Cartas de los lectores

En primer lloc, dir que aquesta carta s'escriu des del màxim respecte cap a totes les persones que, d'una manera o altra participen en la responsabilitat del bon funcionament d'una institució que tots volem immillorable tant per als residents d'avui, com per als futurs, on estem inclosos tots nosaltres.Familiars dels residents del Geriàtric d'Alaior hem seguit les notícies que ens han arribat els darrers mesos, amb una certa inquietud i preocupació. I, si bé és cert, que la situació social i econòmica que vivim ens obliga a ser més austers amb les despeses, pensem que ara és el moment de ser més seriosos, més reflexius, fins i tot, més creatius a l'hora d'escatimar, per tal de no perjudicar un segment de la població, que per la seva vulnerabilitat, és quan més necessita de l'ajuda, atencions i, sobretot, de la possibilitat de viure amb dignitat l'última, però, no menys important etapa de la seva vida.L'experiència en comprovar constantment l'atenció individualitzada i col·lectiva durant les vint-i-quatre hores, que ncessiten i reben fins ara els residents, ens fa pensar i preguntar si serà possible rebre la mateixa calidesa humana i la qualitat del servei amb menys personal. Dubtem de que sigui factible, i ens obliga a fer en veu alta aquesta reflexió.

Per altra banda, volem manifestar la gratitud cap a la gestora INTRESS, per la dedicació, comprensió, i atencions donades als residents, en el dia a dia del nostre Geriàtric. Els detalls quotidians petits i grans, que van encaminats a que el model estigui molt proper a l'ambient d'una gran família, ens dóna confiança i certesa, que els nostres avis estan en bones mans.

La il·lusió dels familiars seria que la gestió seguís en mans de l'empresa INTRESS, i vagi cap a ells, una vegada més el nostre agraïment. Però cas de que no fora així, i una altra empresa gestora se'n fes càrrec, preguem que la gestió es porti a terme amb els mateixos principis d'humanitat i sensibilitat, i amb el mateix grau d'eficiència com fins ara.

Familiars dels residents
del Geriàtric d'Alaior

Las tortugas y los torrentes

Andaba una linda tortuguita, llamada Tortu-Gaby, hojeando los periódicos de la Isla junto a su abuelo Tortu-Avi, y con cara cariacontecida preguntó:
Avi ¿qué es el GOB que tanto se preocupa por nosotras?
- Son unas personas muy buenas que se interesan por casi todos los animalitos que se mueven.
-¿Como el santo aquel de Asís?
- No, no son santos, dijo el Avi, pero saben mucho y son muy listos.
- ¿Como los maestros que enseñan? -preguntó Gabi.
-No, tanto no. Pero tienen mucho tiempo para pensar.
-¿También se preocupan por nuestras enemigas las gaviotas?
-¡No! Pero a veces...
-Pues... ¡Anda! con lo buenos y listos que son ¡qué no harán por sus congéneres! -exclamó Gaby.

-¡Uff...! refunfuñó Tortu-Avi.
-Pero... ¿Por qué es malo limpiar los torrentes con lo que nos gusta que pase el agua? ¿Y por qué les interesan tanto las algas de las playas si están muertas?
-Gaby, por favor no me des la lata.
-Avi, ¿no crees que algo sacarán con estas cosas? Si no, no lo entiendo.
-Anda Gaby, ¡calla, que yo no soy maestro! y saca de paseo al caracol que te regalé, y cuidado no muerda un tamarindo que nos denuncian.

Lorenzo Muzás Labad
Es Mercadal