Cartas de los lectores

Estas situaciones son las que uno debe de afrontar, pues el riesgo existe, se lo aseguro.
Ysobre todo dar mi agradecimiento a todos lo médicos y doctoras, enfermeras y celadores/as del Hospital Mateu Orfilay en especial al servicio de urgencias, así como al transporte sanitario 061que tan grato trato me dieron el pasado día 17 de enero después de tener un accidente de tráfico, personal que evidentemente es injusto que sufran los recortes a consecuencia de la mala gestión política de este país y que tan necesario es cuando uno requiere de su asistencia.

A mis compañeros de fatigas, Gracias a todos de verdad.
José María Olives
agente motorizado de la Policía Local
Maó

Petits plaers
Un matí d'aquest freds i polits del mes de gener, juntament amb la meva estimada i inseparable escudella de cafè, que em dóna el bon dia sempre ben gustosament i em fa començar el matí amb bona energia, vaig decidir aprofitar-lo i gaudir asseguda a la terrasseta de casa, admirant els quatre testets que tenc i que fan d'ella un lloc encantador. Un d'aquest és un gerani amb tres flors vermelles, de les quals una em va conquistar, la seva vermellor era impactant, tota ella ben atapeïda i estufada, semblava que duia un vestit ben elegantó, la seva subtilesa i bellesa em va captivar i enamorar. La vaig contemplar amb delicadesa, com si fos una joia valuosa, sempre de la mà de la meva fidel amiga, arribant a la conclusió que aquella petita estoneta em feia gaudir d'un petit plaer, un més que la vida em brindava tan humilment i que desgraciadament moltes vegades no valorem ni apreciem.

Quan trobem un moment per alimentar l'esperit i amb la ment ben fresca, ens adonarem que la mateixa vida és un cúmul d'ells, tenint la gran sort que en el món en el que vivim ens brinda l'oportunitat de poder valorar la nostra naturalesa, d'aprofitar-la i gaudir-la, però que ens trobem de cap constantment amb la realitat necessària per poder existir, sense adonar-nos que desaprofitem estones valuoses que ens nodreixen l'ànima per poder acabar una jornada esgotadora.

Em refereixo a aquells petits plaers que et fan desconnectar per una estoneta de l'estrès i la pressió a què estem sotmesos diàriament, aquelles petites coses moltes vegades oblidades, que per uns seran insignificants però per altres seran un gran diamant ben polit carregat de positivitat, estima i passió, per poder seguir lluitant amb força, per retrobar-se amb un mateix, per tenir aquella estoneta per tu, o també compartir-la amb qualcú altre, per sentir-nos vius.

Molts de nosaltres vivim el dia a dia accelerats, pitjant l'accelerador al màxim, sempre amb la sensació al cos de que no arribem a temps, entrant dins un joc perillós, competint una cursa de l'èxit irreal, sense demanar-nos què significa realment l'èxit. Estem rodant dins un carruatge de capricis, molts d'ells materials, les publicitats excessives i sempre amb les ofertes de torn tant enganyoses que ens enganxen dins la llosa que li diuen "felicitat". La crisi, la política, el fracàs, la gent abatuda per no poder fer front a la situació econòmica i el consumisme excessiu i abusiu ens absorbeixen tant que no ens deixa viure els moments plaents. Si poguessin reconèixer i dominar-los seria el pont que ens conduiria a una vida més agradable i saludable, sense sentir-nos uns fracassats. Hem d'aprendre a gaudir de les coses simples que ens ofereix la vida, els petits detalls diaris que fan que no sigui rutinària, sinó una mica més suportable.

De ben segur que cada un de nosaltres tenim aquell petit plaer, aquella petita cosa que ens fa sentir bé, com sentir el goig de la renou de les gotes d'aigua al caure a terra d'un dia plujós; degustar aquell dinar que feia temps que no assabories i tornar a reviure el gust que ens va captivar; aquella cervesa ben fresqueta després d'una jornada difícil; caminar pel camp; escoltar com canten els ocells; gaudir de la companyia d'un llibre; la sorpresa d'una besada; llegir el diari i sentir l'olor i la finor de les seves pàgines sense que abans hagi anat de mà en mà; aixecar-se de bon matí per regalar-nos la meravellosa postal que ens brinda el naixement del sol; ser participatius d'un somriure i contagiar-nos d'ell; o simplement observar tot el que ens envolta. N'hi ha un grapat de petits plaers, tot ells joies personificades i amb identitat pròpia.

Intentem fer un parèntesi, tanquem per una estoneta la porta de l'estrès, les obligacions, la feina, les preocupacions, les nits de vigília, la fam exagerada de voler sobresortir, l'angúnia del ser més, aconseguir el més gran i comprar el millor. La serenitat ens ajudarà a reflexionar amb tranquil·litat i quedarem ben esbalaïts al veure que no podem gaudir res de lo aconseguit, haurem gastat tota l'energia minvant l'harmonia del nostre ésser fins allunyar-la i deixar-la a un racó, tota sola i arruïnada. Sincerament crec que no val la pena aquest esgotament, cremant el nostre esperit, pagant un cost molt elevat de salut i de benestar interior, obtenint cada vegada més aquella teranyina davant els ulls que no ens deixa veure el més enllà, perdent hores de la nostra existència batallant una guerra perduda, i tot això per no obrir el finestró de la llibertat, la pau, de les petites il·lusions, la tranquil·litat, la reflexió, l'equilibri, l'acceptació i la conformitat. Fer l'ofici de jutges interiors ens ajudarà a fer balanç de les necessitats vertaderes de cada un de nosaltres i ser equànimes en les nostres decisions, per després obtenir un veredicte i ser conseqüents amb ell, recordant sempre que el que realment importa és la vida.

