Cartas de los lectores

Aquesta setmana hem entrat dins el darrer mes d'aquest curs escolar. El mes de juliol sol ser de moltes emocions: els infants que acaben i el setembre aniran a un centre d'Infantil i Primària; la feina de preparar el pròxim curs i fer la presentació a les famílies que segueixen al centre i a aquelles que confien en nosaltres per primera vegada.Aquest any, a més de tot això, aquest està sent un final de curs amb moltes incerteses en els centres educatius de tots els nivells. A nosaltres, les escoles infantils de 0-3 anys, que hem estant lluitant i formant-nos al llarg de molts anys per ser reconegudes com a etapa educativa també ens ha tocat.Fa uns dies ens varen informar que desapareixerien els Equips d'Atenció Primerenca, finalment aquesta notícia ha quedat en una retallada important: cinc persones en dos anys.

De tots és sabut el que representa el naixement d'un fill /filla per una parella, les expectatives, les il·lusions, ... i aquestes no sempre surten com un voldria.

La feina feta pels membres de l'EAP, de detecció, seguiment i acompanyament a les famílies en aquests moments és molt important i de gran ajuda, i més si tenim en compte que només un 15 per cent d'aquests infants que necessiten major atenció són detectats des de sanitat i el 85 per cent restant ho és pels EAPs

A més a més, dins les escoles de cada vegada hi ha més diversitat en les necessitats dels infants i, pels equips educatius, és molt important comptar amb l'assessorament i suport de l'EAP a l'hora de resoldre dubtes i/o interrogants.

Tot i que som conscients del moment econòmic que estem passant, des del nostre centre no volem deixar de demanar al senyor conseller d'Educació, Cultura i Universitats Rafel Bosch i Sans la continuïtat dels Equips d'Atenció Primerenca, sense cap tipus de retallades, per la importància de la seva feina amb els infants ara i pel que repercutirà en el seu futur escolar i personal.

Claustre de l'Escola Infantil
Es Pouet
Alaior

-----------------------------

A mí y a nuestra amiga Lola Romeo

Como siempre me decías, si un día se hunde la Isla no me cogerá a mí que estoy mucho tiempo fuera, y así ha sido la noticia de tu partida, me ha cogido en un viaje de trabajo.Tu hijo Nacho tuvo la gran deferencia de llamarme para comunicar el hecho, pero también varios compañeros que estas últimas semanas estábamos consternados por la noticia de tu terrible enfermedad.La verdad es que he estado dudando sobre si enviar o no esta carta a los medios, por lo muy reservada que eras en tus cosas y defensora de tu intimidad. Pero creo que es de justicia que se te haga una loa y panegírico de tu paso por la vida. Ahora no me puedes contradecir.

No sé ni donde estás ni si hay vida después de la terrenal, pero por si acaso puedes leer o sentir estas líneas, te repito lo que te dije el sábado pasado en el Hospital, mientras nos dábamos calor humano cogiéndome de las manos y abrazándonos al despedirnos: te quiero en el sentido más puro y espiritual de la palabra.

Han sido unos treinta años de trato amistoso y profesional, en el que muchas veces me ilustrabas con tus conocimientos de Derecho Laboral y Administrativo, lo que nos condujo a un sincero afecto personal, con mutuas confidencias tomando un café entre juicio y juicio.

Lo anterior por nuestra parte tiene su mérito, porque siendo tú roja y yo lo opuesto, no impidió crear esto tan bonito y gratuito como una gran amistad.

En nuestra última conversación del sábado, hicimos repaso de la vida que se nos está escapando, de los amigos, hijos, parejas, confidencias y secretos que siempre hemos guardado, y te manifesté mi opinión de que la vida era contigo extremadamente dura e injusta, y que creía sinceramente que te merecías mucho más y mejor, después del esfuerzo exclusivamente tuyo de levantar unos hijos y un despacho en tierra extraña para ti.

