Cartas de los lectores

La constatació que en el 2012 no s'ha complert amb cap de les previsions fixades, ja s'ha fet efectiva i el Govern així ho ha reconegut.

El Vicepresident econòmic s'ha quedat molt enfora dels objectius de creixement econòmic, de deute públic i de dèficit.

Desviacions importants que haurien de fer entendre al President Bauzá que per la via de l'austeritat i del càstig del consum no recuperarem l'economia.

L'ortodòxia de les retallades està fracassant, perquè també implica la reducció dels ingressos i per tant el desequilibri en els comptes públics.

Un any i mig de Govern amb resultats que evidencien clarament que per la via de l'austeritat extrema, de la penalització del consum i de la renuncia al finançament acordat, tan sols estan aconseguint incrementar la crisis, fer-la més profunda i més injusta.

Ja sabem que les retallades no ens faran sortir de la crisis. I si les acompanyem amb l'encariment dels productes de consum, aleshores tindrem la pitjor de les fórmules econòmiques possibles.

Malauradament però, el Govern s'ha encaparrotat, a més de continuar amb les retallades, en penalitzar el consum a base d'imposts; amb noves lleis que ens deixen a tots els ciutadans amb menys recursos per gastar, mentre debiliten als sectors econòmics de la nostra illa.

Quanta competitivitat perdrà una empresa d'alimentació que en plena crisi, i fruit dels imposts del Sr. Bauzá, haurà d'apujar una part dels seus productes envasats una mitjana del 20%?

Les patronals parlen que per una família tipus, l'increment fregarà els 300 euros/any. I si aquesta és nombrosa o amb membres dependents, es superen els 400 euros. I açò, són massa diners que es deixaran de gastar en productes d'alimentació al cap de l'any.

I així podem seguir.

Quanta competitivitat perdrà una empresa de serveis turístics -com les de lloguers de cotxes- que ha d'incrementar el preu dels seus productes un 25% en temporada alta i un 70% en temporada baixa?

Un turista que lloga un cotxe, destinarà 50 euros de les seves vacances a abonar aquest nou impost. Vacances més cares i menys diners per gastar.
I n'hi ha més.

És possible que per als magatzems de construcció, naus amb exposició al públic o centres de jardineria, amb una superfície per damunt dels 5.000 m2 –i a Menorca n'hi ha unes quantes- hagin de pagar un impost anual que superarà els 100.000 €?

De veritat troben, que amb la què ens està caient, moltes d'aquestes empreses insulars tenen capacitat per fer front a un impost tan desmesurat?

Dubto que hi hagi una empresa a Menorca, en aquests moments de crisi, que pugui fer front als nous imposts... a no ser que redueixi personal i pugi els preus de venda per subsistir. A no ser que encareixin més el cost de vida i destrueixin més llocs de feina.

Tot un míssil en la línia de flotació de moltes de les nostres empreses que ha sigut dissenyat, construït i executat pel Govern de les Illes Balears.
Aquestes són les conseqüències d'unes decisions de Govern que portaran més atur i més destrucció al nostre teixit productiu.

Açò sí, mentre sortirà el President Bauzá, i la seva claca, afirmant que les famílies pràcticament no notaran els nous imposts que estan a punt d'entrar en vigor. I el vicepresident econòmic ens explicarà, sense avergonyir-se, que amb els nous imposts es recuperarà l'economia.

I açò és el que més dol. Que el problema ja no és la crisi econòmica, sinó les mesures de la dreta per sortir-ne d'ella.

Marc Pons
diputat socialista al Parlament
de les Illes Balears

La nostra veïna ciudad ladrillo i l'estimació per les llengües

La primera vegada que ho vaig sentir per la ràdio, no sabia si es tractava d'una broma o era el dia d'enganar. Però no, era una notícia real, i ademés s'ha anat repetint en diferents ocasions.