Visquem més intensament el moment, el rellotge segueix marcant el pas del temps i el nostre camí fa passes agegantades. No desaprofitem l'oportunitat que ens brinda l'existència, cuidem amb estima tots els petits plaers, aquelles petites joies que ens envolten, estimar-los amb sinceritat, gaudir de la seva senzillesa i profunditat, ja que ens donen molt desinteressadament i sense rebre res a canvi, donant un bon mestratge d'humilitat i respecte. Deixem que ens envaeixi l'alegria de viure, de retrobar la il·lusió perduda de voler rescatar aquells verdaders tresors oblidats que ens condueixen pel camí de la vertadera felicitat. Agafem la nostre angoixada agenda i reservem un raconet cada dia per als nostres petits plaers, es sentiran orgullosos i útils amb la nostra cita i nosaltres guanyarem en qualitat de vida i riquesa humana.

"Quien no aprecia los placeres de la vida no los merece" (Leonardo Da Vinci).
Rosa Seguí Seguí
Sant Lluís

Les noves faroles de la carretera de Cap d'Artrutx
Ja fa dies que volia escriure unes quantes línies al voltant de les faroles que el CIM ha instal·lat a la carretera de Ciutadella a Cap d'Artrutx exactament a la recta que arriba a la urbanització. Esperava a veure si les posaven en marxa per opinar de la seva llum i impacte lumínic, així com avaluar la necessitat de funcionar en la seva totalitat o parcialment. Emperò si s'han encès en proves jo no he vist, i no estaria de més que ens avisessin per a la inauguració.

En primer lloc agrair al CIM que hagi instal·lat aquestes faroles ja que consideràvem que almanco les de les cruïlles són imprescindibles per a la nostra seguretat tant de vianants com dels conductors de vehicles.

En segon lloc demanaríem que es posessin en funcionament prest almanco a les cruïlles com ja he exposat anteriorment.

En tercer lloc trobam que la seva col·locació a les voreres limita força el pas dels vianants per elles i si van amb carrets o cadires de rodes no queda espai per passar i també veiem que la llum es projectarà en molta quantitat sobre els pins per la qual cosa il·luminaran poc les voreres i la carretera, tal vegada faria falta esporgar algunes branques dels pins que tenen davall.
Xec Vallori
President de l'AAVV de Cap d'Artrutx – Cala en Bosc
Ciutadella

Fundació, serveis públics, retallades?
Amb les retallades els més afectats són els aturats, els de rendes mínimes, els discapacitats, molts no ha pogut accedir al món laboral per la seva discapacitat i amb sort poden arribar a una pensió no contributiva, pensionistes que veuen com els fills tornen a casa..... un estat que va empobrint a la majoria de ciutadans per enriquir-se les classes dominats. No se pot retallar en educació, sanitat, serveis socials.... afavorint la privatització als que sols hi podran accedir les classes privilegiades, la resta tornarem a la beneficència.

Avui (dimarts) ens reunim les entitats amb la conselleria de benestar social del CIM, gerent i director tècnic de la Fundació per a Discapacitats, tots hem de saber que des de la Fundació se donen serveis als diferents col·lectius de persones amb discapacitat, millorant la qualitat de vida, tenint un referent, mantenint esperances, a on els discapacitats amb necessitats tinguin suport professional (a nivell legal, de tramitació de documentació, de fisioteràpia, logopèdia, psicològic, administratiu, etc.). Faria falta saber quin estalvi general suposa la Fundació (o els serveis que presten els professionals que hi fan feina) al sistema públic en general. Per exemple, pel que fa a sanitat, es valora quant costa un dia d'ingrés hospitalari i el número d'ingressos que s'han evitat degut a la feina que es fa? Així mateix queda palès que alguns serveis que es volen llevar amb el justificant "que ho assumeix la sanitat pública" són serveis que ni s'han donat ni hi ha la possibilitat que es donin, com per exemple que la sanitat pública faci assistència de diferents tipus a familiars de malalts.

El col·lectiu que representem les entitats i al que l'Administració se va comprometre a donar uns serveis amb la creació de la Fundació amb l'esforç de tots, també dels treballadors que han demostrat una gran sensibilitat i professionalitat cap a les persones amb les que treballen, no podem permetre que se treguin. Uns serveis seran més rentables que altres, però si fem feina per a persones no es pot mirar la rendibilitat. Si es planteja com una empresa que ha de generar beneficis els números no surten. S'ha de mirar de pal·liar la situació, la crisi no ha de ser excusa perfecta a nivell polític per retallar en serveis imprescindibles públics. No s'ha de permetre el plantejament de tallar d'arrel la feina que es fa a tanta gent i que tants esforços comporta i que tant suport se fa a uns col·lectius que pateixen i que es veuen condemnats, de nou, a cert grau de marginació en ple segle XXI. S'ha de llevar el que no és rentable o es poden cercar mesures intermèdies?

El primer que es planteja és llevar l'atenció a les persones amb necessitat. Per què no, un plantejament de consolidar el que hi ha i de fer-ho funcionar de manera efectiva?.
Desitjo que l'administració sigui més sensible al món del discapacitat, hem lluitat molt per la dignificació de les persones i familiars que viuen el dia a dia la realitat de la discapacitat.
Mercè Segui
Maó