Cartas de los lectores

També es coneguda aquella que diu, que les 100 persones més riques del món tenen tants diners com la meitat de la població més pobre, estem parlant del voltant de 3.500.000.000 persones. Realment una diferència abismal.

Darrerament n'he llegida una que m'ha sobtat especialment. En els països rics es rebutja la meitat dels aliments produïts, se destrueixen, literalment se'n van als fems, se tiren, se desaprofiten, se corrompen. Aliments a punt de caducar, aliments que no tenen l'aparença adequada, aliments que adquirim en excés, se'n van directament als fems, i això representa la meitat de tots els aliments que es produeixen. No és impressionant? Quin malbaratament! Dons bé el que és realment impactant és que amb aquests aliments que acaben als fems es podria alimentar perfectament tota la població que es mor de gana. Ah! que aquesta dada ja és molt més indignant?

No sé si els miserables de tot el món deuen tenir coneixement del que passa als països rics, i si tenen consciència d'aquesta insensata dilapidació Tampoc, molts de nosaltres, som conscients de la seva indigent precarietat, i simplement els ignorem, no hi són.

Com tampoc nosaltres, la majoria de nosaltres, tenim consciència de què hi ha un grup de potentats que viuen un nivell de vida estratosfèrica, gent molt rica, grans fortunes, que porten un estil de vida inimaginable per nosaltres, amb tota mena de capricis i extravagàncies. I sobretot un gran poder, que mouen l' inassequible món de les finances i del capital i que degut a la seva cobdícia i irresponsabilitat han provocat la crisi econòmica actual, jugant frívolament a la ruleta de les finances, especulant alegrement amb els productes bàsics de tot el planeta, alimentant generosament els paradisos fiscals, competint entre ells per acaparar més i més riquesa.

Mentre una gran part de la població en el nostre entorn és víctima de les retallades, els més rics han augmentat la seva riquesa en un 8 per cent. Mentre la majoria hem empobrit amb aquesta crisi. el nombre de rics ha augmentat un 6 per cent. El premi Nobel d'Economia J. Stiglitz conclou encertadament: el 1 per cent de la població mundial posseeix el que necessita el 99 per cent.

Em pregunto si els rics deuen ser conscients de les nostres penúries, o simplement ens ignoren, no hi som.

Potser hi hagi un ordre universal que determina aquesta escandalosa iniquitat i potser sigui immutable, però potser sí sigui possible modificar-la, potser sí, si seguim la màxima que augura una incerta possibilitat d'èxit, potser si prediquem amb l'exemple podem canviar aquest estat deplorable de les coses: els paries del planeta sí existeixen.

Jo també encendre una espelma avui en els quarters des Mercadal en el acte del Fons Menorquí de Cooperació, per intentar entre totes les espelmes il·luminar la consciència de la humanitat, i descobrir d'una vegada que la solidaritat és molt més gratificant que la rivalitat.

Potser fins i tot els rics ho descobriran.

Anton Soler
federació d'associacions de veïns de Menorca

Educació per al desenvolupament en la diada de la solidaritat
El 22 de setembre el Fons Menorquí de Cooperació celebra una diada de la solidaritat. Per aquesta jornada especial l'entitat fa una crida a la ciutadania de l'Illa perquè aquest dia en els Quarters des Mercadal porti espelmes com a símbol de concòrdia i per manifestar el nostre desig: que els valors que representa el FMC i la feina que desenvolupa no s'apaguin.

El MRPM encendrà una espelma per l'Educació Per al Desenvolupament que entenem, des del punt de vista educatiu, com un procés que a través del coneixement i l'anàlisi crítica de la realitat pretén generar actituds i accions compromeses amb la transformació de les desigualtats.

Les dades i opinions recollides a la publicació "Educar per a la Igualtat", estudi sobre la percepció de les desigualtats entre l'alumnat de Menorca publicada el 2009, ens permetien ser optimistes ja que l'alumnat creia que era possible un món millor i que calia lluitar per aconseguir-ho. Falta que els adults que els acompanyam també ho creiem i ens hi esforcem de valent.

El currículum de l'escola del segle XXI ha de treballar de manera prioritària les desigualtats al món. L'educació té com a objectiu fonamental educar futurs ciutadans crítics i responsables, amb bons sentiments, compromesos amb el bé comú i els més savis i capacitats possibles perquè puguin transformar el món i millorar-lo. Defensam aquest model humanista de l'educació front al model propi de l'economia neoliberal basat en la competitivitat i l'èxit individual.

