Cartas de los lectores

La qualitat de l'aigua a Menorca ens ve preocupant a tots des de fa temps. Sabem prou bé, per estudis de fiabilitat, que l'aigua es va deteriorant sense que es prenguin prou mesures per evitar-ho. Tot i la importància que té com element bàsic per a la vida i per a gran quantitat d'activitats econòmiques, no s'aconsegueixen aplicar polítiques que provoquin un canvi substancial a les inèrcies que arrosseguem del passat.La realitat és que Menorca té cada vegada manco reserves d'aigua i que la gran part de la que tenim presenta contaminació de clorurs i/o nitrats.Aquest problema de manca d'aigua ve donat per diversos factors, només tenim l'aigua que plou i que aconsegueix infiltrar-se al subsòl. Aquesta casuística lligada al creixement urbanístic i a alguns mals hàbits de regar en hores de sol d'algunes extensions agrícoles/ramaderes agreugen el problema de la quantitat d'aigua per la sobreexplotació. Aquesta sobreexplotació provoca la intrusió d'aigua de mar, quan s'extreu massa aigua dels pous en zones properes a la costa.
Està comprovat que l'evolució de l'aqüífer de Menorca presenta problema de pèrdua de quantitat d'aigua, de manera constat.

El deteriorament de l'aigua a Menorca pel descens de les reserves dels aqüífers, pel nitrats i per la intrusió de sal que es dóna en alguns indrets ha provocat l'alarma a la ciutadania, agreujat a partir de l'aprovació del RD 14/2003, on es considera no recomanable la ingesta d'aigua a partir de 50 mg./lt de nitrats.

Ningú discuteix ja que la mala qualitat de l'aigua i de l'aparició de nitrats ve donada per un cúmul de circumstàncies: fosses sèptiques en males condicions o inexistents, pèrdues a la xarxa del clavegueram, abocaments de depuradores, purins concentrats de la ramaderia, excessos d'adobs químics en agricultura, regadius intensius, i la sobre explotació provocada per l'activitat turística i nàutica.

D'aquí que el Consell Insular de Menorca tingui un gran repte per dur endavant amb objectius clars i diversos: fomentar la reducció de l'actual despesa d'aigua, orientar al sector agrari cap enfocaments econòmicament viables i ambientalment compatibles, incidir vers la demanda constant i creixent de nous pous, treballar en nous plans industrials, turístics i nàutics, propiciar i dotar els ajuntaments per a la revisió de les xarxes de distribució, estudiar noves tarifes, propiciar canvis en la jardineria, etc.
El Consell Insular de Menorca ha de conèixer la qualitat de l'aigua de cada municipi i ha de donar suport tècnic i econòmic als Ajuntaments, tant en inversions per reconduir la situació com també a que aquests tinguin sempre a disposició de la ciutadania les densitats de nitrats a cada indret.

També ha de col·laborar amb els Ajuntament per fer arribar als ciutadans els consells sanitaris necessaris.

El repte més important i imminent que té el Consell Insular de Menorca en aquests moments per pal·liar la problemàtica de l'aigua, és decidir com i de quina manera s'ha de utilitzar la planta dessaladora, incorporant a tots els estaments i persones amb coneixements per arribar a consensuar propostes concretes i factibles . El Consell Insular de Menorca ha d'aconseguir la dotació econòmica necessària, aportant recursos propis i aconseguint aportacions del

Govern de les Illes Balears i de l'Estat. Aquesta finalitat ha de ser una feina constant, encoratjada i reivindicadora, per que sigui un instrument que ajudi a pal·liar vertaderament la falta de qualitat de l'aigua que tenim a Menorca.

