Cartas de los lectores

Dimarts vaig presentar una proposta en el Parlament ondemanàvemal Govern de les Illes Balears i al Ministeri de Foment (entre d'altres coses) la seva intervenció en la ruta aèria entre Menorca i Barcelona davant els problemes que segurament tindrà aquest hivern i, endemés, que en fessin un seguiment i control per tal de garantir el nombre suficient de freqüències, uns horaris i capacitat adequats a les necessitats i unes tarifes d'acord amb el mercat.

Elsdemanàvem, també, que estudiassin la conveniència d'implantar Obligacions de Servei Públic durant la temporada d'hivern en els vols de la mateixa ruta.Durant l'hivern passatSpanairva tancar. Dia 16 d'octubre,AirEuropa deixarà de volar a Barcelona fins l'estiu qui ve. Hi queden nomésVuelingiRyanair, que fan feina amb uns horaris gairebé calcats i que no permeten venir cap a Menorca més tard de les 18:50 hores.

La proposta no va prosperar perquè el PP ho va impedir amb la seva majoria.

La diputada senyora Pons Fullana (qui va defensar el no del PP) va plantejar dos arguments per justificar la seva negativa.

La primera raó va ser que, tot i dir que no tenim les connexions ideals, el PP considera que la ruta està raonablement coberta i per tant no fa falta ni intervenir (és a dir, no fa falta fer res, ho tenim bé) ni estudiar la conveniència del Servei Públic.
És cert que tot açò és opinable. Ara, cadascú qui hagi mirat vols per anar a Barcelona l'hivern qui ve se n'haurà fet la seva idea.AirEuropa ja no hi volarà iVuelingha suspès (de moment i que sapiguem) vuit vols del mes d'octubre. Tot fa pensar que la cosa pinta pitjor que mai. Si fins ara ens havíem queixat, no sé que passarà enguany.Ryanair(que no és precisament famosa per la seva fidelitat als destins ni pel seu respecte als clients) sembla que mira de fer la guitza aVuelinga base de copiar els seus horaris i d'armar-li una guerra de preus on qui més hi pot acabar perdent som els menorquins.

Tot açò és opinable, és cert, però per cada deu menorquins que volen en hivern a Madrid, n'hi ha trenta-cinc que ho fan a Barcelona. No hi ha color sobre quin és el destí que més necessitam tenir ben cobert.

En qualsevol cas, hi ha experts molt més qualificats que no jo per tal de dirimir aquesta qüestió. Per açò demanàvemque es fes un seguiment i control. I no demanàvem que s'implantés el Servei Públic sinó que s'estudiés si convenia. Jo crec que sí, que en hivern convé. Però en últim extrem haurien estat els estudis i anàlisis dels tècnics del Ministeri i del Govern qui haurien aportat la llum necessària. El saber si ens convé o no, crec que no ens hauria fet cap mal.

L'altra raó del PP per votar que no és que el Servei Públic seriail·legal, ja que la ruta, diuen, està coberta. No som jurista (tenc entès que la senyora Pons Fullana tampoc), però, en tot cas, el no ja el tenim.

En cas de seril·legal, ja ens ho haurien dit els experts a l'hora d'estudiar la seva conveniència. Però hi ha alguns arguments que fan pensar que sí seria possible. Entre Menorca i Palma hi havia vols (cars, però n'hi havia) i la ruta es va declarar Servei Públic.Ryanairté programat volar a Madrid i el Ministeri ha declarat la ruta Servei Públic (tot i que no sabem quan començarà).

Qui autoritza i dictamina la legalitat del Servei Públic de qualsevol ruta és la Unió Europea. Entre Còrsega i Itàlia (com ha explicat molt bé el senyor Vilardell) s'han aprovat un caramull de declaracions que fan enveja i, és clar, abans d'açò algun que altre avió bé que tenien.

