TW
0

Papá, de mayor quiero ser... mallorquín

Hace unas semanas leí una carta de una señora que afirmaba que Balears acababa en Formentor. ¡Cuánta razón señora, cuánta razón! No tengo el placer de conocerla, pero como usted, yo también soy un votante desengañado y un aficionado al Menorca Bàsquet. Tras la desilusión política, ahora la que me queda es el Menorca Bàsquet. ¡Y no quiero renunciar a ella y menos que me la quiten con demagogia barata! Dice el conseller de Turismo y Deportes del Govern balear que intentará aumentar la cantidad decretada al Menorca, cuando han tenido la desfachatez de sacarse de la manga, que sepamos, 120.000 euros para la Challenge, otros 120.000 para el Princesa Sofía, 60.000 euros para el programa de Carlos Herrera de Onda Cero u otros 70.000 euros para el programa de viajes también de Onda Cero, entre otros. Cuando quieren y para lo que quieren, sí que hay dinero, sobre todo para las instalaciones palmesanas. Desde el advenimiento del PP de la mayoría absoluta, la meta es dejar morir de inanición al Menorca Bàsquet (si no infórmense cómo estaba el palco del At. Baleares-Mirandés y como ninguno de ellos ha estado, ni estará en Bintaufa). No sé si a usted le gusta el baloncesto o no, si siente los colores del Menorca Bàsquet o no, pero lo que no podrá negar es que le debe indignar que se burlen en su cara, que le digan que le van a quitar lo suyo o que no le van a dar nada, para quedárselo ellos. Lo malo es que lo hacen con desfachatez y esperan a que callemos, como siempre. No se trata del baloncesto ni siquiera del deporte de élite, se trata de que de una vez por todas nos respeten, o mejor que aquellos que nos tienen que defender, a los que hemos elegido en las urnas, nos defiendan, sin miedo a perder su silla. Si al Menorca Bàsquet no se le apoya desde el Govern es, simplemente, porque no quieren, porque nadie ha negado que cuesta lo mismo apoyar el proyecto que dejarlo morir. Y si no se nos defiende desde Menorca es porque tienen miedo, y el miedo agarrota, te paraliza y no te deja gobernar.

Sí, digan lo que quieran, pero el Menorca Bàsquet es algo muy valioso para Menorca y máxime si logra el ascenso a ACB. Hemos gastado mucho más dinero en autobuses por Inglaterra y en "turiferias" por toda Europa, que sirven para muy poco. Dejemos ya de utilizar la táctica del avestruz, tanto nosotros los ciudadanos como sobre todo nuestros políticos. Saquemos la cabeza del agujero y empecemos a defendernos. Seguro que ahora, con la que sospechan les va a caer desde aquí, Palma, con silencio timorato del CIMe nos dará un caramelo de esos que se gastan en dos lametazos, para tenernos callados. ¡Pues se acabó, no lo aceptamos! Queremos lo nuestro, no limosnas ni 'regalitos'; solo lo que nos toca, que Menorca no sea la única ratonera de Balears por falta de vuelos, mejoras en la planta hotelera, ayudas a la oferta complementaria turística, que los cruceros puedan atracar también en Ciutadella, el agua de la desaladora, que me pueda examinar en Menorca de cursos que los mallorquines sí pueden hacer, asistencia sanitaria de calidad o que me paguen el traslado a Son Espases, … pero también que me permitan seguir viendo baloncesto de élite en Menorca, que mi equipo y el de todos los menorquines nos siga representando fuera de aquí y nos promocione. Porque no seamos demagogos. Hay dinero para todo, cada uno en su área. Lo único que hay que hacer es repartir mejor los recursos.

Si no reaccionamos, pronto oiremos a nuestros hijos decir "Papá, de mayor me gustaría ser mallorquín". Y lo malo es que nosotros les tendremos que contestar: "A mí también, hijo mío, a mí también".

