Cartas de los lectores

El passat 19 d'abril de 2013 es va aprovar al Parlament de les Illes Balears el Decret de Tractament integrat de llengües (TIL) que obliga els centres educatius de primària i secundària a refer el Projecte lingüístic de centre (PLC) per al proper curs. Lamentam que s'hagi aprovat amb un informe consultiu en contra i sense el consens de mestres i associacions de pares i mares.En aquest sentit, els equips directius dels centres d'educació infantil i primària sotasignants de Menorca volem manifestar el nostre absolut rebuig a la seva aprovació i volem donar a conèixer a l'opinió pública, i molt especialment als pares i mares dels alumnes, el següent:

1. El Decret anterior (Decret de mínims) i ara derogat ja recull que "els alumnes, en acabar l'educació obligatòria, assoleixen prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera". És un objectiu compartit àmpliament en els centres educatius i no hi ha cap motivació fonamentada ni avaluació negativa que justifiqui la necessitat d'un canvi normatiu.

2. Una distribució equitativa d'hores entre les tres llengües no garanteix l'assoliment igualitari de les competències lingüístiques i comunicatives necessàries en acabar l'escolaritat obligatòria. És més, el domini efectiu de diferents llengües no es pot basar en criteris de distribució matemàtics sinó en donar resposta a les diverses particularitats i necessitats de l'alumnat, com així ho fan els diferents Projectes Lingüístics del Centre.

3. La Conselleria d'Educació, en contra del que va publicar en una resolució del maig del 2012, no ha esperat a obtenir i valorar els resultats dels centres que el curs passat es van adscriure al Pla Pilot d'Ensenyament Plurilingüe. Per què tanta pressa?

4. Ara se'ns demana que el proper curs tinguem implantades matèries en anglès a les etapes d'infantil, primària i secundària. Ensenyar a través d'una llengua (l'anglesa) que ni el professorat ni l'alumne dominen és un clar indici de la pèrdua de qualitat en l'ensenyament i de l'augment del fracàs escolar.

5. La realitat dels centres docents ara mateix és que hi ha poc professorat amb els requisits i titulació necessària per poder impartir una àrea en anglès. No es tracta només de garantir una competència comunicativa adequada, sinó de ser capaç de fer servir una metodologia molt específica, que permeti als alumnes tant l'adquisició dels continguts lingüístics com de la pròpia matèria objecte d'aprenentatge.

6. Donat que és òbvia la manca de professors amb la titulació necessària, el nou decret ja contempla la possibilitat que la presència de l'anglès sigui purament testimonial, d'aquí que es permeti als centres elaborar un projecte lingüístic trilingüe alternatiu. I encara és més, també permet que les llengües d'ensenyament-aprenentatge siguin només el castellà i el català, fet que va en detriment de l'esforç que des de les aules s'ha fet i s'està fent en relació a la normalització de la llengua catalana en l'àmbit educatiu i social.

7. Per això mateix, no podem acceptar que davant la manca de planificació de la Conselleria d'Educació i Cultura, i per pal·liar la manca de professorat capacitat per impartir les classes en llengua anglesa, el senyor Onofre Ferrer, ex director general d'Ordenació, Innovació i Formació del Professorat, ens plantegi (a la reunió mantinguda amb representants de les directives de tots els centres públics de Menorca el passat 10 d'abril) la conveniència d'impartir docència en Spanglish. Aquesta és una alternativa que, deixant de banda la impossibilitat que s'ajusti a la legislació vigent, és un atac directe a la professionalitat dels docents i una burla a la intel·ligència de la població en general.

8. Les retallades que des del curs 2010-11 afecten als centres públics han obligat a prioritzar allò que cada escola ha considerat imprescindible. Tot ens fa pensar que no hi haurà recursos extraordinaris, del tot necessaris, per implantar l'ensenyament en la tercera llengua. Fins i tot, la Conselleria ha comunicat als centres que si volem disposar d'auxiliars de conversa en anglès hem de cobrir nosaltres les despeses (700 € mensuals) i que ens ho retornaran quan puguin. D'on hem de treure aquests diners, tenint en compte tot el que ens deuen de les partides de manteniment dels centres i de programes específics com la Reutilització?

