Cartas de los lectores

"És més important pagar amb doblers dels contribuients les despeses del Menorca Bàsquet o el desplaçament dels malalts a Palma?"

Aquests darrers temps i a tots els mitjans de comunicació, les diferents administracions de tot l'estat i, com no, també les autonòmiques, insulars i locals, s'omplen la boca parlant que s'ha d'eliminar despeses supèrflues.

És molt més que curiós que en el mateix diari hi surti el president del CIM mostrant una camiseta del Menorca Bàsquet i també la notícia que no hi ha doblers per pagar els desplaçaments de malalts a Palma, els sous dels metges, infermers, mestres, professors i un llarg etcètera de professionals que donen un servei important i imprescindible per a tota la població.

Com a contribuents, voldríem que aquests polítics expliquin:

1r. Com, després d'una suspensió de pagaments del Menorca Bàsquet, en aquests moments s'ha consolidat una plantilla amb uns sous considerables, no tan sols dels jugadors, sinó també de tot el personal que envolta aquesta activitat (són els funcionaris més ben pagats). Qui paga les despeses d'aquesta contractació? Es paga amb diners públics?

2n. El Menorca Bàsquet ha fet suspensió de pagaments. Com pot tornar a l'administració autonòmica l'import que es va fer efectiu per entrar a la lliga ACB i que vam pagar entre tots? Serà amb subvencions de les mateixes administracions? Qui pot creure que el Menorca Bàsquet treu prou dels patrocinadors, socis i entrades als partits (si no hi va quasi ningú)?

3r. Té l'administració coneixement de quina manera les famílies s'han d'estrènyer el cinturó per poder dur els seus fills a les diferents activitats esportives? No creuen que seria millor que aquests doblers, si s'han de gastar en esports, fossin per a l'esport base i així reduir l'import que les famílies han d'abonar per tal que els seus fills facin esport? O creuen que és millor que els doblers se'ls enduguin jugadors de fora que vénen a passar una temporada i juguen en el Menorca Bàsquet?

Aquestes reflexions es poden fer extensives a altres equips que estan en semblants condicions.

Josefina Benejam Barrionuevo
Eulàlia Carreras Benejam
Mª del Carmen Pons Serrano
Maria Villalonga Barceló
Magdalena Pasqual Mercadal
Margarita Gayà Gomila
Mª Auxiliadora Casasnovas Camps
Rosa Mª Salord Oléo
Maria Gener Fernández
Mª Corretja Genestar Mesquida
Cándida Cardona
Bárbara Vives Molinas
Magdalena Anglada Torres
Catalina Marqués Sanz
Margarita Anglada Torres
Francisca Moles
Esther Casasnovas Sampol
Ciutadella

----------------------------------

Transport Aeri: "Todos a una como Fuente Ovejuna"

Al voltant del segle XVI, en un poblat cordovès d'Espanya, es va viure un cas de linxament. El Comanador de Fuente Ovejuna va ser mort violentament a mans dels veïns. Davant la pregunta de "qui va matar al comendador?" una i mil vegades la resposta era "Fuente Ovejuna, senyor", tots a una responien: Font Ovejuna. El nom del poble va donar lloc a aquesta peça dramàtica; Lope de Vega va treballar el tema de la justícia presa per mà pròpia davant la tirania i l'absència de llei, però també té en compte la qualitat de ramat que assumeix el poble sota la guia de alguns líders.

En circumstàncies diferents, ara vivim en ple segle XXI i sota el marc d'un Estat de Dret, sembla ser que certs comportaments no han canviat.

Les notícies recents que tenim els menorquins és d'un linxament al dret constitucional de poder viatjar com la resta dels ciutadans d'un mateix país. Les notícies d'aquest linxament omplen diaris i programes de televisió i ràdio, mentre que les actuals autoritats es renten les mans i els botxins s'amaguen en torbes i consignes.

"Al voltant del segle XXI, en una illa molt petita en el context d'uns illots anomenats Illes Balears, Menorca, en la qual es trobava també en el context del marc geogràfic de la diagonal Mediterrània, de la unió Europea, els habitants d'aquella Illa vivien un linxament sense comparació.