Por lo generosa y nada interesada que has sido, creo que te merecías en compensación a tus grandes esfuerzos también, haber alcanzado mejores cotas de felicidad, algo que solo lo has disfrutado en cuentagotas.

Todos tus compañeros de Ciutadella y los que conocías de Mahón, te tenemos en gran estima, y muchos de ellos -al conocer tu enfermedad- de un modo espontáneo se me ofrecieron para que si fuera el caso, coordinara una ayuda solidaria.

En fin Lola, no me alargo más, solo decirte que recordaré tus últimas palabras: "No he hecho mas que trabajar". Cierto, pero además has creado una estela de amor y amistad en quienes te conocimos, y si hay espíritu que transcienda a la vida, estarías recibiendo el amor de los tuyos: tus hijos y tus amigos.

Esta carta, Lola, te la ha escrito tu amigo Pedro, pero tengo especial encargo de todos los compañeros de Menorca de dejar especial constancia de nuestra tristeza colectiva por tu ausencia, como ya te decía antes, en todos nosotros dejas un buen recuerdo de gran amiga, y mejor compañera.

Pedro Monjo Cerdá
Delegado ICAIB
Maó

-----------------------------

Arenilla peligrosa en la Vía de Ronda

Agradecimiento a la Policía Local de Maó y al equipo médico que me atendieron el día 27-06-2012 tras sufrir una caída de moto por arenilla que había en Vía Ronda (frente al Hospital) y aún hay en la calzada, haciendo responsable al Consell Insular de Menorca.

Jesús Álvarez Valle
Es Castell

-----------------------------

Donar qualitat de vida

A Menorca tenim un gran privilegi i és que tenim unes platges amb un encant i bellesa d'un gran valor. Són unes platges amb un entorn molt natural i verge. La tranquil·litat és la nota dominant. Però pens que el silenci d'aquesta Illa no és la solució i dic açò perquè hem de començar a evolucionar.¿Trobau que és normal que per poder comprar aigua o alguna beguda fresca tinguem que caminar hores o en segons quines platges no tenim oportunitat de fer-ho perquè no n'hi ha? ¿Tan difícil seria posar una caseta de llenya que no tindria cap impacte al medi ambient? Exemples tan clars com La Vall on la gent no té oportunitat de comprar res ni per necessitat, altres zones com Binigaus i així n'hi ha moltes de platges. La major part de la societat menorquina ho agrairia i també els visitants que vénen de vacances per descansar resulta que han d'anar a nedar carregats i segons on van no troben per poder beure ni menjar. Sembla una tonteria però aquests petits detalls fan que la gent que ve de vacances per descansar tengui menys qualitat de vida.Hem de ser coherents tanmateix la imatge que donam als visitants i també a la gent d'aquí és molt important. Per acabar dir que a veure si prest podem comprar una aigua o panet amb alguna cosa de menjar a poca distància de totes les platges de Menorca i també no haver de veure cans que neden amb fiets al costat ja que és poc respectuós.

Diego Pons Pons
Ciutadella

-----------------------------

Utilitats d'unes tisores

Som mestra d'Educació Primària, s'altre dia me vaig creuar amb na Neus a secretaria. Na Neus és mestra d'Infantil i li dic: Escolta, Neus, t'he de fer una pregunta, senzilla i encara que no ho pugui semblar m'has de contestar en serio. Ella amb cara entre estranyada i pendent de per on li anava a sortir me diu: digues, digues. I jo amb un posat seriós, poc habitual en mi, li deman: Voltros, a Infantil, quan comenceu a emprar les tisores, que els deis als fiets? Al que ella me respon: L'únic que els hi deim és que no poden tallar ni cabells, ni roba pròpia, ni res dels companys. Ah, molt bé, perfecte, moltes gràcies.

