Cartas de los lectores

Na Maria Pons, coneguda per tots com na Maria Rei, va morir el passat dia 2, després de poc més de dos anys de traslladar-se al Centre Sociosanitari Santa Rita. Vivia en una casa antiga amb poques comoditats des Migjorn Gran, cosa que la impedia moure-s'hi amb facilitat. Ella mateixa va demanar anar a Santa Rita perquè veia que ja no podia valdre's per si sola i, amb la tristesa de deixar la casa on havia passat tants anys, va arribar el dia en què la van cridar per anar a Ciutadella. Tots sabíem que na Maria era una dona amb geni i de caràcter fort, i no estàvem segurs si s'adaptaria a la convivència amb moltes altres persones ancianes en un lloc on hauria de respectar uns horaris, unes obligacions i unes noves maneres de fer. Era un dona reservada i independent i mai li havia agradat que li diguessin com s'havien de fer les coses. Açò no obstant, sabia i sabíem que a partir d'aquell moment tot canviaria. La seva cultura, valentia, força i, sobretot, la seva lucidesa mental, van fer que a poc a poc s'adaptés a la nova manera de viure, tot i que enyorava ca seva, el poble i les visites diàries de la família.Aquesta integració a Santa Rita no hauria estat possible sense l'ajuda, la paciència i l'estima de totes les persones que fan feina en aquest centre: a ells i a elles va dedicada aquesta carta. Na Maria tenia molt clar on era, volia tenir content tot el personal i, sobretot, volia donar la mínima feina possible.
Sempre tenia un bombó o un caramel preparat per donar com a agraïment al personal del centre; era imprescindible que no se li acabessin. Açò ens demostrava que s'hi sentia a gust i així va guanyar-se, a poc a poc, l'estima de molts dels treballadors.Els familiars volem agrair immensament a tots els treballadors i treballadores del centre l'atenció que han prestat a na Maria durant aquests dos anys, ja que ens han donat la tranquil·litat que estava ben cuidada i atesa.

Gràcies al personal de neteja per mantenir la seva habitació i les instal·lacions en perfectes condicions; gràcies als serveis tècnics per la paciència quan tenia algun problema amb el televisor o algun desperfecte; gràcies al personal de bugaderia per netejar-li la roba i tenir-la a punt quan la necessitava; gràcies al personal de cuina i menjador per adaptar-li la dieta i atendre-la; gràcies al personal de recepció per la simpatia amb els familiars i els amics; gràcies als zeladors, zeladores i auxiliars per la calma i bona atenció amb ella; gràcies als infermers, infermeres i doctors per cuidar-la; gràcies a la treballadora social per facilitar-li l'adaptació; gràcies al personal de rehabilitació i activitats per ajudar-la a no perdre les ganes de caminar i mantenir-li la memòria i la ment sempre actives; gràcies als serveis de podologia i de perruqueria per tenir-la sempre polida; i gràcies a la direcció del centre per obrir les portes a les famílies i gestionar uns professionals excel·lents.

No volem perdre aquesta oportunitat per donar les gràcies als altres ancians i ancianes residents al centre que també estimaven na Maria, l'anaven a veure i li donaven conversa. Santa Rita no només és un centre de gent gran, sinó també un lloc on els familiars hem creat vincles d'amistat i estima amb els interns i amb els familiars que els van a veure regularment, que sabem que senten molt la seva pèrdua.

En definitiva, esteim molt contents amb el tracte que hem rebut del centre sociosanitari, no només perquè ens ha acompanyat en el moment del traspàs de na Maria, sinó sobretot perquè ha trobat sempre un moment per abraçar-la i besar-la durant els dos anys en què ha viscut a Santa Rita.

Els familiars de na Maria Rei
Es Migjorn Gran

L'estudi sobre el Parkinson per causa genètica

Benvolguda Sra. Fortuny i estimats membres de l'Associació de Parkinson de Menorca:Primer de tot, m'agradaria transmetre'ls el meu profund agraïment a l'Associació de Malalts de Parkinson de Menorca per la sensacional col·laboració obtinguda en l'estudi del Parkinson a la illa. A més també voldria agrair de nou a tots els pacients i a les seves famílies per l'excel·lent acollida que varem tenir els metges de l'Hospital Clínic de Barcelona durant la visita a Menorca, per l'alt grau de participació en l' estudi, i a tot l' equip de Neurologia de l'Hospital Mateu Orfila pel seu interès i col·laboració. Sense vostès hagués estat impossible realitzar aquest estudi.L'objectiu fonamental del projecte que estem portant a terme , i per el qual hem sol·licitat la seva col·laboració, és la identificació de pacients amb la malaltia de Parkinson de causa genètica. Els resultats permetran profunditzar en les causes i millorar els tractaments. És un estudi que està patrocinat per la Fundació " The Michael J. Fox Foundation for Parkinson's Research" de Nova York, i que, en línies generals, pretén determinar el paper de la genètica en el Parkinson i en particular en un gen, el gen LRRK2, el que més freqüentment causa el Parkinson si està alterat.