Per altra banda, tenim que el Govern de les Illes Balears, a través del Conseller de Turisme senyor Delgado, va demanar formalment a la Ministra de Foment dia 24 de gener d'enguany la "Declaració de Servei Públic dels vols amb la Península (amb aplicació efectiva per a les illes menors en temporada baixa)". Quasi res diu el diari! El Govern del senyorBauzàno demana que s'estudii, sinó que es faci. I ho demana per tothom (totes les illes) i arreu (amb la península).Noltrosnogosàvema tant ni fer-hi prop!

Només una darrera qüestió. Si no convé i ésil·legal,cóm és que el govern ho demana?

Damià Borràs
Diputat socialista

Que la gent faci la seva feina

Aquesta carta l'escrivim des de l'Associació de Bipolars de Menorca, arran d'uns fets que es van donar a conèixer fa unes setmanes i que ens han fet arribar. Volem primer exposar els fets i després comentar-los sota el nostre punt de vista.

El dia 21 d'agost, un jove d'uns 20 anys, acompanyat d'un menor de 17, va demanar ajuda a una persona que va trobar pel carrer. Va explicar que estava de vacances a Menorca i es trobava un poc nerviós, parlant amb ell va dir que recentment l'havien diagnosticat d'un trastorn bipolar i feia uns dies que no disposava de la medicació.Físicament se'l veia bé, l'únic que tenia una ferida al peu i li costava caminar. Manifestava sentir-se nerviós i voler prendre la medicació, però tenia temor d'anar al centre de salut i ser ingressat. Parlant amb ell, se'l va convèncer de la necessitat de ser visitat per un metge i trucar a la seva família.

En primer lloc, el jove va cridar a la mare per explicar-li la situació i com es trobava. La mare el va adreçar al centre de salut més proper. Tot i així, ell mostrava algunes reticències per anar-hi tot sol caminant.

Davant aquesta situació i per no deixar-lo desemparat, amb el seu consentiment es va trucar al 061, després d'explicar el que li passava, aquest servei va dir que no era possible atendre la demanda al no ser prou urgent. Tot seguit, es va cridar a la Policia Local i se li va exposar la situació amb la intenció de demanar si era possible fer-li un acompanyament al canal salat, van respondre que aquest servei corresponia a l'ambulància del 061.

En vista de les dificultats trobades per acompanyar a aquesta persona al centre de salut, es va optar per acompanyar-lo amb el cotxe particular de la persona a la que s'havia demanat ajuda. Una vegada allà, es va ajudar-lo a explicar el que li passava al personal de recepció i va marxar.

Unes hores després, aquesta persona va tornar al Canal Salat, per interessar-se pel seu estat. A fora es va trobar el noi que l'acompanyava, qui va explicar que l'amic era dintre de la consulta des de feia una estona i estava preocupat. Amb la intenció de tranquil·litzar el noi, es va demanar a una zeladora si els podia informar de com es trobava el jove. Aquesta persona, els va dir "que açò no podia ser, que si volia ser atès havia d'estar més quiet o trucarien a la Policia", sembla ser que el jove en estar nerviós havia entrat i sortit diverses vegades del centre durant l'espera.

Aquesta és una història ben real, malauradament. Però anem a fer una mica de befa que si no serà infumable. Pens que cal dir ben fort Gràcies per una feina tan ben feta senyors del 061!! Gràcies senyors policies!! I gràcies senyora zeladora!!

No s'ha de generalitzar, però no sé si és un tema d'uniformes, que transmuten als que els llueixen i se senten totpoderosos o tot peresosos; o tal vegada és un problema de la gent que fa feina per atendre a persones (o a la comunitat com hi ha qui diu ja que sembla que queda millor), per atendre a persones dèiem, però a qui fa vessa atendre; o tal vegada el problema és el president del Govern (clar, com ara tot és culpa seva, també li carregarem el mort).