Perfecte, lo normal, pens...Es veu que vostès, senyors del Govern, no han anat a una escola com la nostra, o a lo millor sí, però clar, fa tants anys o més que jo. Tot i no haver tantes necessitats es docents disposaven de recursos per atendre a tots els fiets. Ara no podem donar una educació de qualitat quan dins una aula tenim alumnes amb unes necessitats tant diverses que hem d'atendre a tots per igual. No ho podem fer perquè no som superherois, som persones, mortals i amb les nostres limitacions.Que vostès hagin decidit treure mestres fa que hi hagi menys possibilitats educatives pels nostres alumnes, i no poder oferir l'atenció que es mereixen, com ja he dit, per manca de recursos, ja que vostès han decidit, una vegada més, emprar les tisores i retallar-nos a alguns de noltros.

Menys mal, que al final, "els hi ha sortit el tir per la culata" i ens "han deixat fer" s'ensenyament en la llengua que es centre decideix, perquè sinó ja no sé ni com ho haguéssim fet, açò sí, el dia que es van il·luminar per cavil·lar com donar més pel sac, si que les van trobar les tisores, un bon pico d'euros (rondaven es 14.000 pel que tenc entès) en paperetes van gastar, per a que les famílies puguin triar la llengua vehicular d'ensenyament pels seus fills i quan tenen es resultats i no són els que volen vostès, idò ara no!!! que cada centre faci el que trobi.

Vergonya, molt poca vergonya és el que tenen vostès i ni idea de per a què serveixen les tisores.

Li haurien de demanar a algun alumne d'Infantil, tenen entre 3 i 5 anys, potser en coneixen algun.

Ni tallar-nos a nosaltres ni als nostres companys, lo de a nosaltres veig que ho van entendre molt bé, ara lo dels companys....deixen molt que desitjar.

A part de mestre, soc entrenadora de bàsquet. Fins fa quatre dies érem pedrera del Menorca Bàsquet, avui no ho sé. El que tenc clar, és que tot i haver intentant retallar les il·lusions, no sols dels més petits que formen part d'aquest club, també ho estan fent amb nens i no tan nens que estimen l'esport en general i el bàsquet en aquest cas.

No passin pena per les explicacions que els hi donarem, estem acostumats.

Perletes (com els hi dic jo als fiets/es) aquest any no ens vindran a veure ni Dani Pérez, ni Romà Bas als entrenaments, tampoc anirem a jugar cap dia als temps morts del Menorca Bàsquet, perquè ja no tindrem bàsquet ni d'ACB, ni de LEB, ni res que se li assembli, perquè a alguns senyors no els interessa.

A les meves perletes sí, i a moltes perletes que juguem tots es caps de setmana també, estic xerrant de tots aquells que formem part de l'esport base menorquí, on no aniria gens malament, tot sigui dit de pas, que invertissin una part d'aquest pressupost destinat a esports que té es Govern balear.

Als menorquins si ens interessa l'esport però vostès ens l'estan retallant!

Pel que veig, si volem veure bàsquet haurem d'anar a Mallorca, allà sí que en tenen, i de futbol també (un equip a 1a, uns quants a 2a), fins i tot tenen un velòdrom (inutilitzat) . El que no tenen allà són tisores.

El que passa és, que per anar a Mallorca a veure bàsquet i així com estan les coses, ens convé més anar a veure el Barça, que el viatge ens surt molt més barat, perquè açò d'illes germanes...res de res.

Senyors "governadors", no ens vulguin fer creure que els doblers que no els hi ha donat la gana destinar al Menorca Bàsquet, els invertiran en educació, sanitat o inclús esport base perquè com ja els hi he dit, som mestre, menorquina i estim l'esport. Conec bé la realitat que es viu aquí. Una vegada més, estan retallant la nostra illa i ves a sebre en quin mar o oceà els hi agradaria que anéssim a parar, potser al Triangle de les Bermudes, on no donéssim cap mal de cap estaríem bé, però no tindran tanta sort, perquè no deixarem que retallin Menorca.