En la visita del nostre equip a Menorca el passat mes de setembre, varem obtenir mostres de sang de 62 pacients, que, de forma absolutament altruista, es van oferir com a voluntaris. L'anàlisi d'aquestes mostres, a l'Hospital Clínic de Barcelona, ha detectat que un pacient presentava una mutació genètica en el gen LRRK2. Gràcies a aquesta troballa hem pogut ja realitzar un estudi exhaustiu al subjecte afecte i als seus familiars. Hem obtingut mostres de varis teixits biològics , realitzat escàners i ressonàncies magnètiques cerebrals i estudis de son, entre altres proves. L' estudi de subjectes amb mutacions en el gen LRRK2 es d'una enorme transcendència, i pensem que ens portarà a desenvolupar nous tractaments més eficaços. Aprofito per agrair especialment a aquesta família menorquina, que s'ha desplaçat a Barcelona per a la realització d'aquest estudi. La seva participació ha estat extraordinària; la seva generositat és un exemple per els investigadors del projecte i un estímul per seguir treballant.

L'estudi portat a terme fins ara a Menorca evidencia que un percentatge important de pacients tenen familiars afectes de Parkinson. És, doncs, evident que determinats aspectes genètics juguen un paper en la cas de la malaltia de Parkinson a l'illa, i és per això que hem iniciat uns costos anàlisis que es faran a Nova York per identificar altres gens, a més a més del LRRK2, que son causants d'aquests casos de Parkinson familiars. És possible que existeixin mutacions genètiques que es donin exclusivament a Menorca, cosa que esdevindria d'extraordinari interès.

Finalment, els projectes desenvolupats fins ara han establert las bases a un estudi més específic sobre l'epidemiologia del Parkinson a Menorca, que permetrà conèixer de forma precisa, entre altres coses, el número de pacients a l'illa, la seva distribució geogràfica i l'existència de possibles alteracions en el medi ambient, que contribueixin al desenvolupament de la malaltia. Esperem trobar el finançament necessari per poder iniciar-lo quan més aviat millor, potser després de l'estiu del 2013. Una vegada més, comptem amb la seva col·laboració perquè sigui tot un èxit.

Estem molt satisfets i agraïts per la col·laboració obtinguda, però, sobretot, per la qualitat humana de tots els pacients, així com dels seus familiars, del personal sanitari implicat i dels membres de l'Associació de Malalts de Parkinson. Ha estat un plaer visitar Menorca i esperem tornar a veure'ns aviat.

Moltes gràcies.

Dr. Eduard Tolosa
Hospital Clínic
Barcelona

Menorca i els que ens visiten

De tant en tant, la premsa local publica cartes d'opinió d'algú que ha vingut a passar uns dies a Menorca alabant la nostra Illa, la bellesa del seu entorn i de com hem sabut preservar el seu encant evitant l'edificació massiva que s'ha produït al llarg de la costa espanyola i pot ser també de les altres illes.Fins aquí, amb aquestes cartes, tot sembla meravellós, els menorquins hem fet lo correcte, Menorca és una Illa privilegiada. Però jo em demano el per què aquestes persones no es queden a viure amb noltros en lloc de quedar-s'hi uns dies i després marxar. Si es conformarien (si trobessin feina) en treballar tres mesos de temporada i viure la resta de l'any amb el que han cobrat en tan curt temps.Ells, els qui ens alaben, poden viatjar perquè tenen feina assegurada més de tres mesos l'any o bé no els fa falta fer feina. Molts dels que vivim a Menorca no ho veiem amb els mateixos ulls, Menorca és molt polida i tan sols uns quants privilegiats poden gaudir d'ella. Ens fa falta poder treballar dignament el temps necessari per dur una vida sana i agradable.

No sé si la precarietat laboral que estem patint, és haver preservat Menorca, de la qual cosa me sent orgullosa, açò no resta que ens faci mal, que els que ens visiten tan sols vegin les bondats de l'Illa i no se n'adonin de les mancances que patim, que a vegades pareix que tan sols se recorden de noltros per recaptar diners o per disfrutar del que tants d'esforços ens costa als menorquins conservar. A més, si no ens tinguessin tan deixats de la mà de Déu, podríem oferir als nostres visitants moltes altres atraccions: coves, monuments, palaus, cases rurals, que es deterioren per manca de conservació, tenim moltes altres coses interessants tant o més que el camí de cavalls i no ho podem aprofitar. Potser no en sabem? És que els nostres representants no ens representen allà a on van? És que a Menorca hi viu poca gent i açò representa molt pocs vots en les eleccions i no val la pena que ens donin el que ens pertoca?

Que a Menorca hi ha qualque cosa que falla, és evident i els que vénen a passar uns dies amb noltros, no se n'adonen.

Margarita Bosch Mesquida
Ciutadella