Gari Petrus Meliá
Consellera del Grup Socialista

Sous miserables
i sous de ministre

Amb aquestes paraules definim com el nostre país tracta els seus treballadors públics amb feines d'elevada responsabilitat i també a la resta. El tracte és vexatori cap a totes les professions excepte cap els polítics, banquers i homes de negocis i altres membres de la classe alta. Ho és perquè encara que en Gallardón predica davant dels mitjans de comunicació que tots som iguals davant la llei no s'ho creu ni ell, però com a bon "pepero" practica el que si una mentida es repeteix força acabarà sent una gran veritat. Només cal veure el tracte que tenen Matas, Urdangarin i una llarga llista que encara que els declarin culpables no aniran a la presó i si fa falta seran indultats (excepte si pertanyen a partits nacionalistes), mentre un que roba uns quants euros per menjar o es manifesta davant d'aquests abusos acaba a la presó. En el cas dels polítics que en les seves decisions poden causar morbiditat a la població no els hi passa res, en canvi un cirurgià que ha sortit de guàrdia té una errada humana pot haver de passar per indemnitzacions i greus problemes a la seva carrera professional. No entrarem a parlar detalladament de les quantitats dels sous dels polítics perquè fa feredat, així com les seves jubilacions, pagues i vitalícies, indemnitzacions, ... Que no haurien de donar exemple i sofrir les retallades més severes més o manco del 40 al 50 per cent de tots els seus ingressos i que només hi hagués una font d'ingressos pública o privada (González i Aznar) i no les dues o el que és pitjor dues de públiques. Una paradoxa encara més greu va ser pujar el 25 per cent al personal de confiança d'en Bauzá i, que tot i perdre el judici, van recorre i que sembla que l'han tornat a perdre. Açò és predicar amb l'exemple! Les incompatibilitats manifestes d'alguns càrrecs importants i col·locar els amics i familiars són altres greuges comparatius. Què no érem tots iguals davant la llei? Un país que no retribueix correctament la responsabilitat fomenta la irresponsabilitat, la qual cosa és força comú a la classe política. També hem de tenir en compte que els treballadors públics són els pitjors pagats d'Europa.Un treballador ciutadellenc proper a les tesis "peperes" (d'açò en viuen) em va demanar si em semblava bé que un policia alliberat del sindicat cobrés més que el batle. Li vaig dir que els policies tenen molta responsabilitat i els polítics cap ni una, per tant és lògic que aquell que té més responsabilitats (o les ha tingut i té força antiguitat) com potser jugar-se la vida cobri molt més que un simple batle, que com ja hem vist ni que robin no tenen cap responsabilitat.

La cançoneta que han de fer açò perquè els anteriors ho havien fet molt malament i havien gastat més del compte és una excusa de mal pagador, perquè tots sabem que formen el PPSOE i estan d'acord en repartir-se el pastís, només cal veure la nova llei per reduir els regidors dels ajuntaments que en el fons només cerca fomentar el bipartidisme ara que està obsolet, almanco l'actual. Hauré de recordar que en Matas tirava els doblers per la finestra o que les comunitats més endeutades són Castella-La Manxa o el País Valencià amb obres faraòniques com l'aeroport de Castelló on no hi aterra cap avió i que ha costat una fortuna. L'ajuntament de Madrid un altre cas amb un deute superior als 6 mil milions d'euros. La bombolla immobiliària la va crear n'Aznar amb la seva llei del sol. Si us plau si vostès haguessin governat els darrers 4 anys estaríem igual o pitjor ja que vostès només governen perquè els rics cada cop siguin més rics i els pobres més pobres. A qui pretenen enganar?

S'excusen dient que no hi ha cap altre camí que fer les retallades; no hi ha més cec que aquell que no vol o en aquest cas no li interessa veure-ho. En farem un bon recull d'altres mesures:

-Per què van llevar l'impost sobre el patrimoni de les persones de les quals estava valorat en més de 700.000 euros?, que si fos vigent suposaria un ingrés important a les CCAA i grava als que més tenen. Està clar que hauria de ser progressiu i com més patrimoni més quantitat a ingressar.

-Parlem del sistema fiscal obsolet que castiga les classes populars i beneficia las riques. No és del tot injust que les retencions per IRPF d'un treballador poden arribar al 30 per cent o més i que només progressa fins als 300.000 euros any i després tots iguals. Per què no segueix la progressió i al milió no arriba al 75 per cent o més? Per què les SICAV on es parla en milions d'euros només retenen el 1 per cent? Per què no es persegueix el frau fiscal com fan els països nòrdics en casos on els signes de riquesa són tant evidents que un inspector d'Hisenda invident o minvat dels seus sentits ho veuria clar? Endurir les penes per frau fiscal i evasió de capital.