El seu caràcter insular la sofrien tots els seus habitants, per la qual cosa les dificultats socials i econòmiques que sofrien era que no podien sortir ni entrar a la seva illa com ho feien altres habitants del mateix arxipèlag. Els comanadors d'aquella Illa, no feien cas omís a les demandes dels ciutadans i pobrets de cada vegada estaven més deprimits i aclaparats per les circumstàncies de no poder volar a altres llocs en condicions similars als altres ciutadans.

Sembla que, en aquells dies, els ciutadans illencs menorquins, gràcies a la seva pressió que ja portaven dècades lluitant, van aconseguir en aquell mateix segle, que els comanadors aconseguissin una normativa anomenada "declaració de Obligació de Servei Públic" en unes rutes aèries entre les mateixes illes d'aquell arxipèlag. Sembla que aquell manuscrit de proposta argumentava coses com: la continuïtat, la regularitat, la capacitat i el preu. Però res de res.

La lluita d'aquells ciutadans seguia i seguia, els comanadors d'aquells temps no donaven ni volien trobar la solució pertinent. A crits de justícia, els pobladors d'aquella Illa, indignats i ofegats econòmicament pels seus comanadors, donaven amb solucions factibles perquè els pobladors tinguessin d'una vegada el transport adequat a les seves necessitats, i quines coses, els pobladors donant amb solucions als comanadors, és clar, això ho trobaven inacceptable.
Passaven els anys i aquella illa de cada vegada estava més ofegada i frustrada, els seus pobladors començaven a ha inquietar molt, perquè les seves riqueses socials i econòmiques disminuïen de cada vegada més. Quin futur ens espera cridaven aquells ciutadans.

Però en aquella illa van néixer una sèrie de líders pobladors, que units amb milers de conciutadans cridaven "tots a una com a Font Ovejuna".
Però ja en aquell segle, en aquella illa també hi havia empresaris, que estaven "units", també en associacions empresarials, però que malauradament cada un Toshiba pel seu costat.

Fins que un dia, aquells aparells de ferro o de materials estranys, van deixar de volar, assíduament, i els que ho feien, deixaven als pobres pobladors buits els Seves despoblats butxaques.

Llavors va ocórrer un gran miracle en aquella illa, els pobladors organitzats en plataformes socials, els milers de conciutadans humiliats i ofegats, advocats, fusters, escombriaires, paletes, electricistes, cambrers, restauradors, comerciants, mestresses de cases, infermers, metges, cirurgians, aturats, i tot el conjunt de col·lectius empresarials com les pimes, CAEB, ASHOME, etc etc, es van ajuntar amb el comendador sense matar-lo, és clar, i a crit de "Va ser Menorca"! Senyor.

Doncs, llavors, tots a una, com a Fuente Ovejuna.

Manolo Lora
Maó

----------------------------------

Volant de veritat

Volant de veritat és el títol d'una cançó que vaig escriure l'any 2004 de to sarcàstic, referida a la problemàtica que ja havia aleshores amb el transport aeri a l'illa de Menorca. Malauradament la lletra d'aquella cançó, vuit anys més tard, a l'any 2012 és plenament actual i la situació no sols no ha canviat res ni mica, si no que ha empitjorat greument.

Qui me anava a dir a jo, quan l'escrivia, que seria d'actualitat rabiosa vuit anys més tard. Cada cop que l'hi cantat durant tots aquests darrers anys hi pensat que semblava mentida que encara tingués que afegir-li més i més rodolins i cantar-la com una cançó de protesta any rere any mentre que la gent que l'escoltava la repetia com per fer bona la dita "del qui canta el seu mal espanta".

Eixís que hi decidit penjat la cançó a la meva pagina web jordiviola.es per què tothom que vulgui, donades la situació angoixant del transport aeri, pugui escoltar-la i baixar-la gratuïtament amb la intenció que aquest fet, mercès a l'humor i la ironia de la seva lletra, alleugeri el cabreig monumental que arrosseguem i tenim tots amb les tarifes i freqüències del avions. Aquí teniu de moment el que diu la cançó escrita com ja he dit fa vuit anys i augmentada en els seus rodolins durant tot aquest temps

"Ai vola,vola,vola, ai volen de veritat els diners de la butxaca sinó vols quedar-te aïllat.

