Cartas de los lectores

Tanmateix, de cara als lectors de bona fe, m'agradaria fer un parell d'aclariments o consideracions sobre el seu escrit 'Els catalanistes no volen promoure les nostres modalitats,' de 13/04/2013. El títol de l'article és ja d'entrada contradictori perquè posa a Mossèn Alcover com a exemple de defensor de les modalitats, i sens dubte ho fou, però és que Mossèn Alcover va ser un gran catalanista que proclamà arreu la unitat de la llengua catalana i l'existència de més substància lingüística catalana a Mallorca que no a Catalunya, fins i tot quan es barallava amb altres catalanistes. Alcover fou el Primer President de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i Organitzador del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Ell, nat a la possessió de Santa Cirga de Manacor i vicari general de Mallorca, es proclamava senzillament català, sense necessitat d'altres aclariments . Però és que, a més, Alcover s'implicà activament en política estalonant la Lliga Regionalista de Prat de la Riba. Que Alcover, catalanista, es barallà amb molts altres catalanistes com Francesc Cambó? Sí, i n'Esperanza Aguirre o en Federico Jiménez Losantos, espanyolistes, han insultat vàries vegades Alberto Ruiz Gallardón , també espanyolista. Losantos fins i tot ha tingut condemnes judicials pels insults i difamacions.

Va enfrontar-se Alcover amb l'Institut d'Estudis Catalans que havia presidit? Sí, molt durament . Consideraria Alcover necessari distingir entre valencià, barceloní, menorquí, mallorquí, ciutadellenc, maonès o ferrerienc en els llibres de text? No, per res. Alcover defensava que la llengua literària s'havia de conformar amb les aportacions més genuïnes de catalanitat de tots els dialectes, esporgades de tot castellanisme innecessari, no que hi havia d'haver una llengua literària diferent per als diferents territoris de la llengua catalana i molt manco una llengua d'ús culte diferent per a cada illa. Alcover considerava que la llengua literària, la llengua formal , havia de beure de la tradició de Ramon Llull, Ramon Muntaner, Jaume Roig, Joanot Martorell o Vicenç Ferrer; escriptors entre els quals no apreciava diferències dialectals gens significatives. El que deia Mossèn és que la llengua culta ( la pròpia dels llibre de text) d'aquests escriptors clàssics de la llengua catalana estava escampada 'viva, llampant i polent' , segons les seves pròpies paraules , en les diferents regions i que tots havien d'agafar aquesta escamparel·la per fer renéixer el model de 'llengua culta' ( la pronuncia gràvê, en terminologia d'Antoni Febrer i Cardona, o llengua estàndard en terminologia actual). En tot cas, es pot dir que Alcover era contrari al fet que el model de llengua culta es nodrís d'un únic dialecte. Per exemple, li hagués semblat aberrant que els llibres de text menorquins haguessin exclòs la genuïna llengua catalana d'Ausiàs March o de Joanot Martorell o qualque expressió genuïnament catalana de la modalitat de Barcelona per suposades diferències amb el menorquí col·loquial. Alcover defensava que si a una regió de l'àrea del català s'emprava una paraula castellana, francesa o italiana per la qual existia una genuïna paraula catalana viva en un altra modalitat geogràfica per expressar el concepte, s'havia de depurar el castellanisme i emprar la paraula de l'altra modalitat. Per tant, a Alcover, no només no li repugnava la transferència de paraules i expressions entre diferents àrees del català sinó que considerava que era el que s'havia de fer per fer renéixer la llengua culta que feia segles que havia entrat en decadència.
Va escriure Alcover en mallorquí col·loquial ? Sí les Rondalles o els escrits d'en Revenjoli (un dels seus preudònims), que ell era absolutament conscient que no eren exemples de llengua culta( la pròpia dels llibre s de text), sinó popular.

Escrivia Alcover en mallorquí col·loquial els articles seriosos? Òbviament, no. Només observant l'ús dels articles veim que en el seu dietari de vicari general de Mallorca 1898-1902 o en el Bolletí del Diccionari empra un model de llengua ben diferent del de les rondalles i diferenciat del mallorquí col·loquial que ell parlava a casa.

Insistesc, coincidesc completament amb Antoni Camps, Alcover fou un gran defensor de les modalitats, per mi el més gran, per tant divulgar la seva obra és la millor defensa de les modalitats. Des d'aquest punt de vista, els catalanistes no és que no vulguin defensar i divulgar l'obra d'Alcover i les modalitats, sinó que pràcticament són els únics que ho fan.