-Llevar subvencions a corregudes de braus, esports professionals, partits polítics, església...

-Pujar l'IVA al màxim per molts dels material escolars i no pujar-lo als articles de luxe, no té ni cap ni peus.

-Posar impostos progressius pels jugadors estrangers que juguen als nostres equips i no un 25 per cent els primers tres anys com es feia fins ara, el més just seria del 50 al 80 per cent segons les quantitats ingressades. Cobrar sense demora tot el deute a Hisenda dels clubs de futbol que puja més de 750 milions d'euros i també el de la Seguretat Social. Descens automàtic i embargament si no ho fan.

-Retallar el 40 per cent els ingressos reals de la casa real i no la xifres dels sous que no representa ni un 20 per cent d'aquesta despesa i titllem d'irrisòria l'actual rebaixa demagògica del 7 per cent davant del 30 que realment sofreixen els funcionaris d'ençà 2010.

-Donar de baixa la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics ja que no ens ho podem permetre.

-Llevar tots el cotxes oficials i vendre'ls i el que s'obtingui per obres socials. Viatjar en classe turística i només a càrrec de l'Estat si és oficial, res de viatges privats a costelles de tots.

Fins i tot els seus, com és el cas del Sindicat Mèdic (els dirigents són militants del PP), en correus adreçats als metges exposen que mentre es retallen els seus drets socials i laborals no es fa cap acció envers el que ells realment i majoritàriament representen com són les classes altes. El sindicat ho expressa així i com no podia ser d'altra manera en castellà, però no per açò ben clar:

"Cap investigació frau fiscal i economia submergida. Bancs, polítics i grans fortunes segueixen amb privilegis i fent el que volen mentre que els únics que paguen són els treballadors.

Acaba advertint d'una més que possible revolta social que pot fer fugir del país a aquests polítics, banquers i grans fortunes"

És de covards llevar el sou als que no es poden defensar. Una de les raons és que la gent no faràvaga per no perdre més doblers, amb el que ens han llevat podrien haver estat dos mesos o més de vaga, no m'estranyaria que fos un cosa preconcebuda. És de mentiders no complir res d'allò que van dir que farien en el programa electoral i l'únic que han complert és per l'única cosa per la qual no els van votar, que ha estat trair a la nostra terra posant la nostra llengua per sota del castellà.

El copagament sanitari imposat als medicaments és una agressió més cap a disminuir el poder adquisitiu dels més dèbils, dir que només és farmacèutic és fer demagògia barata.Serà una broma pesada del ministre que a partir del 2015 o no se sap quan les pagues extres no es cobraran i aniran a un pla de pensions. Li recordaria a aquesta sangonera que noltros decidim on col·loquem els nostres plans de pensions car de l'Estat no ens en fiem gens ni un fil, ja que quan hi havia l'antic INP també es feia un pla que quan va ser l'hora de cobrar els doblers havien volat i sinó que els ho demanin als seus jubilats i vídues que van veure caure les seves pensions a la meitat.Encara que el seu cap digui que no s'han d'avergonyir, la qual cosa em sembla fora de lloc ja que no lleven els que haurien de llevar per un pacte tàcit amb altres polítics, banquers, artistes, esportistes d'elit i altres elements de la classe alta; hauríem de fer-los avergonyir increpant-los pel carrer i sobretot si volen utilitzar els serveis públics. Hauríem de dir-los que fossin conseqüents amb el que fan i si volen privatitzar-los que prediquin amb l'exemple i que utilitzin els serveis privats i també que no tinguin la cara dura d'estar davant d'un funcionari que l'estan duent a la ruïna. Sembla que se'ns en riguin a la cara.
Gaudir d'uns serveis públics de qualitat és un dret que no deixarem que ens l'arrabassin tan fàcilment.