El FMC creu fermament que l'EpD és una eina per al canvi social i la construcció d'un món més equitatiu. Per açò ha dedicat i dedica importants esforços per donar-la a conèixer dins la societat i sobretot en les escoles, a fi de crear una base sòlida i poder avançar en aquesta direcció. Fruit d'aquest treball va néixer la Xarxa de Centres Cooperants de Menorca. Les escoles que la conformen treballen per fomentar un coneixement crític de la realitat que permeti als infants i joves de Menorca ser part del canvi social necessari per construir un món més just. Per tant, el camí ja està iniciat, no es pot aturar ni se li poden tallar les ales. La crisi no pot servir d'excusa per frenar els recursos destinats al FMC ni a l'Educació per al Desenvolupament, ans al contrari. És més bé la raó per la qual s'han de mantenir, en uns moments on les desigualtats s'accentuen en el si de la nostra pròpia societat.

Si ho permetéssim voldria dir que ens hem deshumanitzat. No podem malmetre a les generacions futures de l'illa valors tan preuats com són el de la solidaritat i la justícia social. Sembla que en els fillets sí hi coven aquests sentiments i que l'escola els vols fomentar i treballar. Serem noltros, els adults, la societat civil i les institucions menorquines que ens representen qui els negarem aquesta educació, aquesta possibilitat?
Noltros també serem el proper dia 22 de setembre als Quarters de Mercadal a l'acte del Fons.

Moviment de Renovació
Pedagògica de Menorca

De un Ciutadà, dic jo que amb majúscula.
Hola Maite , no tinc el gust de conèixer-la personalment però podria subscriure sense grans problemes la primera part del seu article, "Polítics i ciutadans amb majúscula", publicat el darrer 13 de setembre en aquest diari. En quant a la segona part, quan proposa com a solució dels mals que assetgen la classe política espanyola, no votar els polítics corruptes, incompetents que com diu, han convertit la política en la seva feina, me sembla bé. Encara que he de dir-li, em sembla una solució massa simple, que delega la responsabilitat al pobre ciutadà i vol amagar una problemàtica molt més profunda, que afecta directament tota la classe política i que és en el fons, el veritable problema.

M'estic referint , des del punt de vista de ciutadà-votant, al conformisme dels mateixos polítics amb els seus partits, davant aquesta manera tant profitosa pels seus interessos que tenen de interpretar l'exercici de la democràcia. Vostè afirma que tenim, i jo estic d'acord, una democràcia imperfecta, a moments justeta, i altres companys seus polítics diuen exactament el mateix.

Doncs fantàstic, deixin de bufar bombolles i comencin des de dins a donar exemple de voluntat de regeneració democràtica, instant als seus propis partits a acceptar unes regles electorals, i a una designació a les llistes que no siguin com ara són tant democràticament imperfectes i justetes, és a dir tancades. Comencin per instar dins els seus partits el canvi per un sistema majoritari on els càrrecs electes, en lloc de rendir comtes a la cúpula del seu partit tinguin que fer-ho davant dels electors. Comencin per instar, vostès que poden, polítics honrats, a promoure lleis que no permetin ni l'engany electoral, ni la corrupció en el país. Comencin a estirar de la manta de totes aquelles empreses a mig camí entre lo públic i lo privat, tan convenients als seus partits per la recaptació de fons de finançament. Comencin a deixar d'ocupar llocs en els consells de administració de multinacionals i entitats bancàries, tant sospitosos de ser per als partits, una font d'influències i de beneficis dubtosos. Comencin d'una punyetera vegada a despolititzar les institucions, perquè puguin ser independents i exercir el seu paper de control del bon ús de la democràcia. Comencin a denunciar la pantomima d' aquestes comissions nombrades per tapar el que far pudor per totes bandes i colors. Comencin a deixar de sembrar acòlits en càrrecs per totes les administracions, com si fossin patates, etc...Comencin, en una paraula, la rebel·lió majúscula dels polítics per fer la democràcia menys castissa i més propera als ideals hel·lènics que la inspiraren.

Els ciutadans, estem senyalant el camí com millor sabem, i des de dalt no fan més que desqualificar-nos, i ficar-nos la por el cos. ¿Què ens amaguen? Estem desitjant poder exercir contents, responsablement i en majúscules el nostre vot. Però ho volem fer amb la seguretat de que, pot ser, servirà per arreglar les coses que estan malament i no per perpetuar-les. Mentres tant, no ens queda altre remei que criticar la casta política per veure si espavilen, i deixant d'empènyer-nos amb el seu poltronament i poca capacitat d'autocrítica, cap a altres indrets de caire feixista que evidentment ningú vol. No ho fem per desacreditar-los, no, ni molt menys, ho fem perquè estem acollonits davant la realitat que ells protagonitzen.

Jordi Viola Giner
Alaior