Cartas de los lectores

Quan Orson Welles va retransmetre per la ràdio la seva memorable invasió marciana del nostre món, la gent va sentir de sobte com alguna cosa inaudita i extraordinari passava. El dia que el Consell Insular de Menorca, anunciï haver trobat la solució idònia als nostres problemes aeris, els menorquins experimentarem també aquesta increïble sensació.

Ho dic, perquè portem molts anys d'incredulitat. En aquest temps, els responsables polítics de torn han emès una infinitat de titulars, que com pastanagues per a l'ase han anat publicant sense pressa, per fer caminar el ruc un any, un altre i un altre, per ¡oh sorpresa! ... adonar-nos que al final, no hem avançat. Hem estat caminant tot el temps en una sínia. Fins i tot, la pacient "Plataforma El Transport Aeri Ofega Menorca", tot i anar atapeïda de biodramines va ja marejada de constatar tantes i tantes voltes.No m'imagino com seria una autèntica invasió marciana, però si em puc imaginar el que passaria si de sobte s'acabessin els problemes aeris a l'Illa. No cal ser un linx per imaginar una immediata millora del creixement i benestar econòmic de la majoria de la població, que a Menorca, d'una o altra manera viuen del motor del turisme. Tots veuríem la sortida del túnel de la crisi. S'acabarien les depressions i el futur seria esperançador. Tenim la solució, però què difícil és que això succeeixi. El Consell no sap sortir de la sínia, o no vol, o no el deixen.

¿Quins interessos captius tindrà el transport aeri a Menorca, perquè, ni per galons, l'ase vagi mai en línia recta?

La veritat d'Orson Welles no és la ficció de que un dia van arribar. És la realitat de que mai se'n van anar. El transport aeri a Menorca, senyors, és cosa de marcians.

Jordi Viola Giner
Alaior