TW
0

Un editorial parcial
Ahir matí el diari "Menorca" ens va despertar amb un editorial a favor de la nova llei d'educació (LOMQE) sota el títol: "Una nueva oportunidad para la educación". Els mestres, pares, mares i ciutadans que signam aquesta carta no entenem que el diari de més tirada de Menorca es posicioni a favor de la LOMQE atenent només a dos criteris (la religió i la llengua) que responen més a interessos ideològics partidistes que al bé dels nostres fills (aprendre i tenir un futur). No entenem que s'empri la religió i la llengua (dos aspectes que encenen les diferències) i en canvi no s'esmentin els aspectes educatius que són els que decidiran el futur dels nostres fills i que giren entorn a la desigualtat. La desigualtat entre els qui es podran pagar les taxes universitàries i els qui no, entre els "llestos" i els qui tenen dificultats (que no tindran suport), entre els claustres fidels a la ideologia vigent i els rebels (que reben i rebran amenaces)....

També ens sembla inaudit que l'editorial no mencioni cap dels arguments dels informes internacionals sobre els processos de millora dels sistemes educatius d'arreu del món. De fet, si atenem a l'Informe McKinsey i els PISA IN FOCUS, la LOMQE no compleix cap de les condicions que els experts, després d'anys de recerca a països de tot el món, han descobert. Allò que fa que un país avanci en educació i pugui sostenir la millora és:

Que les reformes educatives es facin pensant en el llarg termini i no tant en ideologies polítiques. El cas de Shanghai.

Que les avaluacions no siguin externes sinó que s'implanti una cultura d'autoavaluació interna i d'aprenentatge entre iguals dins el mateix centre i entre centres (el cas de Canadà).

Que s'asseguri una flexibilitat curricular que permeti que cada alumne pugui desplegar allò que el fa diferent dels altres (el cas de Polònia). En canvi aquí l'Estat imposarà i avaluarà els continguts, per tant desapareixerà la possibilitat que els professionals decideixin sobre el currículum.

Que l'estructura de presa de decisions no sigui vertical sinó democràtica, o sigui que s'escolti la veu dels implicats i es tenguin en compte les peculiaritats de cada lloc. Per elaborar un projecte educatiu que permeti l'apoderament dels mestres, els pares i mares i els equips directius. (El cas de Finlàndia). Com és possible que la Llei s'hagi fet d'esquena al Consell d'Estat i als Consells Educatius de les CCAA?

Que els recursos econòmics públics assegurin la igualtat de drets. Que l'escola pública tengui les mateixes ajudes que les privades. Aplicat al nostre país, és inconcebible que els doblers de tothom hagin de pagar l'ensenyament en castellà a centres privats.

Que no es fomenti la repetició. Que els deures siguin més flexibles

Que no eliminin la participació de les famílies als centres escolars.

Els nostres fillets es trobaran en un món global i ple de pantalles, amb poques oportunitats laborals. Les Illes Balears lideram els índexs de fracàs escolar.

Mentre, els nostres polítics discuteixen a veure qui la diu més grossa.

A l'escola han de canviar moltes coses perquè els fillets puguin desplegar els seus talents. És hora d'arromangar-nos, no de perdre'ns en batalles partidistes.

Carlos Beguiristain De-Vos
professor IES Josep Miquel Guàrdia
i 429 signatures més

Rebutjam
el decret TIL

Els mestres de l'escola Mare de Déu de Gràcia volem manifestar el nostre rebuig al nou decret del tractament integrat de les llengües pels següents motius:
-El Govern l'ha aprovat sense el consens dels diferents sectors educatius (consell escolar de les Illes, organitzacions de professorat, federacions de pares i mares...)

-Pensam que si actualment la nostra Comunitat Autònoma ja té un elevat índex de fracàs escolar, l'aplicació d'aquest decret només farà augmentar aquest fracàs perquè l'aprenentatge d'àrees instrumentals (matemàtiques, ciències…) en anglès pot posar en perill l'assoliment dels coneixements de les àrees afectades.

-En aquests moments el professorat necessari per a l'aplicació del decret no és ni suficient ni està preparat per assumir-ho. La Conselleria informa als pares erròniament que ha format una gran quantitat de docents quan aquestes dades no s'ajusten a la realitat.

-Pensam que l'objectiu real que pretén el nou decret és arraconar la nostra llengua.

Finalment consideram que el domini de les tres llengües és important per als nostres alumnes, però que mitjançant l'aplicació d'aquest projecte no s'aconseguiran els objectius.

35 mestres
del C.P. Mare de Déu de Gràcia