Cartas de los lectores

No obstant, tots sabem que Espanya és diferent. Aquí, els "ajustos pressupostaris" en aquesta àrea s'estan duent a terme, any rere any, per damunt de la mitja de les retallades en altres àmbits. Durant el 2012 els retalls han arribat, ni més ni menys, que al 25% del total, encara que la inversió en I+D+i sigui ja molt menor a la mitjana europea. Aquesta situació està provocant una reducció dels projectes d'investigació i de la participació en organismes internacionals, a més de forçar molts dels joves més ben preparats a buscar-se la vida fora d'Espanya.

Però, d'aquest govern, ja res ens sorprèn. Per a comprovar la seva estratègia en I+D+i tan sols hem de llegir un article publicat el passat mes de juny per la Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació a la revista "Nature"(1), una de les publicacions científiques més importants, on reconeix la seva creença en què a Espanya sobren científics, i que l'enfortiment del sistema científic espanyol ha de venir d'un aprimament "en quantitat, no en qualitat". És a dir, totalment el contrari del que fa la resta d'Europa. Això sí, a Espanya el que no sobra són espies ni esglésies, dues de les úniques partides pressupostaries que han augmentat.

Malgrat tot, pel 2013 la cosa canvia i el PP presumeix de no haver reduït el pressupost en I+D+i: ha descobert com retallar sense retallar. En el Projecte de Pressupostos per al 2013, la inversió en investigació civil pràcticament no ha sofert cap reducció, passant de 5.633 milions el 2012 a 5.562 milions el 2013. I on està la trampa llavors? Per a entendre-ho, primer s'ha d'explicar com s'organitzen les inversions en investigació en aquest país.

Els pressupostos en Investigació sempre es divideixen en dos grans grups, les subvencions i els crèdits. Les subvencions són ajudes directes de les que viu la major part del sistema d'investigació públic espanyol. Els crèdits, en canvi, són això: crèdits o préstecs que es concedeixen a empreses o organismes públics que disposin de fonts d'ingressos per a poder-los retornar. A més, per aquesta condició de préstec, no tenen un destí fixat i una gran part dels diners destinats a crèdits acaben sense ser invertits, tornant d'aquesta manera a l'estat. Per a donar un exemple d'això, el 2011 un 40% del pressupostat per a crèdits no es va gastar. Amb això explicat suposem que ja podeu anar endevinant què ha fet el govern perquè els hi sortissin els comptes: augmentar la destinació a crèdits i reduir la de subvencions.

La reducció final arriba al 13,68%. Fixant-nos en els centres en particular, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la major institució d'investigació d'Espanya, perdrà un 9,9% del seu pressupost. Tenint en compte que el passat juliol ja va haver de suspendre pagaments a proveïdors per a poder retribuir les nòmines, ens podem fer una idea de la importància d'aquesta retallada i de la situació de gravetat en què es troben els centres. Si es segueix en aquesta línia, el pròxim any els organismes d'investigació espanyols passaran de no poder incorporar joves investigadors a haver d'aplicar EREs als seus investigadors.

Després de la gran millora dels darrers anys, el sistema científic espanyol està veient com es destrueix tot el que s'havia aconseguit durant els més de 30 anys de democràcia. Recordin, senyors governants que, tal i com es va dir a la "Declaración de Granada" després del I Congrés sobre Comunicació de la Ciència el 1999, "els enemics a batre per la ciència són els mateixos que els de la filosofia, l'art o la literatura, és a dir, la incultura, l'obscurantisme, la barbàrie, la misèria i l'explotació humana".
Joventuts Socialistes de Menorca
secretaria d'economia, innovació i investigació

Dia mundial de les malalties mentals
Ahir va ser el dia mundial de la salut mental, que enguany ve agreujat per la crisi econòmica que patim. L'altre dia escoltàvem per la ràdio: Catalunya està fent un protocol per poder prevenir els suïcidis ja que aquests dos darrers anys han augmentat considerablement, essent la població més afectada la de 30-45 anys. Ens demanam: i les altres comunitats? Són dades que no agrada fer-les públiques però les tenim entre nosaltres. No podem tolerar que es facin retallades en salut mental, no podem retirar a un segon lloc les persones afectades per algun trastorn psíquic.

Tots tenim entre nosaltres algun familiar, amic, company de feina, veí... que pateix de malaltia mental. Des d'Abib-Menorca recomanam cuidar de la nostra salut mental, així com de les persones del nostre entorn. Intentar viure amb menys estrés, cuidar, i deixar-nos cuidar pels nostres familiars, amics, companys de treball..., i sobre tot canviar la visió i l'actitud vers els problemes de salut mental, afrontar-los amb decisió... Cada vegada coneixem més casos perjudicats per les retallades en l'atenció social i sanitària, el que està provocant un greu deteriorament de les persones afectades amb malalties mentals, en molts casos condemnats a l'exclusió social.

Hem de lluitar per les persones afectades i normalitzar la seva integració al món laboral, i superar els prejudicis i l'estigma associat a les malalties mentals. Aquest hauria de ser un objectiu compartit per tots, per arribar a una societat més justa.

També hem de defensar fermament el manteniment dels serveis sanitaris i socials d'atenció a la discapacitat i a la salut mental, com a part dels drets fonamentals de les persones. La Confederació FEAFES, que reuneix a les associacions que representem les persones amb malalties mentals, proposa la millora de la qualitat en l'atenció a les persones amb malaltia mental i reclama que cap canvi legislatiu sigui en detriment d'aquests serveis. Així reitera l'objectiu de fer complir la Convenció de l'ONU dels drets a les persones amb discapacitat, ratificada per l'Estat espanyol.

Amb motiu de la celebració del dia del malalt mental, ABIB Menorca ha organitzat una conferència que tindrà lloc divendres, dia 19 d'octubre, a la sala d'actes de l'Hospital Mateu Orfila sota el títol "Trastorn afectiu bipolar: hàbits de vida saludable". La conferència serà a càrrec del Dr. Antonio Liñana, psiquiatre, coordinador de Salut Mental de l'Àrea de Menorca. És una xerrada oberta a tota persona interessada i conscienciada en el món de les malalties mentals. Vos hi esperam.
ABIB Menorca