TW
0

La disfunció de dir una cosa i fer-ne una altra

La meva professió em porta a tenir que desplaçar-me sovint, i darrerament cada cop que surto de viatge, el primer que trobo al baixar de l'avió són grans cartells amb missatges que conviden a tenir cura del medi natural i el paisatge com a valors de futur.Si passo per França solament veig moviments de custòdia i conservació dels espais naturals, tecnologies de depuració de les aigües, i reconversions agràries a sistemes de conreu ecològic.Si m'endinso a Alemanya solament sento parlar d'ecoeficiència i noves tecnologies de conservació del medi natural com a model de subsistència de la nostra espècie.Si entro en el cercle dels negocis a Europa tothom em proposa entrar en les tecnologies de generació d'energies renovables, tecnologies mediambientals, sistemes i productes de química verda per a l'agricultura ecològica, productes ecològics per la higiene per la cosmètica, per la dietètica...

Si demano per la situació laboral a aquests països tothom em diu que són moments difícils però l'atur es manté baix gràcies als llocs de treball que generen aquestes noves visions de negoci.

Si mantinc algun contacte amb les seves Universitats els seus plans d'estudi, tant econòmics com tecnològics, es centren tots en tres eixos fonamentals que són les accions sostenibles, la conservació del medi natural i la generació d'energies renovables.

Si parlo de turisme tothom coneix Menorca i tothom felicita els menorquins per haver sabut conservar els valors naturals i paisatgístics de l'Illa i qui mes qui menys vol venir, vol tornar o torna cada any a gaudir de la natura verge sense excessiva massificació urbanística, ni serveis elitistes, esbojarrats, degenerats o sofisticats i en definitiva tothom vol venir a gaudir d'una preciosa "Reserva de la Biosfera".

Però quan torno a Menorca em trobo amb propostes de govern, que diuen voler conservar Menorca i la seva qualitat de "Reserva de la Biosfera" però a l'hora plantegen desprotegir els espais naturals i donar permisos de construcció a tort i a dret i a qualsevol bestiesa que a algú se li acudeixi. Que el concepte de interès general quedi determinat pel pensament o interpretació d'una sola persona al govern. Que no importa si Menorca té o no té prou aigua i si aquesta és de bona qualitat o no. Que no importa ruixar amb tot tipus de pesticides i herbicides químics la natura i que de generació d'energies renovables res de res i per suposat més petroli.

Quan miro l'índex d'atur quedo estorat. Si miro l'atur entre els joves quedo esfereït. Si miro els seus plans d'estudis són antiquats, en front dels nostres veïns Europeus. Si faig una ullada als negocis tothom està espantat sense finançament i nedant en un sistema desestructurat i sense cap mena d'estalonament per poder competir. Si demano per les economies productives les propostes de govern consisteixen en lliurar més terreny a l'especulació sabent que en l'actualitat encara queda una quantitat enorme de terreny per construir i que les darreres construccions encara estan per vendre i els industrials encara tenen per cobrar la feina feta.

Tot plegat és una espècie de despropòsit, que quan puc posar una mica d'ordre al meu desconcert, em vénen a la memòria els meus anys joves, quan encara fèiem el servei militar, i recordo aquells companys que quan desfilaven en formació deien que caminaven acompassats però realment anaven sempre amb el ritme del peu canviat.
L'interès general de la companyia feia que aquests nois fossin apartats per rebre una instrucció complementària que els permetés corregir la seva disfunció. Malauradament (coses de joves) els demés els anomenàvem amistosament com el "pelotón de los torpes".
Però tornant a la realitat del nostre cas, el que em sembla realment lamentable no és ja solament que tinguem que patir decisions o propostes polítiques de govern completament oposades a la resta de models que altres societats han estat i estan adoptant per encarar nous horitzons amb mes productivitat, mes sostenibilitat, generant mes llocs de treball i marcant horitzons de futur i d'il·lusió per als més joves, sinó que a més, aquestes decisions amenacen greument els valors naturals de l'Illa, estableixen pautes dictatorials, afavoreixen els oportunistes i les especulacions. I encara més greu és que enfosqueixen i anul·len la capacitat d'altres persones, del propi govern, per establir vies i actituds més democràtiques per encarar un futur per Menorca sòlidament fonamentat en les demandes d'un món cada cop més sostenibilista.

És realment nefast confondre el guany electoral amb un xec en blanc que permeti governar la societat a cops de criteris errats i propis del passat, sense tenir en compte la funció encomanada d'administrar els interessos generals i els desitjos del conjunt d'aquesta societat.

Esperem que el seny s'imposi i els millors dels nostres polítics treballin per adreçar la situació, agafant model de les societats mes capdavanteres, escoltant als empresaris compromesos amb Menorca i als col·lectius de joves emprenedors per tal de poder posar-nos tots (govern, polítics, institucions, intel·lectuals i ciutadans) a treballar, el més aviat possible, per forjar el futur de Menorca com a una veritable "Reserva de la Biosfera".

EDUARD FURRÓ I ESTANY
Es Castell

A mi querido pueblo de Mercadal

El progreso es una necesidad para conseguir un mayor bienestar, pero eso no quiere decir que tengamos que destruir aquellas pequeñas cosas que son la felicidad de muchos y la calidad de vida de los pueblos.El Ayuntamiento ha presentado el plan general urbanístico de la villa, abriendo nuevas calles, una de ellas es el motivo de esta carta.Su ubicación ha motivado un gran malestar entre muchos vecinos, pues pretende destruir una gran cantidad de huertos familiares que son la alegría de muchos.En los alrededores del pueblo hay suficiente terreno rústico que no es necesario destruir toda esta alegría a menos que haya intereses ocultos por parte de unos pocos en detrimento de otros muchos.

Muchos a los que les truncará su hacer diario además de crearles un problema económico, ya que algunos se verán en la necesidad de vender lo que les quede para hacer frente a los gastos de urbanizar la zona y en otros casos la finca queda tan mermada que quedará destruida en su totalidad.

Yo espero que el sentido común impere y no haga falta aclarar quién y por qué algunos se beneficiarán en perjuicio de una gran mayoría.

LORENZO RIERA VILLALONGA
Es Mercadal