Cartas de los lectores

La Parròquia de St. Esteve organitzà, dia 8 de març (declarat per l'ONU "Dia internacional de la dona"), una meditació sobre la violència contra les dones. A la trobada hi han participat una cinquantena de persones, homes i dones, joves i no tan joves, units per "la consciència que tenen de la violència que milions de dones pateixen a tot el món". En el món hi ha més de 600 milions de dones que pateixen violència física, sexual, psicològica, econòmica, socio-cultural. Catherine Ashton (britànica, anomenada "Representant pels Assumptes Exteriors i de Seguretat de l'U.E) ha definit la violència contra les dones, com "La violació més difusa dels drets humans d'aquests temps".Celebrant la Jornada Internacional de les dones, és necessari demanar-se què fer per a poder caminar cap a un futur millor. Aquesta inhumanitat, que ha desencadenat una gran indignació global, forma part d'un problema que envaeix virtualment tota societat, tota forma de vida. Si miram les dones que ens rodegen, les de les nostres famílies i comunitat, i si ens adonam que també no poques d'elles, segons estadística, poden viure violència durant la seva existència, veurem clarament que no podem callar. De les nostres paraules haurem de donar compte als homes, però dels nostres silencis, a Déu.Aquest any, amb motiu de la Jornada mundial de la dona, la Parròquia de st. Esteve ha volgut convertir aquesta inquietud en pregària i combatre, així, l'amenaça global allà on hi és present: a casa, en els llocs de treball, a zones de conflicte i en la ment de persones que permeten que aquesta violència perduri.

No pot haver-hi pau si no hi ha pau a les nostres cases i famílies. Si hi ha fillets que viuen en llocs violents amb conseqüències molt serioses per a la seva vida. Açò converteix la violència contra les dones en un problema que afecta a tota la societat i també el futur dels nostres fills.

L'eliminació de les desigualtats consisteix en la defensa de la dignitat humana i en la possibilitat d'una represa econòmica. La desigualtat de gènere –accentua l'OCDE- no significa tan sols reduir la important contribució de les dones a l'economia, sinó també malgastar els anys d'inversió en l'educació femenina.

Eduquem els joves, homes i dones, en la consciència de la seva dignitat. Hem d'aconseguir un equilibri moral, espiritual i social. I aquí hi ha la importància de l'Església, que té com a missió oferir una paraula que saneja, allibera i reconcilia. Hem de reconciliar-nos!

Consell Parroquial de Sant Esteve
Ciutadella

No deixarem
de protestar...
i de fer feina

Com a mestres d'una escola pública que som en aquests moments ens sentim dolguts i preocupats perquè les retallades que s'estan duent a terme als centres educatius perjudiquen l'avanç i el progrés de la nostra societat, conseqüències de les quals es veuran a mig i llarg termini, amb menys formació i qualificació dels nostres joves quan acabin els seus estudis i, per tant, amb més dificultats per trobar feina estable. No deixarem de protestar per dir clarament que no volem aquest camí que ens duu cap al fracàs com a societat avançada que volem ser, no deixarem de protestar per dir prou al desmuntatge que s'està duent a terme de l'escola pública, no deixarem de protestar per fer sentir la nostra veu per dir que no estem adormits, que estem ben desperts, que sabem què volem pels alumnes, pels nostres fills i filles: ser persones amb un futur amb bones perspectives. No deixarem de protestar per dir fermament que volem caminar i treballar per superar d'una vegada per totes l'elevat îndex de fracàs escolar a les nostres Illes, no deixarem de protestar per dir que la nostra llengua i la nostra cultura també té un valor que no es pot desprestigiar de qualsevol manera... no deixarem de protestar però tampoc deixarem de treballar per a la nostra escola pública, perquè ens l'estimam, perquè volem el millor pels nostres alumnes, perquè sabem a què jugam i què ens jugam amb els nostres alumnes.

Grup de mestres CP Castell de Santa Àgueda
Ferreries

Antoni Camps, millor ho demani al president Tadeo

Hi ha certeses que incomoden i més en governs que fan del discurs únic una vertadera estratègia política.Digerir determinades veritats per aquests governs és sempre complicat. L'opció fàcil, a la que ja estem tan acostumats, és la de quedar-se quiet i no et moguis, mentre amollen algun rottweiler que mossegui amb acusacions sense fonament.No ha agradat ni al Govern, ni al Consell, ni a l'Ajuntament d'Alaior la documentació escrita que des del PSOE hem entregat als mitjans de comunicació i on es demostra que, a pesar de l'existència de recursos econòmics per executar les obres del Parc Bit de Menorca, el Govern de les Illes Balears va decidir arxivar l'expedient de contractació.

El discurs de l'herència rebuda es queda sense recorregut, mentre s'evidencia la incapacitat del Govern per liderar, acordar i executar projectes necessaris per a Menorca.
Antoni Camps ha sigut l'encarregat d'envestir, una vegada més, amb la finalitat de dissimular les greus errades d'un Govern que es nega a donar explicacions de les seves actuacions.

I una vegada més s'equivoca. De fet si ho hagués demanat al president Tadeo, li hauria bastat per adornar-se'n.

Hauria bastat que li hagués demanat perquè, si els diners no hi eren, en la liquidació del 2011 aprovada pel Govern Bauzá reconeixen l'existència de 4.250.000 euros disposats i pendents d'ordre de pagament per al Parc Bit.

Hauria bastat que li hagués demanat perquè el juliol del 2011 –governant el Sr. Bauzá- es certificà la correcta tramitació de l'expedient de contractació, el que permetia l'adjudicació de les obres.

Hauria bastat que hagués demanat al president del CIMe i a la batlessa d'Alaior perquè, si els diners no hi són, l'octubre de 2011 votaven a favor de l'adjudicació immediata de les obres del Parc Bit.

Millor encara. Hauria bastat que el propi Antoni Camps s'hagués demanat perquè va votar, ell mateix en el Parlament, a favor de l'adjudicació immediata de les obres del Parc Bit si, com diu, no hi havia diners.

No troba que tanta contradicció mereix una reflexió per part seva, abans de sortir a mossegar?

Hauria bastat que hagués demanat perquè, si no hi ha diners, es pagà la part de les obres executades del Palau de Congressos de Palma, que a l'igual que el Parc Bit també és una inversió estatutària.

Hauria bastat que li hagués demanat perquè, si no hi ha diners, el conseller Simó Gornés ha decidit pagar més de 20 milions d'euros per a les autopistes d'Eivissa de l'ex-president Matas.

I així podríem seguir...

Només que Antoni Camps hagués fet aquestes preguntes al president Tadeo hauria evitat aquesta sortida en fals. Però es clar, no és açò el que li havia encarregat el Partit Popular.
No ens deixem enganar. La viabilitat del Parc Bit Menorca no està lligada a l'existència de recursos com predica la dreta, sinó a l'escassa importància que el Govern dóna a la innovació, la recerca i la tecnologia.

I vista la poca determinació de la dreta menorquina a l'hora de reivindicar el que ens pertoca, i el gran entusiasme que hi posen quan es tracta de repetir els missatges que arriben de Palma, poc sembla que hagin de canviar les coses.

Marc Pons Pons
Diputat Socialista al Parlament de les Illes Balears