9. Fins dia 9 de maig de 2013, vint dies després de l'aprovació del Decret TIL, la Conselleria d'Educació no va donar a conèixer les instruccions amb què ens hem de basar els centres per elaborar el nou projecte lingüístic ni el calendari d'actuacions i terminis. A més, dia 22 de maig es van enviar unes noves instruccions, dirigides als departaments d'inspecció, modificant els criteris per elaborar un projecte alternatiu, per tal d'obligar a fer més hores de castellà (que és l'objectiu perseguit des del principi).

Amb tot, abans de dia 20 de juny (data límit), el Consell Escolar de cada centre haurà d'haver aprovat el seu propi projecte. Tot aquest procés el feim al mateix temps que ens ocupam de finalitzar aquest curs i planificar el 2013-14.

Per tots aquests motius hem sol·licitat per escrit, a través del nostre Delegat Territorial en Educació, l'ajornament del Decret de Tractament Integrat de Llengües i l'inici d'un procés de reflexió i consulta en el que participin tots els membres de la comunitat educativa. Així mateix, els directors hem sol·licitat al Delegat Territorial i al departament d'Inspecció una reunió que finalment no s'ha produït (no se'ns ha concedit) per resoldre tots els nostres dubtes.
Consideram que el decret de Tractament Integrat de Llengües, tal com està plantejat, no és una eina efectiva i útil. És un projecte que es sustenta sobre la base de la improvisació, la manca de consens, l'absència de suport pedagògic i a més a més sense pressupost. Una iniciativa que no compta amb els professionals que han de posar-la en marxa està condemnada al fracàs.

EI SANT CLIMENT
CEIP NOU DE SANT LLUÍS
CEIP SANT LLUÍS
CEIP TRAMUNTANA
CEIP ÀNGEL RUIZ I PABLO
CEIP MATEU FONTIRROIG
CEIP ANTONI JUAN ALEMANY
CEIP MARE DE DÉU DEL CARME
CEIP MARE DE DÉU DE GRÀCIA
CEIP SA GRADUADA
CEIP MARIA LLUÏSA SERRA
CEIP INSPECTOR DOCTOR COMAS CAMPS
CEIP MESTRE DURAN
CEIP MARE DE DÉU
DEL TORO – MERCADAL
CEIP FRANCESC D'ALBRANCA
CEIP FORNELLS
CEIP CASTELL DE SANTA ÀGUEDA
CEIP JOAN BENEJAM
CEIP MARGALIDA FLORIT
CEIP PINTOR TORRENT
CEIP PERE CASASNOVAS
CEIP MARE DE DÉU
DEL TORO – CIUTADELLA

Acerca de Torralbenc

Debo confesar que ha sido la polémica desatada en cuanto a la licencia de Torralbenc lo que me ha impulsado a visitar el pasado sábado el citado enclave.No soy ducho en hoteles rurales, pero alguno sí he visitado, y sinceramente lo que pude contemplar fue una obra excelente, de calidad y esmerada ejecución, con unas construcciones que en nada desmerecían del paisaje, bien integradas y con un aroma de lujo, paz y serenidad que ya quisiéramos en otros parajes rústicos de la Isla de tierras yermas, cultivos abandonados y casas en estado de abandono.

No solo me encantaron las construcciones, sino que aprecié el gran trabajo y capital invertido en las viñas que dan una utilidad real, práctica y propia del suelo rústico. Y a simple vista no parece que a corto plazo se pueda obtener una rentabilidad mínima a la inversión realizada.

Todo este preámbulo viene a cuento de que no puedo entender toda la campaña orquestada y que se está desarrollando contra este establecimiento, con la excusa del tamaño de unas ventanas, piscina, etc., de lo que colijo que lo que se pretende es el cierre del establecimiento y obviamente su actividad hotelera-residencial, o su utilización como argumento espúreo en una mala lucha política. O ambas cosas a la vez.