Sonia Sastre
Mestra d'educació primària
i entrenadora de bàsquet.

-----------------------------

El Consell és el responsable de l'eliminació dels estudis agraris

L'Equip Directiu i el professorat del Departament d'Activitats Agràries de l'IES Pasqual Calbó i Caldés manifesten el seu malestar per les declaracions pel Sr. Fernando Villalonga, conseller d'Economia del Consell Insular de Menorca, en relació a l'oferta d'estudis agraris, les quals tergiversen la realitat.En primer lloc dir que la implantació del Cicle de Tècnic en Jardineria no té res a veure amb els Cicles impartits físicament a Sa Granja. El nostre Institut detecta un interès massiu de l'alumnat del PQPI d'Auxiliar de Jardineria que impartim des de fa molt d'anys per tal de continuar estudis amb un Cicle de Grau Mitjà, així com moltes peticions d'alumnat de 4t d'ESO. També vèiem com moltes empreses necessiten personal qualificat en aquest sector (floristeria, vivers, manteniment de parcs, jardins, xalets, etc.). Per tant es sol·licita a la Conselleria la implantació del Cicle de grau mitjà de Jardineria.Paral·lelament ens arriben al llarg del curs les maniobres del Sr. Villalonga per tal d'eliminar el Cicle de Grau Mitjà de Producció Agroecològica, i substituir-lo pel Cicle de Producció Agropecuària. No entrarem a valorar aquest fet, atès que comportaria consideracions polítiques i ideològiques fora de les nostres competències, exclusivament de tipus tècnic i educatiu.

Però sí que estem profundament dolguts per l'actuació del conseller durant el darrer any, a les nostres esquenes i sense demanar la nostra valoració com a experts del sistema educatiu. I també reprovem la utilització que ha fet de l'Institut atribuint-li la culpa de la desaparició del Cicle Agroecològic.

El nostre Institut creu en tot moment en la idoneïtat dels estudis Agroecològics. A diferència del què diu el Sr. Bustamante, professor de Sa Granja, no és cert que els estudis Agropecuaris incloguin l'agricultura ecològica, com us demostrem amb els currículums adjunts on no apareix ni un sol cop aquesta paraula. A la inversa el Cicle d'Agroecologia té gran part dels mòduls idèntics a l'Agropecuari, però inclouen aquest nou concepte que cada dia guanya terreny i és una opció de futur; en síntesi els estudis d'Agroecologia malgrat el seu nom són més polivalents que els d'Agropecuària.

No ens estranya però aquest desconeixement, perquè després de vuit anys de supervisar els ensenyaments de Sa Granja, hem constatat com el Sr. Bustamante no s'ha llegit mai un currículum oficial. També sabem de primera mà que per al conseller d'Agricultura del CIM, els Reials Decrets on s'estableixen aquests currículums són paper banyat.

Davant les intencions del conseller d'Agricultura en un moment donat arribem a pensar al Pasqual Calbó que tal vegada podíem aspirar a mantenir el Cicle d'Agroecologia i oferir també uns Certificats de Professionalitat, equivalents als Cicles Formatius, específics per al sector agrícola tradicional i més adaptats a alumnat que compagina els estudis amb la feina al camp. Però aquesta opció tampoc agradava al Sr. Villalonga i al personal de Sa Granja.

El resultat és per tant que el Consell Insular de Menorca pressiona i aconsegueix l'eliminació del Cicle Formatiu de Producció Agroecològica, que amb 16 alumnes matriculats el curs passat havia batut tots els rècords d'inscripció, per oferir el Cicle de Producció Agropecuària. A partir d'aquí cadascú que tregui les seves conclusions, però en cap cas es pot responsabilitzar a l'IES Pasqual Calbó de les maquinacions del Sr. Villalonga.

Cordialment,

Rafel Andreu Güell
director de l'IES Pasqual Calbó i Caldés
Maó