Xec Vallori
Cap d'Artrutx

Moltes gràcies,
es Castell

Les festes de Sant Jaume han estat un any més un orgull pel nostre municipi. Veïns i visitants han gaudit d'una festivitat plena d'emocions, sense incidents i amb un respecte absolut a cada un dels actes i protocols propis de la festa. Aquest Sant Jaume, ha estat un any especial, en el qual s'ha pogut veure que amb menys s'ha pogut fer més. Són temps difícils, però s'ha de demostrar que amb l'ajuda de tots es poden fer unes festes importants.Volem traslladar la nostra enhorabona a tota la gent que ha participat a cada acte. A tot el personal de l'Ajuntament, a la Junta de Caixers i Cavallers, a la Policia Local, a Protecció Civil, a la Banda de Música de Ciutadella, als geganters i grallers, tant des Castell com de Maó i Llucmaçanes, a tots els qui heu realitzat algun acte, els quals han estat molts i sabem que la llista seria molt llarga i de ben segur que ens en deixaríem algun. I sobretot volem agrair tots el voluntaris que ens han ajudat a que les festes de Sant Jaume siguin unes festes inoblidables.

També vull manifestar el meu agraïment a tots els veïns des Castell per la seva implicació en el bon desenvolupament de les festes i la gran acollida a tots els visitants. Entre tots hem fet possible la solemnitat i dignitat de les festes de Sant Jaume.

Lluís Camps
Batle des Castell

Menorca i
els seus camins

Aprofitant el títol de la carta dels lectors de Pere Pons Bagur del dia 14 de juliol i també del seu començament, "som un menorquí preocupat per la situació d'abandó en què estan els camins a Menorca. Som un usuari dels camins, en especial dels no motoritzats que compartesc i gaudeix amb altres usuaris...", voldria donar la meva opinió sobre aquest tema.Consider que els menorquins som gent respectuosa, preocupats pel medi ambient i pel que és nostro i que ens agrada gaudir del que tenim sense fer-ne molta propaganda. Si ens sol.liciten informació donam a conèixer el nostre entorn sempre demanant el major respecte i la seva protecció. A nivell d'usuari, som un excursionista que com a mínim una vegada per setmana durant tot l'any fa ús dels camins, (litorals, interiors, barrancs, torrents,...) i que coneix prou bé el seu estat i que està disposat a que aquest tema trobi una solució. Sap perfectament que hi ha molts interessos privats però també que el poble menorquí té molts drets als quals les diferents administracions locals poden i deuen trobar solució. Quan ens diuen "ja teniu el Camí de Cavalls, ja teniu el que vau demanar", consideram que no és totalment cert. Sí, ha estat una reivindicació popular molt vàlida que han convertit amb una explotació turística no del tot ben organitzada però que en el fons el que demanàvem els menorquins era que tots els municipis de l'Illa fessin un inventari de tots els seus camins, com han fet Maó, Sant Lluís i Es Castell, perquè de fet hi ha prou estudis fets i a un lloc tant petit com aquest tots sabem el que és públic, però hi ha interessos massa forts per damunt que impedeixen que gaudim d'ells. Hi ha una normativa d'ús públic de torrents, de camins de serveis, de camins públics, de camins litorals que ha de ser aplicada pels diferents ajuntaments i als quals tot ciutadà té dret a sol.licitar que es compleixi la legalitat. Però els que en fem ús ens trobam amb moltes dificultats i cap tipus de recolzament per part de les administracions. És per aquest motiu que apel a la seva responsabilitat i a la defensa dels drets de tots els ciutadans que representen a fi i efecte de lluitar, protegir i conservar tots el camins públics d'aquesta Menorca que ens estimam i de la que gaudim.Vull aprofitar aquest escrit per adherir-me a la sol.licitud de recuperació del camí d'en Kane. Consider que en el seu 300è aniversari (1720-22) seria interessant recuperar aquest camí pels menorquins i trobar en el consolat britànic un recolzament per aconseguir aquest fet.
Ens veim pels camins.

XISCO OLIVES PONS
president UEM