Joan Pons Palliser
Sant Lluís

Quin futur ens espera si als que volem estudiar ens ho impedeixen?

Escric aquesta carta per difondre la situació en la qual ens trobem els meus companys i jo del grau mig de Conducció d'Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural (CAFEMN). Des de la classe de CAFEMN, grau mig de Formació Professional volem fer saber les nostres queixes cap a la Conselleria d'Educació de les Illes Balears.Com cada any, les classes d'aquest grau mig acaben a finals del mes de maig, complint així totes i cada una de les hores establertes per a cada mòdul. Quan aquest any l'institut en el qual es duu a terme aquest cicle formatiu, l'IES Cap de Llevant, es va posar en contacte amb la Conselleria d'Educació a Palma per enviar-li els documents acreditatius que han de ser signats per ells i que permeten als alumnes exercir les pràctiques de dit grau mig, aquests van posar pegues i excuses i a dia d'avui, 4 de juny encara no han arribat aquests documents.Cada any les pràctiques a empreses comencen dia 1 de juny, fent els 55 dies de pràctiques necessaris per obtenir la titulació a temps per tal que els alumnes que l'any següent vulguin fer el grau superior el puguin fer.

El problema és que, com no tenim els documents necessaris, no podem començar les pràctiques. La Conselleria d'Educació vol que nosaltres acabem classes el dia 26 de juny, com els alumnes d'ESO.

De ser així, no començaríem pràctiques fins el dia 27 i degut a que durant el mes d'agost no en podem fer (ja que és un mes no lectiu), les acabaríem al final del mes de setembre. De ser així, els que volguessin accedir al grau superior no tindrien la titulació de grau mig (imprescindible a l'hora de matricular-se) fins a principis d'octubre i aleshores ja seria massa tard i es trobarien fora del període de matriculació.

En la nostra classe de CAFEMN hi ha alumnes que l'any que ve volem fer el grau superior i no el podrem fer per aquesta raó. El més trist de tot és que als alumnes ens van avisar fa només tres setmanes. Jo, personalment, em sento com si hagués perdut un any fent aquest grau mig, ja que, si ens haguessin avisat amb temps, podria haver fet la prova d'accés sencera per compte propi (la part específica inclosa) i mentre, aquest hivern, hagués pogut fer alguna altra cosa com formar-me en una altra matèria o treballar.
El divendres 1 de juny vàrem anar a xerrar amb el delegat territorial d'Educació, Julián Hernández, i ens va mostrar alguns documents que havien enviat des de l'Institut Cap de Llevant cap a la Conselleria d'Educació, a Palma. Tant el director del nostre centre, com el cap d'estudis, com el professor que ens tenia que assignar el lloc de pràctiques a cada alumne han estat treballant diàriament per fer possible que comencem les pràctiques quan tocava, o com a mínim arribar a una solució, sense èxit.

Creiem que des de la Delegació Territorial d'Educació de Menorca s'hagués pogut fer molt més. No ens va donar cap solució. I sobretot, el que no entenem és com des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats i mitjançant el seu responsable, Rafael Àngel Bosch i Sans han permès que s'arribés a aquesta situació, que de no ser solucionada accentuarà el grau de crispació d'aquest sector de població.

No hem d'oblidar que nosaltres, els joves, som el futur d'aquests societat. És difícil d'entendre com ens poden fer això, a uns joves que volem seguir estudiant.

Des de la classe de CAFEMN esperem una solució ràpida i eficaç, una solució que ens permeti començar quan abans, ja que la imatge de falta de professionalitat que donarem a les empreses amb les que tenim acords no afavoreix la mútua col·laboració. Hem de pensar que aquestes empreses no han contractat més personal ja que comptaven amb la nostra feina.

No hem d'oblidar que la temporada a Menorca és molt curta i és difícil trobar empreses on fer les pràctiques.

Alumnes de grau mig de Conducció d'Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural (CAFEMN) de l'Institut
Cap de Llevant