Josep Mir i Morales
Maó

Sense excuses
L'APIMA de l'Institut Quadrado de Ciutadella va fer una crida als centenars de pares i mares del centre per repintar les línies del pati d'esports. Però a l'hora de posar-s'hi, tret dels membres de l'associació i algun familiar, érem, literalment, quatre moixos. Ja podem queixar-nos dels polítics, de les retallades, dels desnonaments, dels bancs, de les preferents... que, si no hi som a l'hora de dedicar un parell d'hores a fer feina pels nostres fills, no tenim res a fer com a societat. No hi ha excuses. Era un dissabte assolellat i agradable i els qui hi vam ser, vam fer feina de valent, vam xerrar i riure. Però amb això no n'hi ha prou.

Jordi Vila Armangué
Ciutadella

Un pessic de bones notícies (I)
S'ha aturat, de moment, el dragat del port de Maó.

Havent col·laborat activament amb el col·lectiu ciutadà que ha exercit pressió per aconseguir que es faci amb les millors garanties mediambientals possibles, vull fer un agraïment al GOB des de aquí per la seva gran tasca tant en la protecció del medi natural de la nostra illa com en la importantíssima feina de conscienciació i educació ambiental que du a terme dia a dia. Fa possible que la Reserva de la Biosfera sigui mes que un títol. El meu reconeixement.

Com la realitat ens mostra, aconsegueix poc a poc que la població sigui cada dia més coneixedora de les intrínseques lleis de la vida i per tant sigui també mes respectuosa amb la nostra mare natura, que es font de vida i bellesa. Mare de la "Menorca" que estimem. Mare també de la nostra salut i del nostre meravellós paisatge.

Fet aquest agraïment avui,que em sento optimista,vull fer una felicitació i donar tres de cal i una d' arena després de la lectura de les notícies del diari Menorca d'ahir dissabte.

La primera es una felicitació enorme per Es Mercadal i la seva nova Escola de Música. Enhorabona.

Amb els mals temps que corren per a la lírica, que ens té als artistes amb l' aigua al coll, aquest es un exemple a seguir.

Quan van mal dades i la sensibilitat guanya en força i esforços i els interessos es dobleguen a la voluntat de les persones, hem de brindar.

Açò sí, aquestes persones han de creure amb fermesa i apostar fort i valent per a dur les seves idees endavant...Gràcies Mercadal. Avui m'heu alegrat el dia.

Ara,com a ciutadana de a peu, em permetreu que doni tres de cal i una d' arena a l'actualitat insular. La excessiva calma es sempre sospitosa

Una: Diu el Consell Insular, tema rotondes que: "en ningún caso haremos nada que la gente no apruebe"(diari "Menorca" 13/04 /2013).Bien!! Anem entrant en raó. La idea general de la democràcia és aquesta. Gràcies per escoltar un poc.

Ara ve una cosa complicada que es el procediment: no perdre la inversió. Fa falta trobar la via política eficaç que ens permeti fer-ho de la millor manera per a Menorca sense perdre la inversió ni en un cèntim. No ens ho podem permetre. Açò ara serà qüestió d'habilitat política. Seguirem el tema de prop.

Però està clar que les coses les hem de fer a la nostra mida i a la nostra manera. Ni Madrid ni Palma passen aquí l'hivern. És un gran pas per a Menorca. És un apropament de posicions i feina gran del GOB, reconeixement, i esperit dialogant de la Conselleria. Molt bé. Esper que la UNESCO no hagi de tornar intervenir.

Sempre el tema es recurrent: interès públic versus interès privat. Les dues cares de la mateixa moneda..on son els límits?? qui els posa??:Biniaiet, desnonaments, dret a la vivenda i expropiacions, banca especulativa i estalvis públics i privats... I una recomanació literària interessant pel que tingui temps i energia: "Moral pública, moral privada" Ed.Edaf (disculpeu que ara no recordi el nom de l'autor...)

De moment veiem una sortida i un llumet al final del túnel. Aquest és el camí, crec.

De moment, no n'hi ha un altre millor. Junts podem. Podríem fer un debat, almenys...

Dues: Diuen els del camp: COINGA I Cooperativa Agrícola i Ramadera ha decidit unir esforços. Bien!! Un altre brindis al sol. Un brindis ben sonor per als 700 associats que representen el 90% de les explotacions agrícoles de Menorca. Diuen que sumar és l'única via per fer sostenibles i rendibles les finques menorquines. Sí senyor, ben pensat i ben dit. Junts podrem. Segur.

Ara ens hem de diferenciar amb producte respectuós, saludable i ecològic, si pot ser res de coses 'a lo grande' però amb bon servei empresarial darrere dels productes.

Carme Cardona Mir Aguinaga