Si efectivamente fueran ciertas anomalías –que no lo sé– lo sensato y prudente sería instar el debido expediente administrativo, y basta, pero no estos ataques furibundos contra todo lo que se mueve y se hace en Menorca, en cuanto a mejorar su capacidad hotelera, ya que con ello lo que se va a conseguir es que los inversores, los que han arriesgado su capital, se asusten, pierdan sus ilusiones, y reorienten sus futuros negocios fuera de la Isla, y lo que es peor que otros posibles empresarios interesado en la compra de fincas –abandonadas o no– para reconvertirlas en otro Torralbenc, visto lo visto, se abstengan y busquen otros destinos donde desarrollar su actividad empresarial en donde sean bienvenidos.

Si Torralbenc se ha excedido en algo, a la vista del magnífico resultado de lo ejecutado, lo oportuno y debido no es pedir su cierre, sino cambiar las normas para que en Menorca se puedan hacer muchos más establecimiento iguales, con lo que se conseguiría recuperar y rehabilitar fincas muchas de ellas abandonadas o en ruinas. Y todo ello sin dejar de mencionar lo que significaría en inversiones de capital, trabajo del que tanto se está necesitado, actividad industrial de constructores, carpinteros, etc, creación de puestos de trabajo estables, y finalmente creación de nuevas fuentes de riqueza de las que, no olvidemos, sobre ellas finalmente se van a detraer los debidos impuestos con lo que atender y sufragar los servicios públicos de la Isla.

Si no recuerdo mal desde el año 1964 en la prensa escrita, he venido leyendo que Menorca tiene que buscar y definir su posicionamiento en el mercado turístico, que hay que diferenciarse de Mallorca e Ibiza, que hemos de tener nuestro propio producto, etc. ¡y en estos 50 años no lo hemos sabido hacer!, pues bien si no se quieren grandes hoteles, (que también son necesarios en mi opinión) hay que dejar, facilidad y fomentar inversiones como las de Torralbenc, y tendremos un producto turístico diferenciado, de calidad, congruente con el medio ambiente al recuperar viejos edificios y explotaciones agrícolas-ganaderas, que darán actividad industrial, puestos de trabajo e impuestos, con que paliar nuestro evidente declive económico.

Con el no a todo que predican ciertos sectores, no vamos más que a la ruina, si no lo estamos ya, y ya no cabe decir que Menorca es una isla equilibrada entre los sectores agrícola, industrial y de servicios, ya que desgraciadamente por la globalización de la economía y demás, nuestra industria salvo honrosas excepciones es residual sin que en el horizonte se vislumbre una reorientación fabril, y nuestro campo mal vive del subsidio sin que sea significativa la exportación de productos agropecuarios.

Con Mallorca no podemos compararnos por la diferencia de tamaño, pero con Ibiza sí cabe, y esta Isla en los años setenta estaba muy atrasada con respecto a Menorca, y ahora es la única con un crecimiento positivo de creo el 1,4% frente al descenso de Menorca del 0,6% negativo (porcentajes aproximados) en la que no hay crisis todo lo contrario, y todo ello porque a lo largo de los años ha sabido reconvertirse y buscar su nicho turístico, y si alguien se da el gusto de pasar por ahí verá que aparte de bloques, hoteles y discotecas hay parajes naturales para los que quieren disfrutar de la naturaleza.

Menorca tiene ahora la oportunidad de ofrecer un producto turístico de calidad como el de Torralbenc, pues bien, impulsémoslo y no le pongamos palos en las ruedas. El inmovilismo será muy bucólico pero con él no se soluciona ni la crisis ni el paro. Cierto que todo desarrollo implica ocupación o destrucción (entre comillas) del territorio, pero también es verdad que todos sus habitantes quieren vivir en casas o pisos, y también lo quieren para sus hijos, y esto supone ocupar territorio. La contestación a mi entender es que aprovechando que vamos atrasados en nuestra incorporación a la actividad turística, lo hagamos permitiendo obras como las de Torralbenc, tomando medidas paliativas sobre contaminación, medio ambiente, etc. cuando fuesen necesarias, pero permitiendo nuestra incorporación definitiva a esta fuente de riqueza.

¡Ah! Por si alguien tiene alguna duda, o suspicacia, no conozco a los dueños de Torralbenc ni obviamente relación profesional con ellos.

Pedro Monjo Cerdà
Mahón