato a los económicamente más débiles o aquellos enfermos o impedidos dependientes que más necesitan el apoyo de nuestra sociedad y con más razón si cabe en momentos difíciles.

¿Dónde está el valor moral de nuestros dirigentes? ¿Dónde tienen el pudor? ¿Cómo no se les cae la cara de vergüenza al leer la denuncia pública de Natalia?
Jordi Viola
Alaior