Cartas de los lectores

Quan es va anunciar la primera retallada, es va convocar vaga pels sindicats de classe i va ser seguida de forma molt minsa per la major part del personal. Açò es va interpretar per part dels dirigents polítics com una acceptació per part del col·lectiu, la qual cosa era totalment mentida, ja que la major part o va fer vaga per els descomptes brutals que es fan per una jornada de vaga. També ells s'equivocaren car per no perdre un dia de sou vindran futures retallades com així ha succeït. També els usuaris no han fet ús dels seus drets fent reclamacions per les interferències que les retallades han fet en la quantitat i qualitat dels serveis perquè estan convençuts i bona part de raó no els falta que les reclamacions no serveixen per a res (molts d'anys on no s'ha pres en consideració als usuaris i només s'ha utilitzat com a medi de repressió política).Les darreres decisions del Govern balear també són conseqüència de no haver dit prou molt abans i davant la passivitat dels treballadors públics, dels seus sindicats i dels usuaris ens fan una nova retallada en els nostres drets i en la qualitat dels serveis i en vindran d'altres amb la mateixa cançó: si no protesten és que estan d'acord.Les noves mesures diuen que no es cobriran les baixes per malaltia i no es cobraran els tres primers dies i a partir del quart només el 60%, açò suposa una baixada de sou en tota la regla ja que varem decidir fa anys que no augmentessin els sous emperò que cobréssim el 100% de la baixa en cas de malaltia. Molts decidiran seguir treballant tot i estar malalts amb el risc de davallar considerablement la qualitat del seu treball. Si tenim en compte que a partir dels 50 anys augmenta el nombre de baixes per malaltia per part de qualsevol treballador i ja ens han retallat el 7%, ens deuen els incentius de quasi dos anys, les pagues extres són només el 40% i tenim bloquejat el darrer termini de la carrera professional. S'arriba a la conclusió que si caus malalt i tens una hipoteca o un crèdit, o no menges, o ho perds tot. Davant d'això com creuen que, amb aquesta pressió afegida i les que vindran i si ja érem els més mal pagats d'Europa tot i tenir la sanitat més barata, ens podrem motivar per seguir donant el mateix nivell assistencial amb l'augment lògic de les càrregues de treball.

El no pagar incentius és un càstig per aquells que volen fer les coses ben fetes i un premi per aquells que no s'esforcen en millorar la qualitat o que cerquen compensacions que almanco no estan ben vistes en un sistema públic de salut. Una vegada més el PP es contradiu ja que la seva gurú de la sanitat n'Anna Pastor defensa arreu que s'ha de incentivar al que treballa més i millor i el Govern balear d'en Bauzá fa tot el contrari castigant als que volen una sanitat pública de qualitat i així volen motivar-nos.

Aquesta pèrdua del poder adquisitiu pot dur molts professionals a cercar feina dins l'àmbit privat la qual cosa suposarà una privatització encoberta. Cercar més feina dins de la pública només està permès a alguns privilegiats que tot i tenir plaça poden fer-se un sobresou, no importa si li fa més falta a altres treballadors que no tenen l'amiguisme suficient per desenvolupar-les o si lleven un lloc de feina a alguns que no en tenen. Crec que davant la situació aquestes feines s'haurien d'oferir a tot el personal i ser repartides sempre i quan no hi hagi ningú sense plaça que les reclami.

Retallades de personal a l'HGMO en diferents llocs de feina i amb criteris molt discutibles en el que es refereix a qui s'havia d'acomiadar. Algunes d'aquestes decisions faran augmentar les llistes d'espera. A nivell d'atenció hospitalària la reducció de personal durà la pèrdua de qualitat de l'assistència i que no ens expliquin sopars de duro que no l'afectaran o les famoses normes ISO ja que les auditories són sempre programades i aquell dia si fa falta es poden posar substituts per passar el control.

Ens volen enfonsar econòmicament i psicològicament als professionals i per extensió a la sanitat pública. Després ells se'n rentaran les mans i diran que la culpa és dels treballadors. Com sempre han fet en tota la seva trista història de destrucció dels drets socials.

També els usuaris rebran un bon clèsquit amb l'abonament de 10 euros per renovar la seva targeta la qual cosa serà obligatòria en el termini d'un any, a qui volen enganyar dient que és el preu de cost de la mateixa, la realitat és que és una forma camuflada de repagament sanitari, i açò que deien que ni per activa ni per passiva passaria. La propera retallada suposem que serà igual que a altres CCAA; la retirada de la targeta als aturats i estrangers i una nova baixada de sou.

Com vaig prometre a les xarxes socials aquest pas cap a la UVI de la sanitat pública menorquina és explicada amb més detalls a la premsa perquè almanco no em llevaran la lliberta d'expressió que us recordaré que tant el PSOE com el PP ja ho han intentat fer en diversos intents. Com sempre, fins on aguantarem!

