Cartas de los lectores

Avui, aquest matí, som conscient que puc estar compartint un silenci de lectures solitàries davant un cafè amb llet, amb l'enrenou de tasses i culleretes i els comentaris llunyans de persones diverses que es desitgen bon dia amb cares acabades de desvetllar. Es creuen vides desconegudes diàries en aquestes estones fumejants de matins emboirats a l'alta mar.

Assolellat, el carrer agafa embranzida, i un amunt i avall d'activitat comença a cobrar vida. Les obligacions i els reptes diaris sobrevolen les intencions més mandroses, empenyent l'ànim amb argumentacions tan sabudes que ni s'escolten. Convençuts del deure assumit, i el compromís amb un mateix i els éssers estimats, remenem el cafè amb llet amb parsimònia i turpitud de dits encara adormits.

Les persianes fan els badalls convinguts dels horaris establerts, els venedors de cupons s'estalonen per les cantonades amb flaires de pa recent cuit i s'envolten de cercadors de la sort numerada i possible. Nins i nines caminen amb el pas incert de estar despert i les mirades erràtiques arrastrades per les mans agafades dels seus pares inquiets. L'escola atrau com un imant les voluntats endormiscades i algun plor dispers rega les galtes infantils amb tronades nasals amagades dins de mocadors paterns.

Distrets amb l'aldarull matiner, els municipals passegen l'ull uniformat. Informats de les normes i senyals obligatòries, escorcollen l'horitzó amb "multaris" de colors sota el braç i el xiulet preparat o dins una butxaca amb pretensions d'auditori musical. Els conductors atrafegats amb camions i furgonetes alenteixen els seu pas predestinat a comerços locals. Mercaderies encapsades, carretes i cotxets fan les aceres més estretes, imposant precaucions i habilitats de gimcana. Les primeres ombres arbòries es dibuixen al paviment, mentre un vent transparent creua un pas de vianants desgastat per les petjades i rodades.

Les cruïlles és reparteixen la gent i les converses, al temps que botiguers es remiren les ofertes, i els aparadors, amb esperit encisador i l'ànim esperançat amb bones vendes. Una llum renovadora s'estira per els racons més tranuitadors dels diaris desplegats, les notícies espolsen informacions d'actualitat amb certa sensació de llunyania i de irrealitat. Mentrestant, un cafè marejat deslliura aromes càlids amb xarrups d'escuma bruna i llavis tacats.

Tots podem compartir un silenci escoltat entre portes mig obertes i finestres vacil·lants. Podem perseguir somriures amb un caçapapallones o fer pessigolles al cel fins que plorin els núvols ressecs. El carrer convida a retrobar-te amb el paisanatge quotidià, que amb la seva presència i vitalitat, omple les absències i les buidors d'altres temps del Carrer Gran. Tot torna a començar.

Gabriel Cardona
Es Castell