I me deman: Què ha passat amb els assessors lingüístics dels ajuntaments? És que ja està tot permès amb les ditxoses retallades? No podem posar més amor i cura en les coses que feim? Perquè algú li va donar a la tecla del traductor directe, no?

Jo al principi reia i ho contava com un acudit graciós, fins que un diari illenc , va confirmar-me que aquells falls eren reals. Fins i tot estava penjat a la web amb coses tan esperpèntiques com aquestes: Maó= Ladrillo, els escoltes= los escuchas, Xec= Cheque, cor de cant= corazón de canto, o fins i tot "amb l'actuació de Maria Campos", la nostra apreciada cantant alaiorenca, que en tantes ocasions ha demostrat la seva estimació per les llengües.

I és que sembla, que ara, amb açò de deixar el català en un segon terme, amb aquest desprestigi, ja està tot permès.

No ho hem de permetre, ens havia costat molts anys i molts esforços posar la nostra llengua al seu lloc. Però què està passant? Jo ho tenc clar: un grup de polítics que en aquests moments lideren les masses són molt pro-castellanistes o bastant anti-catalanistes, que en el fons ve a ser el mateix, i en pocs dies ho han tirat tot per avall.

I de vegades aquests polítics són els mateixos que volen re-introduir actes perduts com per exemple el de posar una corona al rei Alfons III, que per més inri fou el que dugué aquí la nostra llengua, ja que abans d'ell, Menorca era mora.

Deixem-nos d'honrar però a tants de reis i anem a posar sentit a la vida de cada dia, faguem les coses amb estimació de veritat. Si estimam les nostres arrels catalanes i els costums que ells van dur, hem d'estimar la llengua que ens van inculcar. O tot , o res, crec jo, no açò sí i allò no perquè em convé. Quin desastre!

Aprofitaré per dir que no som gens monàrquica, ja que em sembla una institució caduca, totalment prescindible. Hem de ser tots més iguals com persones, no uns poderosos i rics i altres pobres i sense cap poder. Rebel·lem-nos ara ja!

Fem un crit per la nostra llengua, no tinguem por de reivindicar-la o de posar símbols demostrant la nostra compassió pel que li està passant.

Personalment, des de ben petita he llegit i escrit en català. I quan hi penso, encara m'escarrufo d'emoció perquè els primers contactes amb aquesta llengua a finals del franquisme van esser dins l'escola de La Salle, on L'APIMA pagava una persona experta, el meu company de la revista S'Ull de Sol, en Pere Gomila, perquè ens donàs unes lliçons dins l'horari escolar. (Sempre he estat molt agraïda a les ments obertes que ho van pensar així i ens ho van donar com un regal).

Des de llavors, ja fa uns quaranta anys, vaig començar a escriure en català les meves cartes des de Canàries, on passava els estius a l'al·lot que més estimava i als avis que més estimava. Aquests últims, encara que eren majors, sempre em van recolzar i m'ajudaren a estimar més i més la meva llengua catalana, en una època en què quasi tothom s'escrivia en castellà. He arribat a la conclusió de que açò és més qüestió de ser persones de mentalitat oberta o tancada, i també és ver que els quaranta anys de franquisme "aprendiendo en castellano" ens van marcar massa.

PS: Aprofitaré per dir que som mestra d'anglès i estim totes les llengües del món, però la pròpia és la materna i la que ens ha de servir de referència.

Macarena Ramos Pons
Alaior

Condol de s'Atlètic Ciutadella/Dosa CF

Des dels clubs Atlètic de Ciutadella i Dosa CF volem expressar el nostre més sincer condol a la família de Joan Mascaró Florit, així com al CE Ferreries i a l'Associació Històrica del Futbol Menorquí, i ens unim en el seu dolor per tan sensible pèrdua d'un home molt lligat, des de sempre, al futbol menorquí i que ha deixat una profunda empremta en tots els que l'hem conegut, a l'hora que demanem una oració en la seva memòria. Descansi en pau.

Juntes Directives
Atlètic Ciutadella/Dosa CF