Ara prou befa. I que sigui infumable: Quina formació-deformacio-cultura-incultura-professionalitat-aprofessionalitat-etc. té una persona uniformada del sistema sanitari que amenaça dient "que açò no pot ser, que si un ha de ser atès ha d'estar més quiet o trucarem a la Policia"? Senyoraaa!! que esteim fent feina per persones que ja ho passen prou malament! Que no li han mostrat que no està bé anar amenaçant a la gent!? Que no cobram prou per fer feina!? Com se sentiria vostè en el seu lloc!?

Senyors del 061, Protocol? Aquí no farem certs comentaris ja que gent que ha fet feina dins aquest muntatge ha contat prou coses de com va, i no s'ho val. Però què hem de fer? Telefonar quan un ja ha mort perquè es consideri d'urgència? O no, millor, generar un major patiment a la persona en qüestió i telefonar després per sebre si ja és prou urgent... més hauria valgut dir que hi havia un excés de feina i que degut a les retallades del Govern no teníem prou personal... Policiaaa! Bé, no ens estendrem més, també hi ha retallades i la culpa és d'en Mariano i ja està.

Pens que des de l'Associació només ens atrevim a demanar una cosa que pot ser molt simple o molt complexa: que la gent faci la seva feina. Ah! i si es fa amb sensibilitat, millor. No perdem de vista que feim feina per a persones que pateixen.

Junta directiva d'ABIBm

Una de barres...

Resulta que a Alaior tenim una escola de nova construcció. És el CEIP Mestre Duran, escola on jo personalment hi tenc els meus fills escolaritzats.

A aquesta escola hi ha entre moltes coses unes barres de fusta de pi, col.locades verticalment davant les portes de vidre que donen als patis amb la intenció que aturin un poc el sol i així assegurar que dins les aules no es morin de calor durant la primavera i els inicis de l'estiu. Perquè vos faceu una idea, les barres volen ser com les de la nova escola que s'ha construït a Maó. Amb la diferència que les de Maó sí tamisen la llum del sol perquè són mòbils, i les d'Alaior, no.Fins aquí tot està molt bé. El problema és que aquestes barres, realment no acompleixen amb la seva missió original de tamisar la llum del sol, ja que són barres fixes, i a causa de la separació que hi ha entre una barra i altra (hi passa un infant), el sol hi passa igual; per tant més que aturar la llum el que donen és la sensació d'estar dins el pati d'una presó i poca cosa més.

El més seriós de tot és que representen un perill pels alumnes perquè algunes tenen esquerdes, i ja hi ha hagut més d'un i de dos braverols, que de ferir en un cantell de la barra, ja que tampoc tenen cantells rodons, podria significar un bon aixap a algun infant.

L'escola ja ha donat part a l'Ajuntament i des del consell escolar s'ha demanat per escrit que es venguin a llevar les barres, al manco les que signifiquen un perill directe pels infants, o sigui les que trobem al pati i per resposta enguany, ens hem trobat que les han vingudes a vernissar. Punyeta món! ja que les hem d'engronxar, al manco les haurien pogudes pintar de colors, i així llevam un poc de "efecte presó".

A més, dos alumnes de la seu universitària d'Alaior van presentar a l'escola un projecte en el qual quedava bastant clar el perill i la poca idoneïtat de tenir aquestes construccions dins el pati i tant a l'abast dels infants, però des de l'Ajuntament ens diuen que no hi poden fer res, no sé si per tema de competències, i des de les més altes esferes a les que s'ha explicat el problema ens han dit que fins que no passen deu anys de la construcció de l'escola no es poden fer modificacions estructurals.

I amb tot aquest "xou" a la comunitat educativa només ens queda fer tres coses:

Primera: encomanar-nos a tots els sants del calendari perquè no passi res a ningú mai. I si passa que no sigui massa greu.

Segona: Quedar un dia tots els pares i mares serres en mà i retallar el problema, cosa que estaria bastant d'actualitat, per altra banda.

Tercera: esperar que hi hagi una desgràcia prou seriosa i que després haguem de dir allò tant penós de: "si és que ho havíem dit moltes vegades, i mai ens havien fet cas...."

NATÀLIA VINENT MASCARÓ
Alaior