En aquesta illa petita, mai et foten ni cas et xuclen tant com poden quan has de viatjar. Que els preus del billetatge són cosa de jutjat, que els bandolers de l'aire ens tenen segrestats.

Estudiar en el Monte Toro per nosaltres ja està bé i conèixer altres terres per la tele també. A Maó o a Ciutadella sempre podem anar, a fer una pixadeta o amb la canya a pescar.

Si avui donen descomptes demà hi pugen preus, si avui minven tarifes demà no en trobareu, i quan es servei públic encara paguem més que excuses sempre en tenen per fotre'ns els diners.

Mireu com som d'ases que bons per empassar els duros a tres pessetes si fa com si no fa. Que anar fora de Menorca és per gent important i que els demés es fotin que volar és cosa de grans.

Collons que és de verro, de gran i colossal l'aeroport de Menorca perquè volin pardals. D'avions no hi han pas gaires quan és de menester, només quan interessa que vinguin forasters.

Polítics que sou bandarres, que no us poseu d'acord i els any passen i passen sense cap solució. Qualsevol raó es bona si els preus han de pujar però cap ni una en troben quan tenen que baixar.

Atureu Sr. ministre, atureu ja de munyir sa nostre economia per viure be a Madrid. Voldrem tornar a ser anglesos de continuar eixís, que els avions són per l'illa vitals per subsistir.

Ai vola,vola,vola, ai volen de veritat els diners de la butxaca sinó vols quedar-te aïllat."

Estimats companys, menorquins que implorem a les administracions, patidors tots i espoliats per les tarifes aèries, que tingueu-ho bon viatge.

Jordi Viola
Alaior

----------------------------------

A propósito de una mala praxis médica en cirugía plástica

En las últimas semanas se ha informado en los diferentes medios de comunicación acerca de los efectos adversos padecidos por las pacientes que han recibido implantes mamarios fabricados por la empresa francesa PIP.

Ayer mismo se publica en este diario una carta a los lectores que firma la Sra. Ana Isabel García Oliva, donde hace referencia a un problema relacionado con una intervención de cirugía plástica realizada por, cito textualmente, "algunos profesionales sin escrúpulos (entre ellos nombro al que me tocó a mí, natural de Menorca)."

A riesgo de que la carta de la Sra. García Oliva pueda causar un malentendido que pudiera afectar a la confianza que depositan en mí cada día muchos pacientes menorquines tanto en la atención privada como en la pública, debo de aclarar los siguientes puntos:

1. Actualmente, soy el único Cirujano Especialista en Cirugía Plástica, Reparadora y Estética en España que es natural de Menorca y el único Cirujano plástico que reside en Menorca.

2. Nunca he intervenido a la Srta. Ana Isabel García Oliva.

3. Hasta la fecha no he sido objeto de ninguna denuncia, sentencia o condena, ni he tenido que satisfacer ninguna cantidad económica a ningún paciente directa o indirectamente o a través del seguro de responsabilidad profesional del que dispongo. Aprovecho la ocasión para informar a todos los menorquines que en Menorca se realizan procedimientos de Cirugía Plástica al mismo nivel que en cualquier capital de nuestro entorno. Soy natural de Ciutadella y tras haber cursado la especialidad en el Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona y haber adquirido experiencia regresé a Menorca para ofrecer mis servicios tanto en la sanidad pública (Hospital Mateu Orfila) como en la atención privada (en mi consulta particular).

A las pacientes de Menorca a las cuales les he implantado prótesis de mama, ya sea con fines reconstructivos tras un cáncer de mama, o con fines estéticos, deseo tranquilizarlas e informarlas de que nunca he utilizado implantes de la casa comercial "PIP". Los implantes utilizados en Menorca bajo mi responsabilidad han sido sometidos a los controles en Estados Unidos por la FDA y en Europa por la CE. Hasta la fecha no he detectado ningún caso de rotura. En Ciutadella a 10 de febrero del 2012.

Dra. Belén Gornés Benejam
médico especialista en Cirugía Plástica Reparadora y Estética. Miembro de la Sociedad Española de Cirugía Plástica, Reparadora y Estética