Cartas de los lectores

Deu fer uns vint anys aproximadament que es van crear la figura del bomber voluntari o semiprofessional. Eren quan no hi havia personal de l'IBANAT dedicat a les tasques d'extinció d'incendis forestals, i en els parcs de Ciutadella i Maó hi havia pocs bombers.
Es va crear aquesta figura per complementar els parcs de Maó i Ciutadella, i poder dotar així amb un mínim de condicions les sortides que feien, bé complementant la dotació, o bé acudint als parcs per atendre'ls mentre es realitzava el servei.Aquesta figura també es va fer extensiva als municipis d'Alaior, Mercadal i Ferreries, donant així un servei i una resposta a les tasques d'extinció d'incendis, que no havia o que era molt deficient.Fins i tot els responsables del servei d'extinció d'incendis del Consell insular van tenir aquest caràcter, de semiprofessional, es a dir funcionaris de l'administració que tenien un sobresou, la majoria eren policies locals, els qual tenen incompatibilitat absoluta per realitzar altres tasques laborals, i amb açò anaven tirant.

Al Consell insular ja l'hi anava bé, ja que, per quatre "euros" tenia cinc parcs de bombers, amb personal disponible les 24 hores.

La idea, deixant aspectes legals al marge no era dolenta, tenint en compte que la cosa era provisional, i havia de canviar, tots teníem clar que estava limitada en el temps, ja que les dotacions de bombers professionals havien d'augmentar substituint poc a poc als semiprofessionals.

Amb el pas del temps els parcs de Maó i Ciutadella van anar augmentant de personal, fent que els temps de resposta a les sortides millores, però encara eren insuficients per fer desapareix la figura del bomber semiprofessional, el qual de cada vegada se l'hi exigien més coneixements i més disponibilitat pel mateix preu.

No hi varen mancar pressions per part d'alguns bombers professionals, perquè es creessin noves places per poder anar substituint als semiprofessionals. Però moltes de les pressions anaven destinades, erròniament, cap als propis bombers semiprofessionals, en lloc de anar contra el Consell i la pròpia administració, fet que va crear algunes tensions.

Amb la arribada del PP al Consell i poc abans d'acabar l'any 2011, es va reunir a tot el col·lectiu del Parc d'Alaior, amb un senyor que anava tot encorbatat, del qual es va dir que era conseller de Cooperació Local, juntament amb l'alcaldessa i el regidor de seguretat de l'Ajuntament. Aquesta reunió no va tenir altre motiu que comunicar als membres del parc d'Alaior, que el parc quedava extingit i que havien finalitzant els seus serveis, sense ni tant sol donar les gràcies pels serveis prestats en més de vint anys, a l'estil PP. Que la cosa havia estat fruit d'un rigorós estudi, (que no es creia ningú) basat en un informe de l'actual cap insular del servei, informe que a ben segur no podria ser molt objectiu, degut al caràcter de titella que té actualment el que ostenta tal càrrec. Aquest rigorós estudi, estaria basat també amb les pressions fetes per alguns d'aquells bombers professionals, i mira per on, un dels quals ara ostenta la batllia d'un destacat ajuntament del PP.

Tot en gros es va dir que feia molta estona que s'havia pres la decisió, la qual cosa era mentida, ja feia només unes setmanes que s'havia dotat de material i vestuari, i s'acabaven de fer practiques. També se'ns va dir que progressivament s'anirien incorporant nous efectius professionals i cada any aniria desapareixen un parc de bombers dels semiprofessionals.

Un cop transcorregut un any dels fets, no sols no s'ha dotat cap nova plaça de bomber professional, sinó que tampoc ha desaparegut cap altre parc de bombers, per la qual cosa hem de deduir que hi havia un interesses en atacar directament al municipi d'Alaior, i als seus ciutadans, ja que seran en definitiva, serà els realment perjudicats en la manca d'aquest servei. Tot amb la complicitat dels seus propis càrrecs polítics, juntament amb els del Consell i la d'algun altre batle bomber.

Francisco Guerrero Morello
Delegat sindical de CCOO
a l'Ajuntament d'Alaior

Cala en Porter

A mi Cala en Porter querido, de esos ocasos rojos vivos con las montañas de Mallorca al fondo, verdaderamente romántico y bello. Escribo desde ese rincón de Cala en Porter que nosotros lo llamamos "Fi del Món", calle San Domingo, que por cierto un día me referí a ello en este diario, fecha 18.11.2011. Cierto lugar es un sitio que se merece un mirador con sus bancos y papeleras por la frecuencia de parejas, abuelos, etc. Caminando van a ver el ocaso del día.Entiendo que no es una obra de envergadura. Lo que me dijo en su día el Ayuntamiento es que sería un problema de Costas, lo que es el cuento de nunca acabar.Luego aprovecho este escrito para recordar que este bello paraje de Cala en Porter que es la playa y barranco con el camí de cavalls, y esta manga de riachuelo, antiguo río que iba al mar, lo cual ahora no sirve para nada a menos que se limpiara de maleza y de ratas como conejos. Recuerdo aquellos años que el río estaba limpio, había patos y ocas, niños con los abuelos y algún turista haciéndose fotos dando de comer a los patos y todo esto está ahora olvidado.

La playa no está solo para nadar, también podría ser un rincón bello para pasear, también hice escrito de ello, fecha 13.06.2012.

Y digo yo, si alguna vez piensas ir a veranear a Cala en Porter al menos que tengas una piscina en la casa y un coche en la puerta no se te ocurra ir a pie a la playa, te puedes quedar en el intento, no hay servicio de microbús. Bueno había una vez uno de esos trenes turísticos que parecía que estabas en Marbella, y el sablazo a los turistas ya os lo podéis imaginar.

La bajada principal si vas con un cochecito de bebé puedes hacerte un seguro para que no te atropellen. Hay dos aceras, una en cada lado, diminutas. Digo yo, ¿no sería mejor juntarlas las dos a un lado? La bajada es la misma desde que se hizo Cala en Porter, lo único que antes eran otros tiempos.

Nos vamos a la otra bajada, la de la escalera frente al Playa Azul. Si cogen la subida a Monte Toro es pan comido al lado de esta subida de escalera, que allí la tienes desde que se hizo Cala en Porter, muy transitada por el pobre turista, posiblemente también el problema sea Costas y Medio Ambiente.

Total, seguimos como siempre, jugando en segunda porque en Mallorca o Ibiza hace tiempo que no bajan de primera.

Siempre he dicho que Menorca es un diamante sin pulir pero mientras todo sean trabas e inconvenientes, el tren pasara y nuestros hijos tendrán que emigrar. El turista, elemento principal de esa industria, que siempre lo hemos mirado un poco de reojo, creo que ya es hora de que lo cuidemos, ya que este turista cuando llega a su tierra será la mejor propaganda que podríamos tener gratis.

PD:
Se me olvidaba, tenemos una playa con bandera azul, no obstante en pleno agosto cuando más calor hace y más gente hay, aparece en el agua un color parecido a cloaca lo cual me duele porque hay mucha diversidad de opiniones. Si verdaderamente es un alga que produce este trastorno pido a la autoridad que ponga un panel explicativo del tema, con los idiomas que toca.

Sin más un saludo siempre cariñoso a la autoridad competente.

Tolo Pons Meliá
Cala en Porter