Xec Vallori
Cap d'Artrutx / Ciutadella

Els pressupostos del CIMe no són austers, sónrestrictius

"El Consell Insular de Menorca té l'obligació de ser elcanalitzadordel benestar dels menorquins, i no una càrrega per la societat causada per una gestió econòmica deficient". Qui així es pronuncia és el màxim responsable del Consell,SantiagoTadeo, en la memòria de la presidència dels pressupostos per l'any que ve.Però pel que hem vist, tant en els 6 primers mesos del mandat com en aquests pressupostos insulars, l'únic que ha quedat ben "canalitzat" és la total submissió del Consell a les decisions restrictives del Govern vers Menorca. Una submissió que sí està generant una "càrrega" a la societat menorquina i en especial a les persones que més estan patint la crisi i a les que necessiten un major suport. En aquest punt tenim exemples com l'eliminació del Servei de Formació i Ocupació, les tensions en la Fundació de Discapacitats o els retalls al Servei d'Atenció a la Dona.Des de la defensa de lajustíciasocial i del Estat del Benestar els socialistes estem convençuts de la necessitat d'assolir l'estabilitat pressupostària. Però en cap cas aquesta estabilitat pot ser a la baixa, en detriment dels recursos públics. El nou equip de Govern ralla d'uns pressupostos "austers i realistes" per intentaremmascararla realitat de les dades: mentre els pressupostos autonòmics s'incrementen i assoleixen xifres històriques els del Consell davallen un16%. El GovernBauzádestina 8 milions d'euros manco a Menorca i aquest fet te especial incidència en les inversions que cauen un38%.

Però a la manca d'inclusió de partides provinents de laCAIBper executar projectes tancats per els anteriors executius autonòmic i insular -com per exemple el Parc Bit d'Alaior- s'hi afegeix la incapacitat del equip de Govern de Menorca d'aconseguir els 4,5 milionsd'eurosde bestretes a compte del Sistema deFiançamentdels Consells o evitar que, per primer cop, es congelin les aportacions a les institucions insulars per part del executiu autonòmic. Davallen 350.000 euros la despesa de l'estructura política respecte l'any passat (no pas 5 milions en relació al principis del mandat) però en canvi deixen perdre 20 milions d'euros provinents d'altres administracions. Una curiosa manera d'entendre el concepte d'austeritat.

Mentrestant a Menorca el president insular i el seu equip de Govern prenen un posicionament basat en tres preceptes bàsics. Desmuntar les eines creades per l'anterior executiu d'esquerres per garantir un creixement sostenible que no malmeti el paisatge, executar projectes que s'havien deixat enllestits durant el passat mandat i continuar fent oposició al PSOE.

En aquest darrer aspecte, a més, els dirigents del nou equip de Govern, s'han quedatdesfasats,ancoratsen el passat, ambfal·làciesque les dades dels darrers anys han desmentit. Així per exemple en l'àmbit turístic cal recordar que gràcies a la feina feta entre l'anterior executiu i el sector l'any passat van arribar 50.000 turistes més, es va millorar l'ocupació,l'estànciai ladespesaper turista. Xifres que s'han refermat i enguany tal i com indica l'informe deconjunturaturísticad'ASHOMEi que da cara a l'any vinent també apunta a millora segons esdesprèn dels resultats de laWorldTravelMarket. Un increment però que es veu amenaçat pel fet que l'executiu insular ha deixat perdre mésd'1,7 milions d'euros per a Promoció Turística provinents del Govern Balear i per la decisió que serà l'Agència Balear de Turisme la quecomandarà,des dePalma, la difusió i projecció de Menorca.

Pel que fa als projectes d'inversió el nou equip de Governdesenvolupael llegat de l'anterior executiu com per exemple els 6,8 milions per a la implantació de la Fibra Òptica o els 11,3 de l'execució del Pla de Carreteres en els trams Maó-Alaior iCitadella-Ferreries;desprésque el conseller de Mobilitat hagi reconegut que realitzar el desdoblament de la carretera General que tant havien defensat és, ara com ara, impossible.

Però en el que sí s'ha implicat l'executiu insular del PP és en desmuntar eines d'ordenació com ara el Pla director d'Equipaments Comercials o el Pla Insular de la Costa, encara que amb aquestes decisions incompleixin el seu programa electoral. Per fer-ho es basen en una suposada defensa de la seguretat jurídica i de l'agilitat administrativa, unes afirmacions que queden enentreditamb casos comL'endarrerimenten la tramitació del Pla General d'Ordenació Urbana de Maó o amb els dubtes que s'ha generat sobre la normativa a aplicar en la instal·laciód'equipaments comercials.

En definitiva mentre el nou equip de Govern continua enrocat en fer oposició de l'oposició, amb xifresdesfasadesi inexactes, és incapaç de reclamar a l'executiu autonòmic els doblers que pertoquen a Menorca. El problema no és que no elsaconsegueixin, és que ni tan sols els reivindiquen i fins i tot elsjustifiquenla retallada, tal i com s'ha vist de manera reiterada en els darrers plens insular. Això és precisament el que no toca: Menorca no té un problema de solvència, pateix dificultats de creixement i amb un govern insular dèbil serà molt complicat tornar acréixer amb la solvència necessària per fer front a les històriques xifres d'atur i garantint la cohesió, la justícia social i l'Estat del Benestar.

Grup Socialista del Consell
Insular de Menorca